L’excap de sicaris de l’abatut cap del càrtel de Medellín Pablo Escobar, Jhon Jairo Velásquez Vásquez, àlies ‘Popeye’, ha mort aquest dijous en un hospital de Bogotà a causa d’un càncer d’estómac, segons va informar l’Institut Nacional Penitenciari i Carcerari de Colòmbia (Inpec). «‘Popeye’ estava hospitalitzat des del 31 de desembre del 2019 i patia un càncer d’estómac», ha dit l’Inpec en un comunicat en què ha precisat que la mort va ser a l’Institut Nacional Cancerològic.
L’assassí patia la malaltia en fase terminal i tenia metàstasi als pulmons, fetge i altres òrgans. Velásquez va ser capturat el 25 de maig del 2018, acusat de concert per delinquir i extorsió. ‘Popeye’ mai es va penedir dels seus nombrosos crims, tot i que estant a la presó es va reunir amb algunes de les seves víctimes o familiars.
Sempre es va vantar de ser el cap de sicaris d’Escobar i als seus avantbraços portava tatuada la frase «El general de la màfia», que li agradava exhibir. En diverses entrevistes a mitjans locals va assegurar que quan matava una persona «no suava ni fumava marihuana»: «El matava, me n’anava a casa, em banyava, em posava a veure la televisió i vivia normal, perquè soc un assassí professional». Abans de tornar a la presó, ‘Popeye’ hi va estar més de 23 anys, i en diverses entrevistes va manifestar que s’havia reintegrat a la societat.
Dècades d’assassinats
En els últims anys s’havia convertit en un fenomen a Youtube, on feia dir ‘Popeye Arrepentido’. Davant de diversos mitjans de tot el món que el van entrevistar mostrava una suposada nova actitud i explicava la seva història al costat d’Escobar. El sicari va reconèixer que va assassinar directament almenys 300 persones i que, com a cap de sicaris del càrtel de Medellín, va participar en uns 3.000 homicidis en les dècades de 1980 i 1990.
‘Popeye’ va néixer a la població de Yarumal, Antioquia, va ser un dels més temibles assassins del càrtel de Medellín i les seves accions delictives van estar lligades a successos que a Colòmbia van causar gran consternació, com l’assassinat de l’excandidat presidencial Luis Carlos Galán Sarmiento, l’atemptat a l’avió d’Avianca, que va provocar 107 morts, i la bomba a l’edifici de la policia secreta de Colòmbia