Milers d'homes i dones han sortit de casa seva, dels seus barris, del seu país, amb l'esperança d'escapar-se de la guerra que ha destrossat SíriaSíria i viure en un ambient millor. Milers de dones embarassades s'han jugat la vida i les dels seus nadons en bots pneumàtics i camins impossibles travessant fronteres cap a Europa, la pròspera terra que els prometia un respir i que ara els expulsa de nou.
Després del tancament de les fronteres europees, i concretament la de Macedònia, desenes de dones refugiades s'han vist obligades a donar a llum instal·lades als camps de refugiats grecs, entre ells el d'Idomeni, que està sent desallotjat per la policia des d'aquest dimarts.
Desenes de dones han vist com el seu somni de poder donar als seus fills una vida millor s'esvaïen a l'intentar crear un refugi càlid en minúscules tendes de campanya on els nadons dormen a terra com la resta de la família.
Segons l'hospital de la ciutat de Kilkis, a prop d'Idomeni, unes 120 dones que resideixen al camp de refugiats han donat a llum des que va començar el 2016. Una va donar a llum al camp i després va ser traslladada a l'hospital.
Des d'aleshores, algunes mares i els seus fills han sigut traslladats a altres camps menys poblats o més ben organitzats. Les més afortunades fins i tot s'han pogut allotjar en apartaments locals proporcionats per les agències d'ajuda humanitària. Tot i així, al voltant de 20 bebès continuen vivint els seus primers dies en les insalubres condicions de vida que permet el camp d'Idomeni, que s'estima que acollia fins ara unes 14.000 persones.
TRES HISTÒRIES
Wajdan Xalhob, de 34 anys, és una mare siriana de la ciutat de Daraa que va donar a llum el seu fill Fawaz el 20 de març al campament d'Idomeni, atrapada pel tancament de la frontera macedònia. Fawaz, nascut a l'hospital de Kilkis, és el tercer fill de la família Shalhob. Els seus pares i germans, un nen de 4 anys i una nena de 5, desitgen arribar a Alemanya per tenir una vida millor.
Els Xalhob viuen en un complex de vuit tendes on conviuen tots els membres de la seva gran família. “Hem deixat la guerra però no hem vingut per viure en tendes entre la porqueria i les malalties”, es lamenta Wadjan, que explica que estava embarassada de vuit mesos quan la família va deixar Daraa pera arribar a Idlib, al nord-oest de Síria, i escapar de la destrucció que els perseguia. “Vam caminar pel desert uns 10 dies i després vam viatjar en un camió d'ovelles, com si fóssim animals”, recorda el seu marit, Isak, amb angoixa i cansament.
Malgrat la pressió que exerceixen les autoritats gregues perquè els refugiats es traslladin a altres camps, moltes dones amb nens petits temen que on els porten no hi hagi prou mitjans per poder cuidar i tirar endavant la vida dels seus fills. A Idomeni, els voluntaris i les oenagés han ajudat les famílies amb llet, bolquers i altres productes bàsics. “¿Qui sap si allà on ens volen enviar també ho faran?”, es pregunten totes les mares, que dubten sobre el seu trasllat.
“Cada dia que passem aquí sembla un any sencer”, assegura Fàtima Dali Hassan, una altra mare, aquesta vegada kurda i d'Alep, que va arribar a Idomeni amb el seu marit i les seves tres filles petites i embarassada de set mesos amb la idea d'arribar a Alemanya. “Ens pensàvem que al cap d'un mes, o un mes i mig, hauríem arribat a algun lloc segur. No m'hauria imaginat mai que donaria a llum aquí”, assegura la mare de Mohammed, nascut a l'hospital de Kilis el 27 de març.
Nariman Khello és una altra cas. Khello es va casar l'any passat i va sortir de la seva terra natal, Kobane, a la frontera Síria, malgrat estar embarassada. La noia, de 23 anys, ara fa tres mesos que és a Idomeni vivint als afores del camp amb el seu nadó gràcies als esforços del seu marit per cobrir la tenda amb mantes i crear una lleugera protecció contra les inclemències del temps. “Vam venir aquí per arribar a Alemanya o Espanya”, explica la mare de Raman, que va néixer l'1 de maig i és un dels més petits d'Idomeni. “Aquí el meu nadó no té un futur. A la nit fa massa fred i de dia massa calor”, es lamenta.