Tot just tres anys separen l’estrena de ‘Gamer’, un aclamat film realista sobre la història d’un jove jugador de videojocs ucraïnès exposat en importants festivals cinematogràfics, de la detenció del seu director,Oleg Sentsova Simferopol, la capital de la península de Crimea, llavors acabada d’annexionar per Rússia. Uns quatre més de la seva condemna a dues dècades de presó pronunciada per un tribunal rus, i set més de la seva vaga de fam de 145 dies duta a terme en una presó de la remota ciutat àrtica de Labytnangui, on dècades enrere els presos polítics treballaven per a l’URSS en condicions d’esclavitud.
En tot aquest període transcorregut, l’ucraïnès Oleg Sentsov, guardonat amb el premi Sàkharov dels drets humans, ha vist truncada la seva en altre temps prometedora carrera com a cineasta per convertir-se en un dels presos polítics privats de llibertat en l’actualitat més coneguts del món, producte de la “pitjor crisi de drets humans” que ha patit Rússia des de la “dissolució de l’URSS”, segons paraules de Tatiana Lókshina, directora de Human Rights a Moscou.
Era l’any 2011 quan Sentsov, nascut a Simferopol, capital crimeana, fa 42 anys, va rodar ‘Gamer’ amb un irrisori pressupost de 20.000 dòlars. La cinta, estrenada en rus i ucraïnès, va rebre les lloances unànimes de companys i mitjans especialitzats i també va obtenir el premi al festival de cine de la ciutat russa Khanty-Mansiysk.
I mentre Sentsov preparava ‘Rhino’, el seu segon llargmetratge, es va produir la revolució de Maidan i la posterior annexió de Crimea. El cineasta va aparcar la seva activitat professional i va participar activament en les manifestacions a Kíev i després, quan la tensió es va traslladar a la seva terra natal, Crimea, va intervenir en operacions per proveir d’aliments les guarnicions ucraïneses assetjades en les seves bases militars per les tropes especials russes.
Detenció a Simferopol
Una vegada consumada, Sentsov mai va reconèixerl’annexió del territori, i duia a terme activitats i manifestacions per demostrar que no tota la població de Crimea estava d’acord amb el moviment. Amb prou feines unes setmanes després, va ser detingut al seu domicili de Simferopol per les Forces Especials russes, acusat de “terrorisme” i de formar part de ‘Pravy Sektor’ un grup de la ultradreta ucraïnesa. Un any i mig després, va ser condemnat per un tribunal de la ciutat de Rostov del Don, al sud de Rússia, a 20 anys de presó, màxima pena per als delictes que es tenien en compte.
Tot el procés judicial va estar envoltat d’irregularitats, des de la retractació del principal testimoni de càrrec fins a les tortures i les amenaces de violació que va patir, segons els seus advocats. En una carta oberta, directors europeus de renom, com Ken Loach o Pedro Almodóvar, van denunciar la persecució de la qual estava sent objecte el seu col·lega professional, i van exigir-ne l’alliberament.
Sentsov ha passat per diverses presons russes fins a recalar a la Colònia Penal de Labytnangui, al costat del Cercle Polar Àrtic. Des d’allà, va intentar aprofitar a l’estiu la celebració del Campionat Mundial de Futbol a Rússia per iniciar una vaga de fam amb què atraure l’atenció mundial sobre els abusos dels que eren objecte els presos ucraïnesos condemnats a Rússia, com Aleksànder Shumkov, també acusat d’integrar ‘Pravy Sektor’.
El seu principal temor, tal com va explicar llavors a EL PERIÓDICO el seu advocat, Dmitri Dinze, era que el seu estat de salut es deteriorés fins al punt de ser alimentat per força, circumstància que finalment el va fer desistir en el seu afany fa unes setmanes. Durant la protesta, només rebia al dia “dues injeccions de glucosa i vitamines”, segons el lletrat Dinze. Malgrat el guardó rebut, la possibilitat d’un intercanvi amb Ucraïna, similar al que va permetre la tornada al seu país de la pilot Nadiya Sàvtxenko el 2016, sembla més llunyà que mai.