Tenir dos mentiders compulsius al capdavant de potències nuclears, els EUA i el Regne Unit, no indica que la tercera guerra mundial sigui imminent, tampoc que el seu amor hagi de durar anys. Aquest tipus de relacions entre mascles alfa solen acabar malament, una qüestió de jerarquia al capdavant del ramat. Donald Trump no ha ocultat mai la seva preferència per Nigel Farage, líder de l’avui anomenat Partit del Brexit, un tipus de pinyó fix, que no canvia d’opinió segons li convé. El seu odi a la UE és bastant consistent.
Boris Johnson és un oportunista. La seva ànsia de poder està per sobre de les seves conviccions. Malgrat que al seu país l’anomenen el Trump britànic, pel cabell i la seva forma insolent de ser, no té ni el glamur ni els milions de Trump. Al nord-americà no se li deu haver oblidat que fa quatre anys, quan era alcalde de Londres, va dir que "no era apte per ser president dels EUA per la seva estúpida ignorància". Tot s’arregla amb uns bons interessos comuns.
La clau de la seva relació d’amor acabada d’inaugurar serà el 'brexit', la capacitat del nou primer ministre britànic de mantenir la seva paraula de treure el Regne Unit de la UE el 31 d’octubre, amb o sense acord. Si flaquegés en això, Trump se sentiria defraudat. Ja mira d’influir sense dissimular-ho en Johnson, a qui anima a formar equip amb Farage. Sempre van existir pressions de potències estrangeres, la novetat és que ho faci públic, i ho publiqui a Twitter.
Un marc de seguretat
La temptació de viatjar a Washington és gran. Johnson necessita la foto amb Trump, però es tracta d’una jugada d’alt risc. Al Regne Unit seria vista com un homenatge, una devolució de favors, un regal per a una oposició dividida que, contra Johnson, trobarà una oportunitat d’esmenar errors. Els ‘tories’ necessiten algun tipus d’acord preferencial amb els EUA que els permeti un marc de seguretat en el cas de saltar pel precipici. Han de vendre al seu electorat que la seva antiga colònia acudirà al rescat a les tempestes 'post-brexit'. No sembla un escenari realista. Trump no és en aquest moment el soci més confiable, ficat en guerres comercials amb mig món.
Abans hi ha un problema per resoldre: la crisi dels petroliers amb l’Iran. No hem d’oblidar que la va començar el Regne Unit (sota Theresa May). El 4 de juliol va capturar el petrolier iranià 'Grace 1' al seu pas per l’estret de Gibraltar. Va ser una operació dels Royal Marines. Londres el va acusar de transportar petroli a Síria. L’Iran va respondre dies després amb la captura del petrolier britànic 'Stena Impero', acusant-lo de xocar amb un pesquer. Johnson necessita un èxit. L’assumpte és com aconseguir la llibertat del barco sense empitjorar la situació ni donar mostres de debilitat.
Equip de mentiders
El cap de la Seguretat Nacional dels EUA, John Bolton, és un fervent devot d’atacar l’Iran amb qualsevol excusa. Bolton ja va militar en l’equip dels mentiders en la invasió de l’Iraq. Fins ara s’ha imposat el criteri del Pentàgon, partidari d’evitar una escalada que acabi en una guerra de conseqüències imprevisibles. Trump, de moment, escolta els moderats. El perill és que Johnson s’incorpori als qui exigeixen sang: L’Aràbia Saudita i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu.
Johnson no té pla de sortida de la UE, més enllà de bravates i eslògans. La seva exigència d’un acord diferent del pactat per May té resposta de Brussel·les: "No". És probable que esperi a la cimera del G-7 a Biarritz, a finals d’agost, per parlar amb Merkel i Macron, i la nova cap de la Comissió, Ursula von der Leyen. No seran trobades fàcils. La premsa britànica assegura que un dels seus primers viatges oficials podria ser a Dublín, per tractar l’assumpte de la frontera amb el Nord, un dels esculls negociadors amb la UE.
Ningú pren seriosament Boris Johnson com ningú va prendre seriosament Trump. No sembla el camí més intel·ligent atesos els resultats. Johnson acaba de prometre als seus compatriotes que el Regne Unit es dirigeix a una nova edat daurada. És igual que tot apunti a un greu retrocés econòmic en el cas d’un 'brexit' dur, perquè l’important és vendre un producte que ja no s’embolica en idees i bones intencions.
Islamofòbia
En el concurs de barbaritats amb Trump, Johnson arriba amb unes quantes frases islamòfobes a l’esquena. Sobre el burca va dir: "És absolutament ridícul que la gent triï anar vestida com bústies de correus". El problema a l’Afganistan és que la dona no és lliure d’elegir si se'l posa o no. Passa el mateix a l’Aràbia Saudita i en altres països als quals el Regne Unit ven gran quantitat d’armes i municions.
El que ha passat al Regne Unit és un cop d’Estat dut a terme pels defensors d’una sortida de la UE sense acord, els 'hard brexiters'. És la tesi de Martin Kettle, articulista del 'Guardian'. Han seguit la pauta del Tea Party nord-americà i els seus tentacles de poder mediàtic, la Fox News, que han colonitzat el Partit Republicà. Conservadors dels dos costats de l’Atlàntic van servir de contenció dels fanatismes en qualsevol de les seves formes i sigles. Ja no, ara el fanatisme s’asseu en el poder, parla com Jesús Gil i no té por de mostrar-se. Els Salvini estaran de moda: cridaran més, però continuen sense tenir raó.