Un mes després que Donald Trump guanyés les eleccions als Estats Units, el magnat va assistir a una festa de disfresses a una mansió de Long Island propietat de Robert Mercer, el principal donant de la seva campanya. Era una festa d’“herois i malvats”, antònims particularment intercanviables aquella nit, dedicada a homenatjar el futur president. En un discurs improvisat, Trump va agrair als seus amfitrions l’ajuda dels últims mesos, dient que van ser “instrumentals per aportar alguna cosa d’organització” a la seva campanya. Però clarament es va quedar curt. Sense el treball callat dels seus amfitrions al llarg dels anys, la història hauria sigut possiblement molt diferent. “La gent en qui van invertir els Mercer, els meus camarades, ara són els que manen”, va dir-li un dels convidats de la festa al ‘New Yorker’.
El patriarca dels Mercer és un dels personatges més opacs i influents de la política nord-americana actual, un dels grans banquers de la dreta radical, amb uns tentacles que van des de la campanya del ‘brexit’ a la campanya de Trump. Introvertit i de poques paraules, va començar la seva carrera com a enginyer informàtic especialitzat en intel·ligència artificial, eines que va utilitzar després per transformar la indústria financera a l’introduir els algoritmes a la compravenda d’actius i fer-se immensament ric al capdavant de Renaissance Technologies, un dels‘hedge funds’ més rendibles del món. “Bob creu que els éssers humans no tenen més valor inherent que els diners que produeixen”, li va dir a la premsa un dels seus antics col·legues a Renaissance.
La seva ambició no es va quedar allà. Amb l’ajuda de la seva filla Rebekah, Mercer ha transformat el panorama polític sense a penes fer soroll ni fer cap entrevista. Va invertir en les seves obsessions i va guanyar. Llegeixi’s, el menyspreu al “corrupte” ‘establishment’ republicà, l’odi alsClinton, el menyspreu pelcanvi climàtic, la tirada per les teories conspiradores o una particular interpretació de la història, que afirma que els negres vivien millor durant la segregació. Més enllà de la ideologia, en les seves apostes s’hi observa també un interès econòmic. Mercer li deu 7.000 milions de dòlars a la Hisenda nord-americana, uns diners que el nou president encara no li ha reclamat.
Plataforma propagandística
Durant els últims tres lustres l’inversor ha finançat organitzacions i individus que serien fonamentals en la victòria de Trump. Va ser Mercer qui va convertir el portal ‘Breitbart’ en la gran plataforma propagandística de la dreta radical i el trumpisme. Qui va aconseguir que Steve Bannon passés de ser un desconegut agitador del Tea Party al cap de la campanya de Trump i assessor estratègic del president. Qui va pagar la feina de les organitzacions anti-Clinton que més efectivament van alimentar les sospites sobre la seva presumpta corrupció durant la campanya. O qui va finançar la consultora de dades Cambridge Analytica per posar-la al servei del 'brexit', primer, i de Trump, després. El de Nova York no va ser la seva primera opció. Va apostar inicialment per Ted Cruz, però va canviar de cavall quan la seva candidatura a la presidència va descavalcar el maig del 2016. “Els Mercer van establir les bases per a la revolució Trump”, diria més tard Bannon.
Reduir la victòria del magnat a una simple conspiració seria temerari, però sembla clar que va comptar amb la col·laboració de forces i actors que van jugar brut , si no il·legalment, per decantar les eleccions a favor seu. Cambridge Analytica va ser un d’aquests actors. La firma cofundada per Bannon i finançada per Mercer va elaborar perfils psicològics de milions de votants nord-americans per enviar-los més tard anuncis electorals personalitzats. Partint d’un test psicològic en què van participar uns 230.000 usuaris de Facebook, es va apropiar irregularment dels comptes dels seus amics i va crear un algoritme capaç d’analitzar les dades dels perfils per deduir les seves inclinacions electorals a partir dels seus trets de personalitat. En total, 87 milions de comptes.
“Vam explotar Facebook per recollir els perfils de milions de persones. Vam construir models per explotar el que sabíem d’ells i atacar els seus dimonis interns”, li va explicar a ‘The Guardian’ Christopher Wyle, un dels responsables d’aquella operació. L’altre va ser Aleksander Kogan, de qui se sospita que podria tenir vincles amb el Kremlin. Tant els mètodes com el finançament de la companyia de ‘big data’ estan sent investigats als EUA i el Regne Unit.
“Les eleccions es van decidir per un marge tan petit que hi ha mil factors prou importants per haver-les decantat. ¿En va ser un la feina de Cambridge Analytica? Segur, però jo no el posaria a la part alta de la classificació», diu a aquest diariDavid Karpf, expert en estratègia electoral digital de la Universitat de Georgetown. Per a Karpf van ser més decisius altres factors com la reobertura de la investigació de l’FBI contra Hillary Clinton poques setmanes abans de les eleccions o la publicació dels correus del cap de la seva campanya i de l’aparell demòcrata, a càrrec de Wikileaks.
Campanya del Kremlin
I és aquí on entra l’altre gran aliat del magnat, segons la justícia nord-americana, la campanya del Kremlin per interferir a favor seu a les eleccions. Un treball en múltiples fronts, que hauria sigut dirigit per la intel·ligència militar russa. Va començar amb el robatori dels emails entregats a Wikileaks i va seguir amb un bombardeig d’anuncis electorals a Facebook, Twitter i Instagram per exacerbar les divisions socials, alienar els votants demòcrates i motivar els republicans, segons han descrit els investigadors. Van fer servir milers de comptes falsos, fake news i un exèrcit de bots per a viralitzar els missatges de grups creats per a l’ocasió amb noms com ‘Pregàries per la policia’, ‘Armes per sempre, Stop als invasors’ o ‘Negres desperts’.
Els científics socials han considerat que l’efectivitat de la propaganda electoral a internet és relativament baixa, però només a Facebook els missatges cuinats des de Moscou van tenir una audiència de 126 milions de persones, no molt lluny dels 137 milions que van votar, segons ‘The New York Times’. Tot allò va passar en paral·lel amb el centenar de contactes que la campanya de Trump va mantenir amb oligarques russos, exmilitars, acadèmics i figures fosques lligades al Kremlin abans i després de les eleccions.
La justícia als dos costats de l’Atlàntic està tractant d’unir les peces d’aquest puzle gegant amb múltiples peces que han servit per impulsar la dreta radical, aliada amb països com Rússia en la seva hostilitat cap a institucions multinacionals com la Unió Europea i l’OTAN, la convivència multicultural o els principis democràtics. “El que està clar és que hi ha una xarxa d’extremistes conservadors amb una tona de diners i pocs escrúpols que estan disposats a saltar-se les regles per sortir-se amb la seva i influir la política dels EUA”, afirma el professor Karpf.