L’expresident egipci Mohamed Mursi ha mort aquesta tarda mentre compareixia davant del tribunal d’El Caire que l’estava jutjant per presumpte espionatge. De la seva mort sobtada ha donat compte la televisió estatal egípcia i la fiscalia que ha assegurat que el cos de l’exmandatari, després de ser examinat a l’hospital de la presó de Tora pels forenses, no presentava “ferides recents”, descartant així que hagués sigut torturat recentment.

La fiscalia ha informat que l’exmandatari ha caigut fulminat a terra just després de parlar davant del tribunal des de la gàbia a l’interior de la qual compareixen els processats en els tribunals egipcis. En la vista d’avui, l’exmandatari responia a l’acusació de revelar secrets d’Estat a grups o països estrangers, com al moviment palestí Hamas o a la monarquia de Qatar.

Mursi, de 67 anys, era a la presó després del cop d’Estat de l’Exèrcit el 3 de juliol del 2013. Des d’aleshores havia comparegut en diverses vegades davant de la justícia del seu país acusat de múltiples càrrecs i ja havia sigut condemnat a cadena perpètua. En un dels judicis, el 2015, va ser sentenciat a mort tot i que després se li va anul·lar la condemna.

Els Germans Musulmans han qualificat la mort de Mursi d’“assassinat” i des de la seva web oficial han fet una crida perquè els egipcis acudeixin en massa al funeral. Les autoritats egípcies han declarat l’estat d’alerta, en especial a la província de Sharqiya, en el delta del Nil, d’on Mursi era originari i on es preveu que sigui enterrat.

L’advocat de Mursi ha afirmat que la salut del seu client s’havia deteriorat durant els sis anys que ha passat a la presó. La seva família i diferents organitzacions de drets humans han denunciat que l’expresident era mantingut en règim d’aïllament i no se li permetien visites. El mes de febrer passat, Amnistia Internacional va denunciar que Mursi només havia rebut tres visites des que va ser empresonat.

L’expresident, membre dels Germans Musulmans, va estar al capdavant del país tan sols un any i s’havia convertit en el primer president elegit democràticament en la història del país del Nil després de vèncer en els comicis celebrats el 2012. A més, era la primera vegada que un civil es feia càrrec del país des que l’Exèrcit, amb Abdel Gamal Nasser al capdavant, va enderrocar la monarquia el 1952.

Forta tensió

El cop d’Estat contra Mursi, liderat per l’actual cap de l’Estat, el mariscal de camp Abdel Fattah al-Sisi, es va produir després d’un any de forta tensió al país que va culminar amb una gran mobilització que, induïda pels militars, va omplir diversos dies la plaça Tahrir, el mateix escenari que havia servit com a centre de protesta dos anys abans per enderrocar al llavors president Hosni Mubarak, que havia governat el país amb mà de ferro durant trenta anys.

La caiguda de Mursi va fer que membres i simpatitzants dels Germans Musulmans acampessin els dies posteriors al cop i com a protesta a dues cèntriques places de la capital egípcia. El 14 d’agost, forces de l’Exèrcit i de les forces de seguretat van assaltar a trets les dues places i van acabar amb la vida de més de 800 persones, una matança que Human Right Watch va qualificar com “una de les matances de manifestants més grans en un sol dia en la història recent”.

Des d’aleshores, el règim egipci ha dut a terme una forta repressió contra els Germans Musulmans –grup considerat pel Govern com a terrorista– i altres dissidents, també contra els activistes que van contribuir a la frustrada revolució del 2011. Les organitzacions de drets humans xifren en més de 65.000 els presos polítics a Egipte. A més, al país operen grups gihadistes que han dut a terme diversos atemptats i atacs contra les forces de seguretat, sobretot a la península del Sinaí.