Ningú al món, més enllà de Rússia i la majoria prorussa de Crimea, ho reconeix públicament -i encara menys Ucraïna- però la secessió d'aquesta península a la riba del mar Negre i la seva annexió a la Federació Russa ja és un fet consumat que difícilment tindrà marxa enrere. Ni la retòrica internacional més estrident, ni tan sols les sancions polítiques i econòmiques que els EUA i la Unió Europea (UE) imposaran a Rússia, no canviaran les coses.
El procés d'annexió té un calendari molt determinat i es va posar en marxa el 27 de febrer passat quan soldats russos, que van provar inicialment d'ocultar la seva verdadera identitat al no portar cap mena d'insígnia o emblema als uniformes, van ocupar els aeroports i els edificis estratègics de Simferopol, la capital de Crimea, amb el suport de paramilitars prorussos.
El referèndum d'ahir -del qual no es pot dir que s'hagi celebrat en les condicions mínimament acceptables per als processos electorals en els sistemes democràtics- pretén doncs legitimar una decisió presa pel Kremlin a Moscou i exercida per la força. Ara vindran els passos institucionals.
El primer es produirà avui mateix quan, després de la proclamació oficial dels resultats del referèndum, les autoritats de Crimea entregaran a Moscou la petició formal d'integrar el territori a la Federació Russa. La Duma, la Cambra baixa del Parlament rus, té previst votar un projecte de llei divendres que ve, dia 21. O sigui que, en menys d'una setmana, Crimea serà part de Rússia, encara que «el procés per a la integració completa durarà aproximadament un any», segons va explicar el nou primer ministre de Crimea, Serguei Aksiónov.
L'annexió no tindrà cap reconeixement internacional però això no canviarà res. Occident pressionarà i castigarà Rússia, i la UE farà el que sap fer millor: compensar econòmicament. Ja ha promès a Ucraïna la firma de l'Acord d'Associació i una ajuda de 1.000 milions d'euros que a Kíev li anirà de meravella perquè els necessita, però que sona com a premi de consolació, igual que l'ajuda financera dels EUA.
Per això té sentit el que va dir dissabte una jove ucraïnesa a aquest diari: «Prefereixo un país més petit, sense Crimea, però lliure i que no depengui dels russos».