La justícia salvadorenca ha donat aquest dimecres -matinada de dijous a Espanya- un nou cop de porta a Espanya, després de negar per segona vegada l'extradició d'un dels implicats en la massacre de cinc jesuïtes espanyols el 1989, quan tot apunta que tres més correran la mateixa sort, segons ha explicat un magistrat del Suprem.
"Hi va haver unanimitat" dels 15 magistrats, en una reunió celebrada "ahir [per dimarts], en la decisió" de no extradir a Espanya el coronel Guillermo Benavides, que ara haurà de completar una pena de 30 anys de presó que havia quedat suspesa, segons ha assegurat Leonardo Ramírez Murcia, de la Sala Penal del Suprem.
ORDRES DE CAPTURA
El 5 de febrer, les autoritats salvadorenques van procedir a executar les ordres de captura contra 16 militars requerits per l'Audiència Nacional espanyola per la massacre dels religiosos, encara que només en van ser detinguts quatre.
Un dels elements que han influït en la negativa, segons ha sostingut Ramírez Murcia, és la recent nul·litat de la llei d'amnistia salvadorenca del 1993llei d'amnistia per la Sala del Constitucional.
PETICIÓ DENEGADA PER SEGONA VEGADA
Aquesta és la segona ocasió en què el Suprem nega enviar qualsevol dels acusats de matar Ignacio Ellacuría, cinc dels seus col·legues i dues de les seves col·laboradores.
El 2012, la Cort Suprema va vetar la petició del jutge Eloy Velasco de l'Audiència Nacional d'Espanya de portar a judici 13 implicatsEloy Velasco sota la premissa que la Constitució salvadorenca impedia l'extradició de nacionals quan es va perpetrar la matança.
SATISFACCIÓ DEL GOVERN SALVADORENC
El Govern salvadorenc, controlat per l'en un altre temps guerrilla del Front Farabundo Martí per a l'Alliberament NacionalGovern salvadorencFront Farabundo Martí per a l'Alliberament Nacional (FMLN), s'ha mostrat satisfet amb el dictamen. El vicepresident i exguerriller, Óscar Ortiz, ha remarcat que el Govern respecta "totalment" la decisió del Suprem, perquè evita que "se'ns debiliti i es desarticuli" el procés de pau i democràcia iniciat amb la firma dels Acords de Pau que van donar fi a la guerra civil (1980-1992).