El prestigiós arquitecte sinononord-americà I.M. Pei, guanyador del prestigiós premi Pritzker i dissenyador de la piràmide de vidre del Museu del Louvre, entre d’altres estructures, va morir als 102 anys va informar el ‘New York Times’.
El diari apunta que Pei, que va iniciar la seva llarga carrera treballant per a una companyia immobiliària de Nova York, va morir dimecres passat a la nit, segons va revelar un dels fills de l’arquitecte, Li Chung Pei, en una trucada.
Pei, conegut especialment per la piràmide d’entrada al Museu del Louvre a París i per l’Edifici Est de la Galeria Nacional d’Art de Washington, va ser contractat per William Zeckendorf, un important empresari de la construcció de Nova York, el 1948, poc després de graduar-se a la Universitat de Harvard.
La trajectòria professional
Pei es va dedicar inicialment a supervisar els projectes de la companyia de Zeckendorf, Webb & Knapp, que construïaimportants gratacels a la Gran Poma, una plataforma que va utilitzar per formar el 1955 la seva pròpia companyia, I. M. Pei & Associates.
Tot i que aquesta empresa inicialment es dedicava a projectes de Zeckendorf, al 1960 Pei, conegut pel seu discret però competitiu caràcter, havia començat a guanyar importants concursos per construir, per exemple, el Centre Nacional d’Investigació Atmosfèrica de Colorado (1967), així com el Museu d’Art d’Everson de Syracuse (a l’estat de Nova York) i el Centre d’Arte Des Moines (Iowa), els dos el 1968.
Aquests van ser els primers museus d’una llarga sèrie, entre els quals va destacar, a més dels seus dissenys per al Museu de Washington i el Louvre, el Museu de la Fama del Rock and Roll a Ohio (1995), també una gran estructura feta de vidre.
Un dels seus últims sorprenents museus va ser eld’Art Islàmic de Doha (Qatar) que va dissenyar el 2008, un projecte que va prendre com una oportunitat per aprendre d’una cultura que desconeixia i l’estudi del qual el va portar a viatjar per tot el món visitant exemples d’arquitectura islàmica.