Qui millor que un amic per escriure una biografia capaç d’arribar a tots els racons. És el que ha fet l’historiador Steve M. Guillon amb la figura de John John Kennedy Jr., fill del malaguanyat president nord-americà. 'America’s Reluctant Prince' 'America’s Reluctant Prince' despulla un home destinat a portar un cognom no sempre fàcil de portar que tampoc va poder escapolir-se de la tragèdia al morir als 38 anys a l’estavellar-se el petit avió que ell mateix pilotava i en el qual també viatjaven la seva dona Carolyn Bessette i la seva cunyada Lauren. Va ser fa 20 anys, el 16 de juliol de 1999.
L’únic fill home de John Fitzerald Kennedy i Jacqueline Onassis, segons revela la biografia, va prendre el seu temps i esforços per arribar a la conclusió que la política formava part del seu ADN fins al punt que va sospesar iniciar la carrera a la Casa Blanca. L’obra recull com, mentre veia per televisió la presa de possessió de George H. W. Bush el 1989, John va expressar el seu desig de tornar a casa –"es referia a la Casa Blanca", diu el biògraf–.
La publicació es nodreix de les converses que durant anys va mantenir l’autor amb John John, el seu amic des de la universitat, així com els testimonis d’altres persones pròximes que mai abans havien explicat la seva experiència. El resultat traspua introspecció i humanitat en episodis vitals inèdits fins ara.
Teràpia per a tota la vida
Moltes hores de teràpia portava a sobre el jove Kennedyper intentar buscar el seu lloc més enllà de l’ombra allargada del seu pare. Guillon explica que, no obstant, mai parlava de l’assassinat del seu progenitor, ocorregut del 22 de novembre del 1963 a Dallas. "Parlàvem de la presidència del seu pare i el seu llegat, però mai de la tragèdia", ha declarat l’autor de la biografia a la cadena Fox. "De fet –afegeix– el fill del president assassinat no entenia per què el fascinava tant la mort del seu pare".
"El John era molt transparent respecte a la seva teràpia", ha declarat l’autor a la revista 'People'. "Hi havia un dia a la setmana en què ja sabies on era el John", diu el biògraf, i afegeix: "Hi ha dues coses que sempre reservava, el seu massatge i la seva teràpia". Una feina psicològica que, segons Guillon, el convertia en un excel·lent interlocutor que sempre tenia un bon consell per als seus amics. "El fet d’analitzar-se a si mateix durant tant temps va fer que tingués un coneixement més gran de les persones", assegura Guillon.
Aval a la Comissió Warren
La biografia posa èmfasi en el fet que Kennedy Jr. mai va qüestionar les conclusions de la Comissió Warren, que va determinar que va ser una sola persona, Lee Harvey Oswald, qui va prémer el gallet per acabar amb la vida del president. Quan encara en el dia d’avui proliferen les teories de la conspiració, Kennedy Jr. mai va donar pàbul a cap versió alternativa a l’oficial. L’autor de la biografia recull que sí que li va fer un críptic comentari sobre això –"El Bobby ho sabia tot", amb referència al seu oncle Robert Kennedy– que fa pensar que el germà del seu pare tenia informació que no tenia la comissió oficial.
Quan el 1995 va crear la revista 'George', un assessor li va preguntar si obriria la porta a investigacions sobre la mort del seu pare. "Fins i tot si invertís la resta de la seva vida a trobar respostes, va dir que no variaria el fet que no tenia pare", explica el biògraf.
Càrregues i responsabilitats
"La vida del John era la més complicada que he conegut", ha declarat Guillon a la cadena Fox. I ha afegit: "Tenia una vida complicada plena de càrregues i responsabilitats, i la història de la seva vida ha sigut com bregar amb aquestes càrregues el millor possible". Una, el fet que la seva mare decidís no dir-li pel seu nom mai més per honrar el seu pare assassinat.
La publicació també detalla els problemes de relació entre Kennedy Jr. i la seva germana Caroline, especialment tensos només mesos abans de l’accident d’aviació. L’epicentre de les disputes requeia sobre les respectives parelles. L’episodi que va culminar les desavinences cal situar-lo en la subhasta de les pertinences de la desaparegudaJacqueline Onassis. Mentre John volia una subhasta privada, el seu cunyat Ed Schlossberg va pensar que si era pública obtindrien més guanys. El que John no volia –tal com queda reflectit en el llibre– és que el seu cunyat prengués una decisió.
Malgrat la gairebé inexistent relació, John va tenir una conversa amb la seva germana abans de morir.