Donald Trump i Kim Jong-un es retrobaran al Vietnam el 27 i 28 de febrer per aprofundir en el procés de desnuclearització de Corea del Nord. El president nord-americà no ha concretat la ciutat, que els rumors situen a la capital, Hanoi, o a la costanera Danang, la cèlebre base militar nord-americana durant la guerra del Vietnam. Serà l’oportunitat que tots dos concretin els termes del vaporós acord firmat l’any passat a Singapur.
“Si jo no hagués sigut elegit president dels Estats Units, ara estaríem en una massiva guerra amb Corea del Nord”, ha assegurat Trump en un discurs amb caires messiànics. El president s’ha esforçat a contrarestar totes les crítiques per la falta d’avenços després d’aquella cimera que només ell considera un èxit rotund.
“Els nostres ostatges han tornat a casa, les proves nuclears s’han aturat i no hi ha hagut un llançament de míssils en 15 mesos”, ha detallat. Res d’això és fals, però costa no concedir més mèrit a Kim Jong-un o al seu homòleg sud-coreà, Moon Jae-in. El primer va originar el desglaç amb aquell discurs d’any nou del 2017 en què apel·lava al diàleg, i el segon, va greixar la diplomàcia mentre Pyongyang i Washington intercanviaven amenaces de destrucció massives.
La segona cimera s’havia anunciat per a finals de l’any passat, però les diferències d’interpretació sobre l’acord de Singapur l’han retardat. Pyongyang, a més dels gestos esmentats per Trump, també va destruir la seva principal sitja nuclear, va desmantellar el complex científic de Sohae i va tornar les restes de soldats morts en la guerra. És comprensible, doncs, que lamenti que Washington no hagi aixecat ni una de sola de les sancions que escanyen la seva economia. Els Estats Units, per la seva banda, esperen una actitud més fogosa de Pyongyang abans d’aixecar l’embargament.
Esforços diplomàtics
La diplomàcia s’ha esforçat en els últims mesos a discutir els malentesos per evitar que es repeteixin al Vietnam. El secretari d’Estat, Mike Pompeo, va rebre el gener a Washington el negociador nord-coreà, Kim Yong-chol. Dies després, es va reunir a Estocolm Stephen Biegun, alt funcionari nord-americà, amb el viceministre d’Afers Exteriors nord-coreà, Choe Son-hui, i el representant sud-coreà per a assumptes de la península, Lee Do-hoon. I aquesta setmana aterrarà Biegun a Pyongyang.
Corea del Nord podria col·locar sobre la taula el desmantellament d’instal·lacions icòniques del seu programa nuclear com Yongbyon. Dels Estats Units s’espera algun tipus d’ajut econòmic o, fins i tot, la firma del tractat de pau de la guerra de Corea que va finalitzar el 1953 amb un armistici. “Encara queda molta feina per fer, però la meva relació amb Kim Jong-un és bona”, ha aclarit avui Trump.
Seran dies atrafegats per al president nord-americà a Àsia. En el mateix viatge també visitarà Pequín per reunir-se amb el seu homòleg xinès, Xi Jinping. L’assumpte més urgent és tancar un acord que resolgui la guerra comercial abans de l’1 de març, quan finalitza el termini que tots dos es van donar al desembre. Després tornarà l’escalada aranzelària.