L'èxit de l’acord (entre els EUA i Rússia) dependrà de la voluntat de Moscou de posar fi als combats i d’extreure’s d’una guerra en termes honorables, pressionant Assad perquè congeli la situació militar i es comprometi a portar a terme un diàleg polític de calat amb l’oposició». En aquests termes es va pronunciar ahir, en un article publicat a la secció d’opinió del rotatiu en llengua anglesa 'The Moscow Times' el comentarista i analista polític rus VladímirFrolov.
Frolov, que arriba a qualificar el nou cessament d’hostilitats (CdH) d’«última possibilitat (per al Kremlin) cap a una sortida política digna d’una guerra que Rússia no pot guanyar», enumera en el seu escrit una infinitat d’obstacles, entre ells la «falta de confiança» entre Moscou i Washington, i l’existència d’«ingovernables i desconfiats aliats regionals» de les dues potències.
I precisament, ahir, hores abans de l’entrada en vigor de la primera treva, aquests socis regionals dels EUA i Rússia van donar mostres de la seva capacitat contestatària: els grups rebels, aliats d’Occident, van anunciar que emetrien un comunicat de suport a la treva, però expressant «dures reserves» als termes de l’alto el foc, mentre que el president sirià, Baixar al-Assad, de visita a Daraia, un suburbi de Damasc recentment conquistat pel seu Exèrcit, va prometre «reprendre tots els territoris en mans dels terroristes».
ELS PRÒXIMS PASSOS
Si la treva que va entrar en vigor ahir a les 19.00, hora de Síria, es manté durant 48 hores, aquesta es prolongarà. Si les armes aconsegueixen callar durant una setmana, Rússia i els EUA crearan un centre de comandament conjunt per portar a terme operacions militars conjuntes contra les milícies extremistes de l’autoproclamat Estat Islàmic, i de Fateh al-Xam, antic Jabhat al-Nusra, el lideratge del qual assegura haver renunciat als seus vincles amb Al-Qaida després d’haver canviat de nom el juliol passat. Els Estats Units i Rússia, amb poder de veto, acordaran tots dos els objectius militars a abatre, mentre que l’aviació d’Assad no podrà portar a terme atacs aeris a les zones on operin les aviacions russa i nord-americana, en un intent d’aturar els atacs indiscriminats contra civils i infraestructura no militar.
Un dels perills que l’acord descarrili procedeix d’aquest últim punt. Segons recorda Frolov, «l’acord no prohibeix a l’artilleria del règim o russa atacar objectius de l’antiga milícia Al-Nusra, ni tampoc imposa (a aquestes operacions) la possibilitat de veto dels EUA», cosa que de facto «permet a Assad torpedinar el cessament d’hostilitats». Aquesta branca extremista dels rebels combat en molts escenaris mà a mà amb faccions rebels més moderades, i la seva separació es preveu complicada.
Les experiències prèvies d’altos el foc entre Occident i Moscou, tant a Síria com a Ucraïna, no donen pàbul a un excessiu optimisme. Els acords de Minsk II, que pretenien posar fi al conflicte a l’est d’Ucraïna entre separatistes prorussos i el Govern de Kíev sota els auspicis de França, Alemanya i Rússia s’han complert només a mitges. Malgrat que s’ha reduït el nivell de violència, el degoteig de morts és diari i el principal punt del pacte –la vigilància internacional de la frontera comuna entre Rússia i Ucraïna, per on entren subministraments i reforços militars des de Rússia– segueix sense aspecte de materialitzar-se.
Punts bàsics de l'acord
6. Després que es redueixi la violència es treballarà per posar en marxa un procés de transició política que posi fi a la guerra.