No és un secret a veus perquè tots els grecs, a falta de quatre dies per a les eleccions generals, ho comenten, ho saben, ho comparteixen, ho discuteixen i ho tenen més que assumit: llevat que no hi hagi un gir inesperat de guió, una cosa impredictible que ningú espera, el líder de Syriza, Alexis Tsipras, perdrà la seva posició de primer ministre hel·lè aquest diumenge a les urnes.
Sembla una paradoxa: el guanyarà el seu major rival, el líder de l’oposició, Kyriakos Mitsotakis, polític conservador i president de Nova Democràcia (ND), partit tradicional grec i un dels que va portar el país, ja fa una dècada, a l’abisme econòmic del qual encara no ha acabat de sortir del tot.
«Tsipras perdrà les eleccions per bàsicament dues raons –comença Gregorios Christidis, professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Macedònia, a Salònica. Primer perquè el seu govern, tot i que ha aconseguit estabilitzar l’economia, no ha aconseguit millorar les condicions de vida de la gent. I segon perquè, durant els seus anys en el poder, han perdut l’“avantatge moral” que disfrutaven en relació amb ND».
Christidis s’explica: «Molta gent va votar Syriza el 2015 perquè estaven enfadats amb els partits corruptes, cleptòmans i nepotistes, entre els quals s’inclou ND, que van portar el país a la fallida absoluta. Però Syriza, estant en el poder, ha mostrat una arrogància que només ha aconseguit alienar molts dels seus seguidors».
A l’abstenció
La clau és precisament aquesta: no és que ND hagi guanyat molts vots respecte a les últimes eleccions legislatives a Grècia – celebrades el setembre del 2015, després del referèndum sobre el pla de rescat de Brussel·les. És Syriza qui s’enfonsa, i les eleccions europees del mes de maig passat ho han demostrat: en aquestes eleccions, Syriza va aconseguir 1.300.000 vots, 600.000 vots menys que en el 2015, que, en gran part, segons les anàlisis electorals, han anat a l’abstenció.
Nova Democràcia, durant aquest mateix lapse de temps, ha aconseguit prop de 300.000 vots més. En aquestes últimes eleccions, en les europees d’aquest any, la diferència entre els dos partits va ser de 10 punts: tan gran que va obligar Tsipras a convocar eleccions anticipades. Per perdre-les i assegurar-se el segon lloc.
«La gent que va votar abans Syriza i ara ha deixat de votar-nos ho han fet perquè esperaven més de nosaltres –diu Dimitris Rapidis, assessor d’un dels líders de la formació–. No és fàcil explicar a la població el que hem fet: passar a Grècia d’una situació terrible a una de menys dolenta. Que continua sent dolenta, però que, sens dubte, és millor que l’anterior».
Desànim electoral
Atenes, aquests dies d’inici de l’estiu, amb el sol collant els cargols, viu sumida en una depressió profunda. El centre de la ciutat, després de 10 anys de crisi contínua –passant per mesos d’impagaments als funcionaris, retallades de pensions, baixades de salaris, atur, èpoques de corralito i tres rescats bancaris que no acabaran de pagar-se per complet fins al 2060–, continua exactament igual: les seves places, durant el dia, s’omplen de gent bevent cervesa i passant les hores; els seus portals, a la nit, els ocupa un exèrcit de rodamons, molts dels quals han acabat atrapats en la voràgine de la drogoaddicció. Tot, emmarcat en un mar de grafitis que no deixa paret sense cobrir.
L’estampa només la trenquen, als barris històrics, els ramats de turistes que recorren com una massa homogènia la capital grega.
Hi ha pocs cartells electorals i menys actes de campanya: la il·lusió per aquestes eleccions legislatives, a Grècia, és mínima. «Aquests últims anys han sigut una decepció. Tsipras ha sigut una decepció. Per això, esperem que hi hagi un canvi», diu, sense gaire ànim, el propietari d’una cafeteria del barri d’Exarcheia.
«La gent esperava un canvi radical de la nit al dia, i això és impossible –diu Kaki Bali, periodista i editora del diari de Syriza 'I Avgi'–. Aquest Govern ha fet coses molt bones, com, jo crec, l’acord de Macedònia, un major diàleg amb Turquia i un avenç en drets civils com la legalització del matrimoni gai i la universalització de la sanitat pública. Però aquestes coses no tenen un impacte directe en la vida de la gent, i molts no les tenen en compte a l’hora de votar».
«Al final –continua Bali–, el que més pesa és que hi ha una precarització del treball enorme, i que tot el pes de la crisi ha sigut carregat a l’esquena de la classe mitjana honesta, que és l’única que paga impostos a Grècia. Aquesta classe mitjana és ara molt més pobra que abans de la crisi».