Al president dels Estats Units, Donald Trump, li agrada acusar els demòcrates de ser darrere de l’organització de la caravana migrant, que ha qualificat d’“assalt al país” i “emergència nacional”. Ell i aliats com el vicepresident Mike Pence o l’ambaixadora davant de l’ONU Nikki Haley ajuden a propagar les teories que organitzativament i financerament hi ha responsables com Veneçuela, Cuba o una figura vinculada a causes progressistes (demonitzada i ara atacada amb explosius casolans) com George Soros. Però atès el calendari electoral dels EUA, amb comicis legislatius el 6 de novembre fonamentals per a la seva presidència, seria més plausible per als daus a les conspiracions pensar que darrere d’aquesta mobilització que va sorgir sense deixar empremtes definitives a les xarxes socials a Hondures hi hagués estrategs conservadors.
Enfrontat a la possibilitat d’una onada blava amb la que els demòcrates amenaçaven de treure-li el control d’almenys la Cambra Baixa del Congrés, Trump ha aconseguit que la caravana reactivi entre les seves bases l’energia antiimmigrant que ja va contribuir fonamentalment a la seva arribada a la Casa Blanca. Torna el discurs de criminalització i la por, les promeses de mà dura i militarització de la frontera. I amb la política de “tolerància zero” encara vigent, i després de l’estiu de la polèmica separació de famílies, ara apuja el to de les amenaces. Ha parlat fins i tot de la possibilitat de segellar les portes del sud utilitzant el poder executiu.
Criminalització
En els seus últims mítings ja utilitza indistintament el terme “turba” per parlar dels demòcrates i dels centreamericans que avancen lentament cap a la seva frontera. Sense dades i sense proves, assegura que entre aquests prop de 7.000 migrants hi ha terroristes i “gent de l’Orient Mitjà”. Costa trobar-los entre els cotxets de nadó que recorren les carreteres del sud de Mèxic.
Aquest és el discurs per a les seves bases, però el que Trump ha fet també és aprofitar la renegociació del Tractat de Lliure Comerç per pressionar Mèxic perquè faci el treball més dur: evitar l’arribada. Ell mateix va admetre després d’anunciar el renovat pacte que la migració va ser “part important” de l’acord. I la dura acció de les autoritats de migració quan els hondurenys i centreamericans van creuar des de Guatemala, el seu assetjament creixent així que avancen cap al nord i el pla anunciat per Enrique Peña Nieto que aparcaria els migrants al sud del país apunten que Trump va aconseguir part del seu objectiu.