L'oposició veneçolana ha obtingut una victòria històrica en les eleccions d'aquest diumenge. La Mesa d'Unitat Democràtica, que agrupava les principals formacions de l'oposició, ha obtingut 99 escons, mentre que el chavisme s'ha quedat en 46. Encara queden 19 seients en l'assemblea per dilucidar. Les xifres han sigut fetes públiques en roda de premsa per Tibisay Lucena, rectora del Consell Nacional Electoral.
El “malson” que tant va témer Nicolás Maduro i amb què va intentar galvanitzar la seva dispersa base social, s'ha fet realitat aquesta nit a Caracas quan, després de gairebé tres hores d'incertesa, la Comissió Nacional Electoral (CNE) ha anunciat la derrota del chavisme en la contesa que permetrà la renovació completa de l'Assemblea Legislativa. La Mesa d'Unitat Democràtica (MUD) s'ha quedat amb 99 dels escons i gairebé dos terços del Congrés. El chavisme ha rebut una pallissa sense precedents: amb prou feines tindrà 46 escons.
Encara quedaven en disputa els escons restants però això ja no canvia el curs dels esdeveniments: Veneçuela entra en un nou moment de la seva vida política. Pot ser el principi del final d'un cicle hegemònic de 17 anys en què es va instal·lar la certesa de la imbatibilitat bolivariana, o a penes un indigest parèntesi per a la força que s'ha proposat refundar el país. “Triomfa circumstancialment una contrarevolució en portes”, ha dit un Maduro demacrat.
Maduro, pilot de tempestes heretades, induïdes i també autoinflingides, deu haver intuït molt aviat que la distància entre la realitat i els desitjos era abismal: “el que digui el Poder Electoral, a l'hora que ho digui, per a nosaltres serà santa paraula”. L'“hora” en què ho ha dit ha permès inferir als analistes que entre el coneixement de la tendència irreversible de l'escrutini i l'admissió dels fets ha passat alguna cosa. A Caracas s'ha parlat de converses entre les parts, però també d'una majúscula sensació de desconcert en un Govern el silenci del qual no ha fet més que confirmar la debacle majúscula. “Hem plantejat al país una ruta i el país ha pres una decisió clara, indiscutible, no hi ha forma de seguir estenent els resultats. Hem fet història. Hem vençut tots els obstacles malgrat la campanya més injusta de la història”, ha dit Freddy Guevara, un dels referents de la MUD. El sobreentès no ha tingutr respostes oficials immediates.
PASSADA LA MITJANIT
A les 0.30 d'avui, la CNE ha informat finalment el que intuïa. La seva presidenta, Tibisay Lucena, ha arribat a la roda de premsa. Ha begut un glop d'aigua, ha acomodat la seva cadira, ha obert la carpeta i ha dit: “Ha sigut una gran jornada de la democràcia, el poble té un esperit de gran pacifisme. Les veneçolanes i els veneçolans s'han expressat, han pres la seva decisió”.
Tots volien saber els números. Lucena ha allargat el suspens uns minuts amb felicitacions a tots els funcionaris electorals i als observadors internacionals. “Els guanyadors ho han de celebrar i als que han perdut també els felicitem”.
De seguida Maduro ha parlat per televisió. “Hem vingut amb la nostra moral a reconèixer els resultats adversos, a acceptar-los i a dir-li a Veneçuela que ha triomfat la democràcia”. Amb el quadro de Bolívar a la seva esquena ha afegir: “vull dir-li a l'estimat poble que és heroic que hàgim tingut la votació que vam tenir després del que se'ns ha fet patir”. Maduro ha dit: “ha triomfat la guerra econòmica, una estratègia per minar la confiança, ha triomfat circumstancialment l'estat de necessitats creat per un capitalisme salvatge d'amagar productes, encarir-los. Amèrica Llatina ha conegut experiències passades, Guatemala, Xile, el Xile de Salvador Allende”. I ha reiterat: hem perdut “per ara”.
Malgrat els resultats “circumstancialment adversos” podem “canalitzar pacíficament” el conflicte amb la “burgesia parasitària”. Maduro ha assegurat que no s'aturaran els projectes socials. El futur Congrés posarà a prova el seu tènue optimisme: la MUD podrà aprovar pressupostos, esmenar lleis, decretar amnisties polítiques i promoure la investigació de funcionaris.
ADMINISTRAR LA VICTÒRIA
Vuit anys enrere, el 2007, Hugo Chávez va perdre una consulta popular en què els veneçolans van rebutjar que s'habilités la reelecció presidencial contínua. Hi va haver, aquell cop, una alta abstenció. Llavors, Chávez va considerar que no tenia sentit tapar el sol amb un dit. Va reconèixer immediatament el seu fracàs i va recomanar als adversaris que sabessin administrar el triomf. Maduro va dir que havien rebut una "bufetada" electoral. Ara a l'oposició li toca assumir un altre protagonisme. La seva victòria electoral d'ahir és d'una altra rellevància i es dóna en el marc d'un eloqüent canvi de signe polític a la regió. Aquest canvi ha començat a l'Argentina de la mà de l'empresari de dretes Mauricio Macri. Per primera vegada, la MUD pot passar a l'ofensiva i incidir en el curs dels esdeveniments. María Corina Machado, la veu del sector més dur i conservador de la coalició opositora, ho havia anticipat i intuït diumenge al matí: “aquest vot va més enllà del nou Parlament. La majoria definirà el futur i el destí del règim actual”.
Fa 17 anys, Chávez entrava en la gran escena veneçolana. Veneçuela va viure anys de bonança gràcies al preu del petroli. El chavisme va repartir pans i peixos però mai va resoldre el seu problema fonamental de la diversificació productiva. Els pilars de la Veneçuela saudita no només no van ser tocats: es van agreujar. El preu del cru ha caigut de manera dràstica, el país no s'ha pogut recuperar dels efectes de la crisi financera de 2008 i el castell de cartes providencials s'ha esfondrat. El Govern ha parlat d'una “guerra econòmica” i una conjura internacionals. Els vencedors, que han moderat encara que sigui per raons de conjuntura el seu estil, depurant aquest espai de la fraseologia més irritant, tenen un altre diagnòstic: les raons d'aquest gir de l'electorat caldria trobar-los en el cansament, en els efectes d'una crisi que ha castigat els més pobres, en la ineficiència, l'autoritarisme i la corrupció.
La nova Assemblea entrarà en funcions a principis de gener. El resultat indica que el número dos del chavisme, Diosdado Cabello, abandonarà la presidència de la legislatura. Cabello, i el sector militar que encapçala, són els grans derrotats de la jornada. Li és molt difícil seguir dissimulant el seu distanciament de Maduro. La sort del president es dilucidarà ben aviat.
ELS DESAFIAMENTS POSTELECTORALS
En el marc de la nova relació de forces que s'entreveu a Veneçuela, el Govern i l'oposició enfronten el mateix dilema postelectoral. La distorsió de preus ha convertit l'economia en una bomba de temps: l'ajust sembla ser inexorable. La discussió girarà, d'ara endavant, al voltant del sector que pagarà els costos més alts.
“A Veneçuela quedaran derrotats els extrems: els únics que han de tenir por és la petita cúpula. Tots esperem que la Nova Assemblea signifiqui la solució a la crisi”, va dir el líder opositor, Henrique Capriles. El diari 'El Nacional', insospitat de tenir simpaties pel chavisme, va demanar, davant les circumstàncies, trobar un mínim de consens entre aquells que estan a un costat i a l'altre de la línia divisòria. En el seu editorial d'ahir, 'El Nacional' va fer una crida a “fer l'esforç per intentar entendre'ns, sense que se'ns acusi de febles i ingenus”. Ens hem d'armar de “valor i pensar, enmig de tanta indignació i de fúria continguda, si a aquestes altures és possible distingir enmig de la ceguesa política, alguns punts de coincidència”. Per a 'El Nacional', “cap veneçolà, sigui oficialista o d'oposició, desitja la violència, la inseguretat, el narcotràfic, la corrupció, la violació dels drets humans i l'escassetat d'aliments i medicines, o les universitats tancades”.