Una setmana després d'enviar un plec de càrrecs contra la multinacional nord-americana Google, la Comissió Europea (CE) va tornar ahir a la càrrega i va fer el mateix ni més ni menys que contra el gegant de l'energia rus Gazprom, que acusa d'abús de posició dominant

a l'imposar en els seus contractes en determinats països de la Unió Eu-

ropea (UE) restriccions territorials, inflar els preus del gas rus i condicionar el subministrament a l'assumpció de determinats compromisos relacionats amb les infraestructures.

Brussel·les denuncia també que les clàusules que vinculen els preus del gas amb els de petroli podrien ser injustes i perjudicar els consumidors europeus. Gazprom ara té 12 setmanes de termini per respondre a aquest plec de càrrecs.

«No tinc cap intenció de polititzar el cas. No és un cas polític i si alguna cosa té en comú [amb Google] és que són casos de competència basats en fets que mostren que, independentment de l'origen o de la companyia, per fer negocis a Europa és necessari complir amb la regulació europea», va advertir ahir la comissària de Competència, Margrethe Vestager. La comissària es va declarar molt disposada a escoltar les al·legacions de la companyia, però va insistir a desvincular el cas de la crisi política oberta entre la Unió Europea i Rússia a causa de l'annexió de Crimea i la situació a Ucraïna: «El cas es va llançar molt abans del que va passar a Ucraïna».

Segons la CE, les pràctiques anticompetitives de Gazprom fa anys que estan en marxa i afectarien vuit estats membres: Bulgària, República Txeca, Eslovàquia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània i Polònia. Segons Vestager, l'empresa russa imposa restriccions territorials en els seus acords impedint així la revenda del gas i obligant els subministradors a utilitzar el gas comprat en un determinat territori. Això,  segons Brussel·les, impedeix el lliure comerç de gas dins de l'espai econòmic europeu.

A més a més, en cinc dels països (Bulgària, Estònia, Lituània, Letònia i Polònia) es disposa, segons Vestager, de «proves sòlides» que l'empresa russa hauria inflat de forma abusiva els preus imposant una política de tarifes deslleial i cobrant als majoristes preus molt més alts que els de referència de Gazprom.

LES INSPECCIONS / Els serveis de la competència, que van llançar la investigació el 31 d'agost del 2012 amb Joaquín Almunia com a responsable després de diverses inspeccions sobre el terreny, sostenen a més a més que els preus són injustos a causa de les fórmules de tarifació que vinculen els preus del gas en els contractes als del petroli.

Finalment,  Brussel·les tem que

Gazprom podria estar utilitzant la seva posició dominant a l'obligar els subministradors Bulgària i Polònia a acceptar compromisos vinculats a les infraestructures de transport de gas no relacionats amb el servei ofert. Dit d'una altra manera, vincularien el subministrament de gas a les inversions en un projecte de gasoducte promogut per l'empresa de bandera russa.

L'Executiu europeu podria arribar a sancionar Gazprom amb fins al 10% de la facturació anual

de l'empresa. Això significa una factura multimilionària superior a la que podria inflingir a Google si s'arribés a provar l'abús. Encara que Vestager reconeix que hi ha hagut converses en el passat, admet que no han aconseguit arribar fins ara a cap compromís.

«Enviar un plec de càrrecs és un pas més en un llarg procés, així que el que farem ara és donar la paraula a Gazprom perquè es defensi». La companyia russa va rebutjar ahir les acusacions i va assegurar que «respecta les normes del dret internacional a tots els països».