'Negació plausible' és un terme encunyat als 60 per la CIA i es defineix com la possibilitat d’un personatge influent de desviar la seva responsabilitat en un fet abstenint-se de donar ordres asubalterns i sol·licitant per a això la col·laboració d’un tercer actor amb el qual no manté relacions. També té una accepció legal: la impossibilitat de demostrar una acusació a causa de la falta de proves. Cinc anys després de la demolició a Ucraïna d’un Boeing 777 malaisi amb 298 passatgers i tripulants a bord, i segons els experts en campanyes de desinformació, el Kremlin està recorrent amb tenacitat a aquesta vella estratègia de la guerra freda, portant-la fins a les últimes conseqüències i fins i tot negant de forma descarada fets ja provats, amb l’objectiu d’evitar alguna cosa que considera molt més perjudicial per als seus interessos: admetre públicament el seu paper en la tragèdia.
Els EUA van tardar vuit anys a indemnitzar els passatgers del vol 655 d’Iran Air, abatut per error el 1988 pel creuer nord-americà 'USS Vicennes' sobrel’estret d’Ormuz. No va ser fins després de la dissolució de l’URSS, el 1992, quan Moscou va acceptar fer públic el contingut de les caixes negres del vol 007vol 007 de Korean Airlines, abatut per l’aviació soviètica el 1983 quan l’aparell es va endinsar per error al’espai aeri restringit d’aquest país.
En el cas de l’avió malaisi, tot apunta que Vladímir Putin portarà el desmentiment fins a les últimes conseqüències i "mai" admetrà la seva responsabilitat, segons assegura a EL PERIÓDICO des de Londres Peter Pomerantsev, periodista britànic d’origen soviètic i autor del llibre 'La nueva Rusia: Nada es verdad y todo es posible en la era de Putin'. D’acord amb aquest expert en campanyes de desinformació russes, a diferència del que va passar en episodis anteriors, ja no es tracta de negar els fets fins que les proves demostrin el contrari. "A Putin els fets li són exactament igual perquè negar l’evidència és una demostració de poder", valora. Al contrari, "admetre el que va passar seria una mostra de debilitat davant de la seva pròpia opinió pública i a escala internacional", destaca.
Respondre als arguments
Les proves mostrades successivament per la Junta de Seguretat d’Holandesa (OVV, per les seves sigles en holandès) i el denominat Equip d’Investigació Conjunt (JIT, per les seves sigles en anglès) han rebatut tots els arguments fets servir per Moscou per sacsejar-se les acusacions. El 2015, l’OVV va certificar que l’aparell havia sigut abatut per un míssil terra-aire Buk, de fabricació russa. Un any després, el JIT va comprovar que el projectil havia sigut disparat des de territori controlat per les milícies prorusses d’Ucraïna i que la bateria havia sigut introduïda des de Rússia, i van difondre fotografies del seu trasllat.
L’any passat, la JIT va posar nom i cognoms a la unitat a què pertanyia l’arma: la 53a Brigada Antiaèria amb base a Kursk, a prop d’Ucraïna. Finalment, fa un mes van ser acusades formalment quatre persones, tres d’elles ciutadans russos amb vincles pretèrits amb la intel·ligència russa, responsables del desplegament de l’arma.
Un estafador espanyol
Moscou ha respost amb una infinitat d’asseveracions, algunesde poca credibilitat i en ocasions contradictòries. Des que l’avió estava ple de cadàvers i tot això no era més que una provocació de la CIA, fins a les declaracions d’un presumpte controlador aeri a Kíev d’origen espanyol que va assegurar en les primeres hores que el Boeing havia sigut enderrocat per caces ucraïnesos. Segons assegura aquest dimarts 'El Confidencial', es tracta d’un estafador espanyol resident a Romania amb antecedents que ha admès haver rebut grans sumes de diners del canal públic rus RT per fer aquestes acusacions.
Igual com passava durant el segle XX, el que ja es coneix sobre la tragèdia del MH-17 demostra que Rússia ha recorregut a individus sense vincles directes actuals amb l’Estat per atiar el conflicte ucraïnès, mantenint una distància que en cas de necessitat li permet negar la seva vinculació amb els fets. Sin embargo, no es descartable que incluso exista un nivel de implicación mayor. Igor Girkin, excoronel del Servei Federal de Seguretat i llavors ministre de Defensa de l’autoproclamada República Popular de Donetsk, és un dels acusats per la investigació internacional. De tendència ultranacionalista, incòmode per al poder i molt crític amb el Kremlin per no haver donat suport a la insurgència prorussa fins a al final, va respondre a EL PERIÓDICO el juny amb paraules que alguns van interpretar com a advertència: "Els rebels no van fer caure l’avió", va dir, abans de penjar abruptament.