El procés de pau colombià exhibeix la seva major i perillosa ferida. Iván Márquez, ex número dos de lesFARCi un dels negociadors de l’acord de l’Havana amb el Govern de Juan Manuel Santos, va anunciar ahir «unanova etapa de lluita» armada. Márquez es trobava en parador desconegut des de fa més d’un any. A través d’un vídeo, i envoltat deSeuxis Paucias Hernández, àlies ‘Jesús Santrich’i Hernán Darío Velásquez, àlies ‘el Paisa’, dos importants exdirigents de la guerrilla convertida en partit polític, va assegurar que la nova formació tindrà de moment uncaràcter defensiui s’abstindrà d’accions «amb finalitats econòmiques» com els segrestos i extorsions.«Només respondrem a l’ofensiva. No ens continuem matant entre germans de classe perquè una oligarquia descarada continuï manipulant el nostre destí».
La reaparició de Márquez i Santrich, que havia deixat de complir els seus compromisos amb la Justícia Especial per a la Pau (JEP) i sobre qui penja una ordre de captura internacional, va provocar un previsible terratrèmol a Bogotà. «És una notícia desafortunada. Als companys se’ls va acabar la voluntat de continuar apostant per la pau, però nosaltres continuem en el procés», va dir Rodrigo Londoño, l’antic cap de la insurgència conegut comTimochenkoi en l’actualitat líder de la minvada Força Alternativa Revolucionària del Comú (FARC). L’expresidentÁlvaro Uribe va aprofitar per actualitzar la seva disputa amb Santos i va assenyalar: «Aquí no hi va haver pau sinó l’indult per a alguns responsablesde delictes atroços».
De tornada a la selva
¿On es troba Márquez? Els analistes creuen que al mig de la selva de l’Inírida, al departament amazònic del Guainía. A 660 quilòmetres de la capital, i una altra vegada vestit de verd oliva, va dir que «ha començat la segona Marquetalia (lloc de naixement de les FARC fa més de mig segle) sota l’empara del dret universal que assisteix tots els pobles del món d’aixecar-se en armes contra l’opressió».
L’acord de pau llaurat dificultosament el 2016 va tenir nombrosos contratemps. El primer, la seva impugnació en una consulta popular. Després, les dificultats d’implementació i l’assassinat de més de 115 exmembres de la guerrilla i uns 300 líders socials des de la seva entrada en vigor. Però alhora la desmobilització i entrega d’armes no va ser acceptada per tots els comandaments de les FARC. El mateix Márquez la qualifica ara d’«ingènua». Es calcula que existeixen 1.800 dissidents amb diferent grau d’operativitat. Márquez buscarà unificar-los. «La història registrarà en les seves pàgines quevam ser obligats a reprendre les armes», va dir.
La seva ruptura amb Timochenko i la negativa a assumir el seu curul al Senat presagiava aquest escenari. Márquez buscarà aliances amb l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN). En el seu discurs, va apuntar contra l’actual president de dretes Iván Duque. «Tot això, la trampa, la traïció i la perfídia, la modificació unilateral del text de l’acord, l’incompliment dels compromisos per part de l’Estat, els muntatges judicials i la inseguretat jurídica, ens van obligar a tornar a la muntanya». Duque no es va demorar a respondre i ubicar la irrupció de Márquez en el marc del conflicte veneçolà i les pressions que realitzen els Governs propers a Washington. «No estem davant del naixement d’una nova guerrilla, sinó davant les amenaces criminals d’una banda de narcoterroristes que compta amb l’alberg i el suport de la dictadura de Nicolás Maduro», va dir. El mandatari va comunicar que es fixarà una milionària recompensa «per informació que condueixi a la seva captura».
Resposta espanyola
Per la seva part, el Govern d’Espanya ha condemnat «fermament» la decisió d’Iván Márquez de tornar a la lluita armada a Colòmbia i ha confiat que aquest pas no posi en qüestió l’èxit que va suposarl’acord de pau del 2016.
En un comunicat, el Ministeri d’Afers Estrangers ha denunciat que l’anunci dels antics dirigents de les FARC «constitueix una flagrant violació de l’acord de pau» i ha defensat que «en cap cas la violència constitueix una via legítima per a la defensa de les idees polítiques».
El Govern de Pedro Sánchez ha reiterat el seu «ferm compromís i recolzament al procés de pau a Colòmbia i als esforços que està duent a terme el Govern i la societat colombiana per acabar amb la violència», com ja va traslladar el president durant la seva visita al país el 2018. A més, ha expressat la seva «plena confiança en els mecanismes previstos en l’acord per a la plena reincorporació a la vida civil i política dels excombatents de les FARC».
«Aquesta decisió d’un grup d’excombatents no pot posar en qüestió el gran èxit col·lectiu que per a la societat colombiana va suposar la fi a més de 50 anys de conflicte armat», ha dit el Govern espanyol.
Amb la seva decisió, ha afegit, «se situen fora de la legalitat, així que Espanya continuarà oferint tot el seu recolzament a Colòmbia en els seus esforços per aconseguir la plena aplicació de la llei il’Estat de Dret i respecte a la democràcia».