Humiliat al seu propi país. Així van interpretar la majoria dels mitjans de comunicació l’escena que van registrar les càmeres de televisió ja fa un any durant la primera i única visita de Vladímir Putin a Síria.
El president sirià, Bashar al-Assad seguia els passos del líder del Kremlin quan tots dos visitaven l’interior de la base aèria de Khmeimim, a prop de la ciutat de Latakia. I en el moment en què es disposava a caminar al seu costat, la mà d’un oficial rus va agafar el cap de l’Estat sirià per darrere amb certa brusquedat i li va indicar que no podia posicionar-se al costat de qui en teoria era el seu hoste. Assad, submís, va fer un posat d’haver comprès la situació, i tot seguit, va desistir en el seu intent.
Fa més de tres anys que Moscou va donar inici a la seva operació militar al país àrab en rescat del seu aliat, el règim de Damasc. En tot aquest període, han rotat més de 63.000 soldats russos a terra sirià i l’aviació del Kremlin ha dut a terme 39.000 vols al país àrab. La influència de Moscou s’ha fet sentir sobre manera a tot el territori sota control governamental, fins al punt que molts consideren que s’ha convertit en una mena de protectorat rus.
Retrats del president rus
Als pobles cristians del nord-oest del país, els retrats del president rus rivalitzen amb els del mateix Assad a les cases i a les seus oficials, segons Alaa, un jove sirià d’aquesta comunitat refugiat a Alemanya. A les escoles sirianes s’ensenya el rus com a segon idioma, en una “mostra de gratitud al poble rus de part dels sirians pel seu recolzament”, segons va declarar l’ambaixador sirià a Moscou, Riad Haddad.
La famila Assad ha unit el seu destí al Kremlin i, més concretament, al president Putin. I la prova d’això van ser les vacances estiuenques que van passar l’any passatHafez, Karim i Zein Assad, els fills adolescents del president sirià, a Artek, un prestigiós campament juvenil a Crimea de l’època soviètica, modernitzat i remodelat després de l’annexió de la península per Rússia el 2014. Tot això ha portat alguns mitjans de comunicació a definir “Assadland” (en català, el país d’Assad), ja sense condicions, com “un protectorat rus”.