Panorama polític a França

La dreta francesa gira més a la dreta

L'elecció del membre de l'ala dura Laurent Wauquiez com a líder dels Republicans aprofundeix la fractura del partit gaullista

monmartinez41281072 newly elected president of les republicains lr right wing 171212185143 / LIONEL BONAVENTURE

Enmig d’un paisatge polític en ruïnes i esquinçada per l’ofensiva d’Emmanuel Macron, la dreta francesa vol renovar-se i passar la pàgina del fiasco de François Fillon, el fallit candidat dels Republicans que va veure frustrada la seva carrera a l’Elisi arran de l’escàndol sobre els llocs de treball ficticis de la seva família.

Els militants del gran partit gaullista francès van elegir diumenge Laurent Wauquiez, de 42 anys i actual president de la regió Alvèrnia-Roine-Alps, com el seu nou líder amb el 76,64% dels vots. Gairebé sense oposició, Wauquiez va deixar enrere els seus dos únics adversaris en la contesa interna, Florence Portelli, exportaveu de Fillon, amb el 16,11% de suports, i el jove Maël de Calen, pròxim a l’alcalde de Bordeus, el moderat Alain Juppé, amb el 9,25%. «La dreta ha tornat. Ho reconstruirem tot. És una dreta renovada la que s’aixeca avui, una dreta que assumeix els seus valors, una dreta serena que ja no s’amaga», va proclamar el vencedor tan bon punt va conèixer el resultat. 

El seu gran repte ara serà redefinir la línia política del partit gaullista hereu de la UMP de Nicolas Sarkozy i el PRP de Jacques Chirac. Membre de l’ala dura del partit, Wauquiez assumeix un conservadorisme sense complexos i s’ha proposat convertir-se en la cara de l’oposició a Macron.

La llavor de la divisió

La tasca serà àrdua, perquè després del fracàs en les presidencials, els Republicans van aconseguir situar-se com la segona força en les eleccions legislatives del juny, amb 113 escons, però el president francès va sembrar la llavor de la divisió al nomenar com a primer ministre el conservador Edouard Philippe i assignar la cartera d’Economia al també membre dels Republicans Bruno Le Maire.

El partit va patir la seva primera escissió a l’Assemblea Nacional quan una vintena de diputats va crear un grup parlamentari propi juntament amb membres del centrista MoDem, favorable a les polítiques del president. L’única oposició que troba La República en Marxa és la del líder de la França Insubmisa, Jean Luc Melénchon, però el seu pes sembla esvair-se. Mentrestant, Marine Le Pen, debilitada pel fracàs electoral del maig i centrada en la refundació del Front Nacional, està pràcticament absent del debat polític. L’espai ideològic entre aquests dos extrems és el que havia ocupat fins ara el partit conservador, que s’havia anat alternat en el poder amb els socialistes els últims 40 anys.

Wauquiez, per tant, haurà de recuperar l’electorat perdut, si abans aconsegueix convèncer les seves mateixes files i evitar la fuga dels sectors més moderats. Dilluns, tan sols 24 hores després de ser elegit, va rebre un primer cop. Xavier Bertrand, referent de la formació conservadora, president de la regió Alts de França i exministre de Sarkozy, va anunciar que abandonava el partit al no reconèixer-se en l’estratègia de «dretanització» del nou líder.

Coqueteig amb el Front Nacional

En la campanya que l’ha portat al capdavant dels Republicans, Wauquiez ha posat el cursor molt a la dreta, apropiant-se de l’ADN més conservador i coquetejant fins i tot amb els temes favorits del Front Nacional, com la identitat francesa o el rebuig a les elits.

Tot i així, assegura que no hi haurà aliances amb la formació ultradretana. Wauquiez reivindica igualment les arrels cristianes de França per atraure’s el favor del votant fidel a Fillon. 

Ambiciós i sense empatia

Alumne brillant de l’Escola Nacional d’Administració (ENA), autèntic viver de les elits franceses, i de Sciences Po, Laurent Wauquiez és l’hereu polític de Jacques Barrot, un conservador humanista que quan és nomenat eurocomissari li deixa el seu lloc a l’Assemblea Nacional. Així, Wauquiez es converteix el 2004 als 29 anys en el benjamí de l’hemicicle. El 2007 és portaveu del Govern de François Fillon i ja mostra grans ambicions polítiques. Molts col·laboradors li retreuen una actitud excessivament brusca i el moderat Alain Juppé critica la seva tendència a voler estar al punt més alt dels índexs de popularitat. En la seva mateixa família política se’l considera una màquina intel·lectual perfecta que no té gens d’empatia.

Temes:

França