Un banc estatal xinès ocupa l’11% de l’espai d’oficines de la Torre Trump a Nova York. El seu contracte d’arrendament s’acaba el 2019 i, encara que el president electe dels Estats Units ha promès imposar sancions a Pequín per manipular la divisa, desitjar renovar aquest contracte. A Buenos Aires, la companyia de Donald Trump vol construir un gratacel. El projecte està parat per restriccions urbanístiques, però després que el magnat parlés fa uns dies per telèfon amb el president argentí, el seu soci en aquell país es va mostrar confiat que el projecte tirarà endavant.
Amb més de 111 companyies en una vintena de països, l’imperi de Trump es presta a tota mena d’intercanvis soterrats de favors que podrien comprometre la política exterior dels EUA, un entramat de conflictes d’interessos susceptible de desencadenar una crisi constitucional.
INTERFERÈNCIES
Fins ara, el republicà no havia mostrat cap intenció de prevenir els problemes que s’entreveuen a l’horitzó. Al contrari. Des que va guanyar les eleccions s’ha reunit amb alguns dels seus socis empresarials a l’Índia i les Filipines. Ha abordat amb polítics estrangers com el britànic Neil Farage la seva oposició a les granges eòliques que espatllen la vista dels seus camps de golf a Escòcia. I ha deixat que els seus fills estiguin presents en les trobades que ha mantingut amb els líders del el Japó, Turquia i Argentina, on té negocis.
Així va ser fins ahir al matí, quan el republicà es va donar finalment per al·ludit davant la preocupació expressada pels experts constitucionals i la premsa. En una sèrie de tuits va assegurar que pretén «abandonar completament» els seus negocis per centrar-se a dirigir el país. «Encara que per llei no estic obligat a fer-ho, sento que és visualment important que com a president no hi hagi conflictes d’interessos amb els meus negocis. Per tant s’estan redactant documents legals per desvincular-me completament de les operacions dels meus negocis». Trump no precisa com, encara que pretén explicar-ho en roda de premsa el pròxim 15 de desembre.
«És possible que estigui considerant vendre les participacions del seu imperi, però per ara no hi ha res més que especulacions», assegurava a aquest diari Craig Holman, de Public Citizen, una entitat que vetlla contra els abusos corporatius. Aquest és un dels recursos que van utilitzar en el passat els presidents per evitar sospites. L’altre passa per posar les propietats en un fons cec administrat per un gestor independent, de manera que el propietari no sàpiga què s’està fent amb els seus diners.
«Hem tingut abans presidents rics, però els seus interessos financers es concentraven als EUA. En el cas de Trump estan repartits pel món. No hem vist mai un nivell semblant», va dir Holman. El magnat té negocis a Indonèsia, Panamà, l’Aràbia Saudita i l’Azerbaidjan, entre altres països. I els conflictes són alguna cosa més que una possibilitat teòrica. A Turquia, Erdogan va exigir que es retirés el seu nom de la Torre Trump d’Istanbul després que el llavors candidat proposés vetar l’entrada de musulmans als EUA. Aquestes demandes es van silenciar quan l’empresari va declarar després del cop d’Estat que Erdogan tenia dret a reprimir la dissidència. Més lligades estan les seves mans a la Xina, el banc central de la qual ha prestat milions a les seves empreses.
Trump ha dit aquests dies que les lleis que regulen els conflictes d’interessos per als funcionaris públics no són aplicables al president. Però això és veritat a mitges. Una clàusula de la Constitució impedeix al comandant en cap rebre pagaments i regals d’estats estrangers. «Com que té inversions internacionals rebrà aquests pagaments i regals, fet que suposarà una violació de la Constitució des del mateix moment en què juri el càrrec», va explicar Norman Eisen, exconseller de l’Administració Obama, a 'The Guardian'. Fins i tot si un diplomàtic estranger s’allotja en un dels seus hotels podria vulnerar aquesta clàusula.
Alguns experts sostenen que els electors que han de confirmar Trump com a president el 19 de desembre estan obligats a rebutjar el candidat si hi ha evidències que està violant la Carta Magna. És aviat per saber què passarà, però el seu futur podria dependre de les mesures que anunciï al desembre per prevenir l’eixam de conflictes d’interessos que l’envolten.