Dimarts a la matinada, el Consell Nacional Electoral (CNE) li va assignar 110 escons a la Mesa d'Unitat Democràtica (MUD) i 55 al chavisme. Falten per ser adjudicats dos seients perquè s'acabi de dibuixar el mapa complet de l'Assemblea Nacional. Però aquesta demora està lluny de ser innocent. Si la MUD, com assegura, és la propietària d'aquests llocs, l'oposició tindrà els dos terços del Parlament tan temuts pel Govern. Pel que fa al simbolisme, això suposarà l'existència d'un doble poder polític en un país que, durant 17 anys, va ser liderat per Hugo Chávez o, després de la mort del comandant bolivarià, per uns hereus de dubtosa perícia administrativa.
La MUD considerava ahir un fet consumat el creixement a 112 escons de la seva representació parlamentària. Si finalment es confirma aquesta relació de forces a l'Assemblea, amb la seva majoria qualificada podrà modificar lleis orgàniques, prendre la iniciativa de convocar una Assemblea Constituent, designar els integrants del CNE, remoure membres del Tribunal Suprem. La diputada electa per la MUD Delsa Solórzano va demanar a les autoritats de la CNE que no triguin a divulgar les dades que falten. “És una llàstima que no sàpiguen llegir els resultats i no entenguin que hi ha un poble que ha decidit canviar", va dir Solórzano, que ja va anunciar quin serà el seu pròxim projecte, un que, d'entrada, enfrontarà l'oposició i el Govern: una llei d'amnistia per als presos polítics.
El chavisme no surt de la seva perplexitat per les transformacions que es posaran en marxa el 6 de gener quan entri en funcions la nova legislatura. El president veneçolà, Nicolás Maduro, va parlar dilluns a la nit a la seva social. D'un costat, semblava minimitzar el que havia passat però, sobtadament, la seva veu es tensava, els ulls enardien, i aquelles modificacions informaven que la realitat s'imposava sobre la retòrica i la formalitat.
Maduro va instar a unir més els militars amb el poble davant de qualsevol contingència. Va fer una crida al seu torn a un debat intern per “enfortir la revolució” i “buscar solucions als assumptes del país”. No és temps, va advertir, perquè el poble “s'autoflagel·li” perquè això és “el que vol l'ambaixada gringa”. De les eleccions, del que va suposar, de les reubicacions que s'insinuen a l'horitzó, dels inevitables interlocutors al Congrés, no va dir res. Almenys en públic. Només va confessar sentir “dolor per aquest revés electoral” i pel “mal” que li ha fet “la burgesia al poble”, no només pel que fa a l'aspecte econòmic. Ha fet confondre importants sectors del nostre poble”, va denunciar.
En aquest context comencen a emergir les primeres reflexions sobre una elecció que no deixarà res com abans. “Els veneçolans no han votat per una altra revolució: han votat per un canvi. És evident que l'oposició ha aconseguit capitalitzar electoralment un enorme descontentament, amb una economia que en els últims anys pràcticament ha perdut gairebé un quart del PI. Que queda per veure's si aquest capital electoral l'aconsegueixen convertir en un gran capital polític”, va assenyalar Michael Penfold, doctor en Ciències Polítiques de la Universitat de Columbia.
Miguel Pizarro, un dels dirigents més joves i prometedors de Primer Justícia, el partit al qual pertany el líder opositor Henrique Capriles, creu el mateix. Els números de la votació de diumenge no representen un “xec en blanc” i obliguen a ser molt responsables “en la recerca de solucions: ens correspon demostrar que som confiables”. El moment, va afegir, exigeix evitar “la baralla estèril i la diatriba política”. No es pot oblidar, afegeix, que va ser el descontentament de la base social chavista davant la debacle econòmica “el que ha fet que una part de l'electorat ens vegi per primera vegada com una opció”.
La MUD és una àmplia coalició de gairebé 30 partits més unida per l'espant que no pas per l'amor. Els va ajuntar el chavisme i la constatació que era impossible derrotar-lo sense una àmplia aliança. D'acord amb l'analista Fernando Miras, conviuen en el seu interior posicions de l'esquerra clàssica, centristes, liberals, “fins a arribar a una prima capa de dreta contagiada amb la lògica polaritzada del chavisme”. A la MUD hi ha forts lideratges provinent de diferents partits i programes: el de Leopoldo López, predominantment juvenil i urbà, i el democràtic i popular que encapçala Henrique Capriles.
DUES ESTRATÈGIES A LA MUD
Hi ha una altra línia, avui més imperceptible, que els separa tots. Per una part, els que volen 'tallar' ara mateix el cap de Maduro i, per un altre, els que pensen que això és saltar al precipici i activar la bomba del conflicte social. Ara, seguidors de les dues postures s'abracen i feliciten mútuament. Però les divergències no trigaran a sortir.
L'economista veneçolà Francisco Ibarra Bravo confia que s'imposarà l'estratègia que té el seu full de ruta en la manera com es van pilotar les transicions xilena i espanyola. “Si això passa, haurà sigut el triomf de la maduresa política”, li va dir a aquest enviat.
O DIÀLEG O LA GUERRA, AVISEN ELS EXPERTS
Per començar, la consultora Datanálisis, la mateixa que va augurar el gran triomf de la MUD va realitzar el mateix dilluns una enquesta llampec. “¿Què passarà si l'oposició guanya la majoria qualificada de diputats?”, va preguntar. Un 48% de les persones va respondre: “Començaria a promoure un referèndum revocatori”. Mentrestant, un altre 44% “espera que l'oposició promogui negociacions amb el Govern".
José Antonio Gil Yepes, el president de Datanálisi, va considerar que Maduro necessita entendre que el vot del diumenge va ser “equivalent a un plebiscit sobre les polítiques econòmiques, les quals resultaran rebutjades per prop d'un 70%. I per aquest motiu li convé negociar aquests canvis amb l'oposició per compartir responsabilitats i disposar de molta legitimitat”. Fer una altra cosa, va dir, és la guerra.