L’experiment del Moviment 5 Estrelles (M5S), el partit de laboratori que abans va saber recollir millor el malestar social a Itàlia, ha patit la seva esperada implosió. I el terrabastall no ha sigut poca cosa. A poques setmanes d’un important congrés de la formació, al març, i abans de les complicades eleccions regionals d’aquest diumenge a l'Emília-Romanya, Luigi Di Maio ha presentat aquest dimecres la seva renúncia al capdavant de l’M5S, amb la qual cosa ha obert la porta a una crisi sense precedents per a la formació.

«Vaig fer el millor que vaig poder per defensar (aquest partit) de les trampes que hi ha hagut en el camí. La història ens diu que alguns ens van trair», va dir Di Maio en un llarg discurs en el qual va parlar de «foc amic» i «vendettes», alhora que va citar Aldo Moro, l’influent líder democristià assassinat el 1978 per les Brigades Roges. «Els pitjors enemics ha sigut els que no imaginava tenir», va insistir. El seu substitut de manera temporal serà el senador Vito Crimi, conegut per la seva desconfiança cap a la premsa. 

Rumor creixent

En veritat, el rumor ja corria des de fa setmanes. El desastre de les eleccions europees del maig passat (en les quals l’M5S amb prou feines va obtenir un 17%), els continus abandonaments i expulsions de parlamentaris de l’M5S (que sumen uns 30), i la guerra fratricida que es va desencadenar en els últims mesos dins d’aquest partit han sigut el punt de fallida final que va portar a la decisió de Di Maio, segons van confirmar observadors i integrants de la formació consultats per aquest diari. 

«Crec que està consumit pels atacs interns continus. Una cosa és que t’ataquin els teus adversaris, i una altra és que ho facin els teus», va argumentar el diputat Sergio Battelli, pròxim a Di Maio. «Un factor fonamental va ser la presa de consciència de Di Maio que ja no tenia el control dels grups parlamentaris», va afegir Luca De Carolis, periodista del diari ‘Il Fatto Quotidiano’, qui va ser el primer (eren els primers dies del mes de gener) a informar sobre el pas que el polític meditava des de fa un mes. «Tot i que, potser, amb aquesta maniobra, Di Maio també ha volgut demostrar que sense ell l’M5S tindrà grans dificultats», puntualitza.

Final d’una etapa

La marxa de Di Maio tanca una etapa dins de l’M5S. El polític, de 33 anys i originari d’Avellino (la Campània), havia arribat a ser líder del seu partit el setembre del 2017, quan va reemplaçar un dels fundadors d’aquesta formació, el còmic Beppe Grillo. Però el punt de no retorn va ser l’aliança amb la ultradreta de Matteo Salvini, el líder de la Lliga i qui va erosionar el consens dels grillitos, posant així en discussió també el lideratge del jove líder.

La incògnita és ara quines conseqüències tindrà aquesta decisió per a l’M5S o el Govern que aquesta formació va crear l’agost passat amb el Partit Demòcrata (PD). «Personalment demanaré que tots els que el van criticar ara assumeixin les seves responsabilitats», va dir, en aquesta línia, el diputat Battelli. «¿Si ho considero una bona notícia? No, tenim un compromís amb persones que respectem», va afegir, per la seva banda, Nicola Zingaretti, cap del PD.