Mikhaïl Jachaturyan tenia una campana i quan la feia sonar obligava una de les seves tres filles, durant el dia o ben entrada la nit, a acudir davant d’ell per satisfer els seus desitjos immediats, ja fos portar-li un vas d’aigua o tancar una finestra pròxima. Si el resultat de la tasca encomanada no li agradava, podia arribar a ruixar-les amb aerosol irritant. A més, les pegava diàriament, les violava regularment, i fins i tot en els últims mesos de vida els va arribar a exigir practicar sexe en grup. Finalment, un dia d’estiu del 2018, Krestina, Angelina i Maria Jachaturyan van assestar 42 punyalades al seu pare mentre dormisquejava en una butaca.
Després de reconèixer els fets davant de la policia i denunciar alhora els abusos que havien patit durant anys, les tres germanes acaben de ser acusades d’homicidi premeditat per la fiscalia, i afronten una possible pena de 20 anys de presó les dues més grans i 10 anys la menor. El seu cas ha aixecat una gran polseguera a Rússia i ha tornat a posar sobre la taula la magnitud del problema de la violència masclista en un dels pocs països que manquen de lleis específiques sobre això i el Parlament dels quals, el 2017, va descriminalitzar i reduir les penes en alguns casos determinats. Una petició a internet perquè siguin retirats els càrrecs ja ha obtingut 200.000 firmes.
“No tenien cap més remei”, denúncia a EL PERIÓDICO Tmirlan Zhilov, que va exercir d’advocat de les tres noies durant la instrucció. “Ja no anaven a l’escola i la policia no actuava, malgrat que la mare, que s’havia separat de Mikhaïl, havia denunciat els fets en diverses ocasions a la comissaria”, continua. De fet, el lletrat creu que que el difunt havia planejat durant anys esclavitzar les seves filles, ja que la progenitora era de nacionalitat moldava, l’estatus legal de la qual a Rússia refusava regularitzar, la qual cosa va limitar enormement les possibilitats de recórrer a la justícia local per ajudar les seves filles.
Mobilització dels moviments feministes
Els moviments feministes i de lluita contra la violència de gènere s’han mobilitzat quan s’ha donat a conèixer la severitat de les acusacions i de les penes demandades per la fiscalia. Els piquets fan torns diàriament davant de la seu del Comitè d’Investigació en recolzament de les tres noies, mentre s’intenta organitzar una gran manifestació de suport a Moscou per al pròxim 27 de juliol, entre greus amenaces.
Zhilov considera que el rigorós plec d’acusacions es deu al fet que a Rússia, ja siguin els jutges o els fiscals, “manquen de valentia” i no volen “assumir la responsabilitat” de rebaixar els càstigs en aquest tipus d’esdeveniments de violència domèstica. No obstant, espera que la mediatització del cas afavoreixi que les tres noies rebin “una pena lleu”. “En qualsevol cas, hauran de rebre tractament psicològic durant anys”, indica.
Segons estimacions del Ministeri de l’Interior rus, al voltant de 600.000 dones són víctimes d’abusos cada any. Entre 6.000 i 14.000 moren anualment en mans dels seus marits o les seves parelles. La comissionada russa per als Drets Humans, Tatyana Mosalkóva, ha admès fa poc que va ser un “error” l’aprovació de la llei que rebaixava el càstig els abusadors fa dos anys. “Necessitem aprovar una llei que combati els abusos familiars”, ha declarat Mosalkóva, que en el passat va arribar a recolzar la descriminalització parcial del maltractament familiar.