Els israelians han tornat a demostrar aquest dilluns que moltes vegades  són imprevisibles i que els agrada desafiar les enquestes electorals, que en els últims anys han encertat els seus auguris només parcialment. Els sondejos a peu d’urna difosos pel Canal 13 de la televisió pública israeliana han sorprès a l’atorgar 37 escons al Likud, el partit líder de la dreta israeliana, encapçalat pel primer ministre en funcions, Benjamin Netanyahu.

Les enquestes prèvies als tercers comicis legislatius que se celebraven a Israel en 11 mesos pronosticaven un empat a uns 34 escons entre el Likud i la seva principal rival, la coalició de centredreta Blau i Blanc, presidida per l’excap de l’Estat Major de l’Exèrcit israelià Benny Gantz. O li atorgaven al Likud un estret avantatge de dos escons –uns 33 o 34 contra 31 o 32 de Gantz–.

Els 37 escons sumats als 9 i 8 que obtindrien els partits religiosos ultraortodoxos Shas i Judaisme Unit de la Torà, més els sis que tindria el partit d’ultradreta Dreta situarien el Likud a 60 escons, un menys dels que necessita per tenir majoria absoluta en una Knesset (Parlament israelià) de 120 diputats.

Netanyahu ja va anunciar ahir a la nit que el Likud disposava de dades internes que mostraven que era «molt a prop de la victòria», d’obtenir els 61 que necessitava. 

L’aliança àrab, tercera força

La tercera força, segons els sondejos a peu d’urna, seria la Llista Conjunta, integrada per formacions essencialment palestines o araboisraelians. El partit d’ultradreta laic Israel Nostra Llar, liderat per Avigdor Lieberman, hauria obtingut 8 diputats, tot i que va jurar i va perjurar que no recolzaria Netanyahu, així que no sembla procliu a regalar-li un escó.

Els tres petits partits de centreesquerra que es presentaven sota l’aliança Laboristes-Ghesher-Meretz, s’haurien quedat amb només sis dels deu escons que els concedien les enquestes.

L’alta participació tindria molt a veure amb els canvis entre el que van pronosticar les enquestes preelectorals i les projeccions a peu d’urna. Els analistes esperaven un descens de votants pel cansament després d’haver celebrat tres eleccions i després d’una campanya electoral atapeïda de desqualificacions i pobra a peu de carrer, amb una notable absència de cartells i manifestacions públiques. Però en això també han fallat la majoria de previsions. 

A les vuit del vespre (les set a Espanya), ja havia votat el 65,6% de l’electorat, un 1,9% més que en els anteriors comicis, els del 17 de setembre, segons el Comitè Electoral Central. Ha sigut la participació més alta des del 1999. A les presons han votat el 80% dels reclusos.

Mobilització dels afectats pel coronavirus

Fins i tot els 5.600 israelians en quarantena pel coronavirus que havien de votar als 16 centres electorals oberts només per a ells han acudit de manera massiva a les urnes. Més de 4.000 han votat aguantant llargues cues amb màscara a causa dels processos de seguretat i higiene que havien de passar.

Els col·legis electorals van obrir al matí a les set (les cinc GMT) a Israel per tercera vegada en 11 mesos, fet sense precedents en la seva història. Després del fracàs dels partits polítics en el seu intent de formar govern en les eleccions del 9 d’abril i el 17 de setembre, 6,4 milions d’electors estaven cridats de nou a les urnes.

‘Bibi’, acusat per tres casos de corrupció

Si els resultats oficials, que es publicaran demà, confirmen les projeccions, ‘Bibi’, com es coneix popularment Netanyahu, s’hauria imposat malgrat estar acusat de frau, suborn i abús de poder en tres casos de corrupció.

El seu judici comença el 17 de març, però la llei li permet continuar sent primer ministre mentre duri el procés, que podria portar mesos o fins a uns pocs anys. És el primer cap del govern israelià imputat formalment mentre exerceix el seu càrrec i el líder que més temps ha sigut primer ministre. Tot i que li falti un escó per aconseguir la majoria absoluta, podria governar en minoria amb 60.