El 12 de novembre del 2015, abans que als Estats Units ni tan sols hagués començat el procés de primàries, Donald Trump va oferir un míting a Fort Dodge, una petita localitat d’Iowa, i aquells 95 minuts d’invectiva van deixar per a hemeroteques i videoteques dues de les seves frases relacionades amb el combat contra l’Estat Islàmic: «Els ompliré de bombes» i «Sé més sobre l’EI que els generals».

Avui, l’home que llavors usava les seves experiències empresarials per declarar «soc bo en la guerra», és president i comandant en cap dels Estats Units. Les seves Forces Armades van utilitzar dijous a l’Afganistan la peça més potent del seu arsenal convencional, una arma denominada GBU-43/B i coneguda popularment com la mare de totes les bombes que mai s’havia fet servir en combat, encara que els EUA la tenen a la seva disposició des del 2003. I encara que el president ha parlat d’«èxit», l’operació treu a la llum nombrosos interrogants sobre la seva tàctica i la seva estratègia militar.

MILITARS

Tot i les seves fanfarronades de campanya, Trump no només s’ha envoltat a la seva Administració de militars, alhora que ha descuidat el nomenament de civils per a càrrecs que han d’equilibrar el poder militar. També ha donat més autoritat als comandaments militars en actiu des que va arribar al Despatx Oval. Ni tan sols s’ha confirmat que autoritzés personalment l’operació de dijous. I està delegant bona part de les decisions en generals com John Nicholson, que està al comandament de les forces nord-americanes a l’Afganistan i és qui va donar l’ordre de llançar dijous la GBU-43/B.

L’objectiu era una xarxa de túnels que l’EI-Khorasan, un grup afiliat a l’EI a l’Afganistan, té a la província oriental de Nangarhar (la mateixa on el dia 8 va morir un sergent que participava en operacions especials, el primer militar nord-americà mort aquest any en combat a l’Afganistan). Segons el Ministeri de Defensa afganès, pel llançament de 'la mare de totes les bombes' van morir 36 combatents (encara que un portaveu de l’oficina del governador local ha parlat de 82 morts).

La imponent bomba, segons va declarar ahir a Kabul el general Ni-cholson, era «l’arma adequada contra l’objectiu adequat». I l’argumentació és que era un forma de debilitar la infraestructura del grup, format per antics talibans i que va aparèixer per primera vegada el 2015 en 11 districtes de la regió, amb uns 2.000 o 3.000 combatents. Mesos de setge d’operacions especials nord-americanes amb drons i accions militars afganeses han limitat les seves forces a uns 700 combatents, presents ja només en tres districtes, i segons Nicholson l’EI-J s’havia començat a refugiar en l’ús d’artefactes explosius improvisats i en la xarxa de túnels, cosa que ha definit com «un gran obstacle» per als seus objectius.

MISSATGES POLÍTICS 

Nicholson ha assegurat també que va basar la seva decisió d’utilitzar aquesta bomba en realitats de combat sobre el terreny, sense tenir en compte motivacions polítiques, com una potencial demostració de poder militar dels EUA. I diversos experts militars han descartat també aquesta interpretació de l’ús de la mare de totes les bombes com un missatge de Trump a Corea del Nord o l’Iran. Ho fan per particularitats de l’arma, com la seva incapacitat de penetrar en búnquers subterranis o el fet que hagi de ser llançada des d’avions de càrrega que serien susceptibles a sistemes de defensa aèria com els de Pyongyang o Teheran.

Més enllà d’aquesta operació particular, allò que molts qüestionen és l’efectivitat de la delegació d’autoritat que està realitzant Trump sense marcar prèviament una estratègia militar, cosa ja que s’ha fet evident a Síria, amb el desplegament de vaixells de guerra en aigües pròximes a Corea del Nord o en l’atac de dijous a l’Afganistan. «Com que hi ha moltes ments militars pensant, les respostes estan molt alineades a consideracions militars però no diplomàtiques o de política nacional», ha declarat a Politico Alice Hunt Friend, del Centre per a Estudis Internacionals i Estratègics.

Tant ella com altres experts han qüestionat la lentitud de Trump per nomenar civils per a diversos càrrecs als Departaments de Defensa, Tresor i Estat que entrarien al Consell de Seguretat Nacional. «Se suposa que els civils li donen context polític del que s’està fent i del per què s’està fent», ha declarat Hunt Friend. I Andrew Hoehn, que va treballar en estratègia del Pentàgon per a George Bush, també ha apuntat que la falta d’equilibri entre personal militar i civil és «una preocupació».

VÍCTIMES CIVILS

També hi ha una creixent alerta davant l’augment de víctimes civils en les operacions militars dels Estats Units. Nicholson ha insistit que en la de dijous a l’Afganistan es van prendre «totes les precaucions» per evitar-les, i ha assegurat que les tropes que han anat al lloc de l’impacte no les han trobat (bona part de la població civil de la regió l’ha anat abandonant des de l’aparició de l’EI-J el 2015). Però al març, almenys 150 civils van morir en un bombardeig de forces de la coalició a Mossul (Iraq) i aquesta mateixa setmana un error a Síria va provocar la mort de 18 combatents aliats.