Són 38 noms propisels que ocupen una llarguíssima papereta de més d’un metre de longitud en la qual els votants hauran de marcar la seva preferència. Però només tres candidats tenen possibilitats reals d’arribar a la presidència d’Ucraïna en les eleccions que se celebraran aquest diumenge en aquest país de l’Europa oriental: Vladímir Zelenski, un humorista que ha forjat la seva popularitat entre els ciutadans en programes televisius de sàtira; Petró Poroixenko, el cap d’Estat sortint, i Iúlia Timoixenko, dues vegades primera ministra i líder de Batkivish, un moviment polític de centredreta.
Si, com auguren les enquestes, cap dels tres obté més de la meitat dels sufragis emesos, els dos aspirants posicionats al capdavant es presentaran a una segona volta, que se celebrarà el 21 d’abril. Zelenski, sense cap experiència política, encapçala els sondejos amb un còmode avantatge del voltant del 25% d’intencions de vot. La segona posició en aquesta primera volta se la disputarien Timoixenko i Poroixenko, amb un percentatge de recolzaments que ronda el 15%-16%.
Sense cap experiència política, l’aspirant favorit en els sondejos encarna, en la sèrie de televisió 'El serf del poble', un personatge que té molt d’autobiogràfic i que està molt relacionat amb la seva pròpia trajectòria personal: es tracta d’un professor en un poble ucraïnès que es converteix en cap de l’Estat després que el seu discurs contra la corrupció tingués un enorme impacte a internet.
Tot això és possible que es torni en contra de Zelenski en la més que probable segona volta, quan els electors hagin d’aparcar a un costat les emocions i decideixin amb el cap fred qui volen que els governi durant els pròxims cinc anys. En una entrevista concedida a 'Nóvaya Gazeta', Andriy Kulikov, director de l’emissora independent Hromadske Radio, considera que el que l’estrella televisiva pretén presentant-se als comicis és "reforçar la seva imatge per aconseguir nous èxits en la seva pròpia esfera", una pretensió de notorietat pública, sense massa ambicions polítiques, semblant a la que se li va atribuir al seu dia a la 'celebrity' russa la liberal Ksénia Sobtxak, Ksénia Sobtxak durant les eleccions presidencials de l’any passat.
Llocs de responsabilitat
Tant Poroixenko com Timoixenko han ocupat llocs de responsabilitat en el Govern, la qual cosa els concedeix un bon coneixement de l’aparell estatal i, sobretot, la capacitat de fer servir, en temps d’eleccions, aquests "recursos administratius" que concedeixen, a tots els països de l’espai exsoviètic, un gran avantatge als candidats oficialistes, aclareix Kulikov. Des de Kíev, un elector explicava a aquest diari com la presència de cartells i retrats del president als carrers de la capital era aclaparadora.
Poroixenko promou com a principal carta per ser reelegit la seva gestió del conflicte amb Rússia, que ha aconseguit contenir-lo i 'encapsular-lo' a l’est del país i a Crimea. Quan va arribar al poder, el 2014, la desintegració amenaçava l’Estat ucraïnès, amb àmplies regions habitades per rusoparlants en què estava prenent cos la rebel·lió contra les noves autoritats proeuropees de Kíev emergides de la revolució de Maidan. A més, ha sigut el principal artífex d’un dels escassos gols que Kíev s’ha marcat en el seu pols amb Moscou en aquests gairebé cinc anys de conflicte: el reconeixement de l’Església ortodoxa ucraïnesaEsglésia ortodoxa ucraïnesa per part del patriarca de Constantinoble, la màxima autoritat religiosa del cristianisme oriental.
El seu rival, Timoixenko, l’ha colpejat on li pot fer més mal: les llacunes i l’escassa voluntat mostrada en la lluita contra la corrupció. I ho ha fet amb paraules que sonen a possible ‘vendetta’ política en cas que la seva candidatura triomfi. Fa tres setmanes, després d’acusar el cap de l’Estat i el seu entorn de subornar els electors i de malversació de fons públics durant la campanya, va advertir que després dels comicis Poroixenko serà "investigat" i no se li permetrà sortir del país mentre durin les indagacions. Adreçant-se al seu contrincant, li va advertir: "Se'l farà responsable (a vostè) de cada copec robat al poble d’Ucraïna".
L’ombra de Rússia planarà sobre els comicis, i la gestió de les relacions amb el Kremlin ha sigut un dels principals temes de campanya. Els tres favorits prometen "defensar" el país davant de l’"agressió" procedent de l’est i la recuperació dels territoris perduts. Amb una ferma orientació cap a la UE i l’OTAN, a Ucraïna tot recolzament procedent de Moscou s’ha tornat "tòxic" per a qualsevol polític, escriu Konstantin Skorkin, especialista en temes ucraïnesos, a 'The Moscow Times'. "Les eleccions ucraïneses demostren que el vell model de relacions entre les exrepúbliques soviètiques", en el qual el Kremlin exercia d’"àrbitre" i "moderador", "ha col·lapsat", conclou Skorkin.