La fumarada dels incendis forestals que afectenl’Amazònia del Brasil i Bolívia des de fa més de dues setmanes ha arribat a algunes províncies amazòniques del Perú, segons han dit a Efe fonts del Centre d’Operacions d’Emergència Regional (COER) de Madre de Dios.
Es tracta d’“una capa fina de fum” que va aparèixer des de dilluns al cel de la província amazònica de Tambopata, situada a la regió de Madre de Dios, “per efecte de l’aire que arriba des del Brasil i Bolívia”, segons han indicat des de Madre de Dios, regió peruana fronterera amb el Brasil i Bolívia.
No hi ha perill per al Perú
Ara per ara només és percebuda per la població amb una olor “encara no potent”, per la qual cosa les autoritats regionals encara no han pres cap mesura d’emergència, i la qualitat de l’aire és vigilada pel Servei Nacional de Meteorologia i Hidrologia (Senamhi) i altres institucions peruanes competents.
Per la seva part, el Servei Nacional Forestal i de Fauna Silvestre (Serfor) va descartar que el gran incendi que s’expandeix a la regió boliviana de Santa Cruz representi un perill per al territori peruà. La major part del fum d’aquests incendis s’ha desplaçat cap a la costa atlàntica de Sud-amèrica i ha provocat que el cel s’enfosquís aquest dimecres a la tarda a São Paulo, situada a centenars de quilòmetres dels focs.
Milers d’hectàrees afectades
Tot i que no hi ha encara un informe oficial de la superfície de selva cremada, s’estima que són milers d’hectàrees consumides pel foc en els estats brasilers de Rondonia, Mato Grosso i Mato Grosso del Sud, així com en el departament bolivià de Santa Cruz.
Els incendis a l’Amazònia brasilera han sigut recurrents des de principis d’any i fins al juliol havien desforestat 2.254,8 quilòmetres quadrats, un 278% més que en el mateix període de l’any anterior, segons les estimacions de l’Institut Nacional d’Indagacions Espacials (Inpe) del Brasil.
Les possibles causes
El Govern brasiler atribueix els incendis a una sequera molt poc comuna en aquestes regions amazòniques i fins i tot el seu president, Jair Bolsonaro, ha arribat a culpar d’aquesta catàstrofe les ONG, sense especificar res més.
No obstant, les organitzacions socials consideren que els incendis han sigut provocats deliberadament per després aprofitar aquestes terres per a mineria o agricultura extensiva, activitats altament promogudes per l’ultradretà Bolsonaro. Aquestes polítiques han provocat que es congelin parcialment els fons per conservar l’Amazònia que anualment destinen Alemanya i Noruega, els dos països que més recolzen la protecció del gran pulmó verd del planeta.