Un home de 64 anys es va convertir en la tercera víctima fatal pel coronavirus a l’Argentina. El mort era diabètic i hipertens. Es tractava del pacient número 15 i es trobava internat des de divendres passat. No havia viatjat a l’exterior tot i que havia mantingut un «contacte directe» amb una dona que va ser a Europa i es troba hospitalitzada.
El total de casos confirmats amb la malaltia ascendeix a 97. La majoria dels infectats havien sigut en «zones de risc». La primera defunció pel Covid-19 va tenir lloc el 7 de març. Era un pacient, també de 64 anys, resident de Buenos Aires. Havia sigut a França i patia diabetis, hipertensió, bronquitis crònica i insuficiència renal. El segon mort va ser un enginyer de 61 anys, que també tenia malalties preexistents i havia tornat dies abans d’un viatge per Europa.
L’Argentina ha tancat els seus aeroports, fronteres i institucions educatives. També es van cancel·lar tota mena de reunions a l’espai públic i es impulsar l’autoaïllament per dues setmanes de tots aquells que van venir de la UE, els Estats Units o la Xina. Però les autoritats preparen mesures més rigoroses. D’acord amb els mitjans de premsa de la capital, el president, Alberto Fernández, avança cap a la declaració d’una quarantena general a tot el país per combatre l’expansió del coronavirus.
Fernández es va reunir a la seu del poder executiu amb representants de l’oficialisme i l’oposició. Malgrat les profundes diferències polítiques que separen al peronisme dels seus adversaris, el mandatari creu que és moment de posar les querelles entre parèntesi i acordar accions comunes.
Els dirigents opositors es van mostrar d’acord en la necessitat de concentrar els esforços per aplatar tot el possible la corba del nombre d’infectats de manera que els qui s’encomanin puguin ser continguts pel sistema sanitari i, així, evitar les experiències de saturació als hospitals que han patit dramàticament els italians en especial.
Durant la reunió es va plantejar un problema que revela als especialistes: la centralització de les anàlisis a l’Institut Malbrán de la ciutat de Buenos Aires, únic del seu tipus a tot el país. Aquest grau d’acumulació de les responsabilitats té un sostre. El que es tem és que aquesta limitació de forces i recursos no permeti conèixer amb certesa el nombre d’infectats perquè les mostres des de les províncies es demoren molt a processar-se.