Jovan Divjak (Belgrad, 1937), el general serbi que va desertar de l'Exèrcit iugoslau per dirigir la defensa de Sarajevo en el setge sofert en la guerra de Bòsnia (1992-1995), va cofundar després l'associació OGBH, per ajudar els orfes del conflicte. Ahir va estar a Barcelona, on va rebre el tercer premi Constructors de Pau concedit per l'Institut Català Internacional per la Pau, i va reflexionar sobre la profunda crisi social i política que persisteix a Bòsnia.
-La indignació per la crisi a Bòsnia va esclatar al febrer amb violentes protestes. ¿A què es van deure?
-No van ser noves. Les protestes existeixen des de fa anys. També n'hi va haver el 2006, el 2008 i el 2010. La gent està farta de votar per uns partits que després no fan res. Gasten diners i no compleixen res del que han promès.
-¿Hi haurà una revolució social o seran absorbides pel sistema?
-Em temo que el moviment acabarà integrat en el sistema. Les protestes han disminuït, i ni la classe obrera ni els universitaris han sortit en massa al carrer. A més, hi ha hagut accions contradictòries. Per desgràcia, la llei no permet convocar eleccions anticipades. A l'octubre, doncs, quan se celebrin, estigui convençut que tornaran a guanyar els anomenats partits nacionalistes.
-A la Republika Srpska també hi va haver protestes, però menys intenses.
-A la RS els mitjans han fet una pressió enorme perquè els ciutadans no sortissin a manifestar-se. Diuen que el que passa a la resta del país va contra l'ens autònom serbi. I han aconseguit convence'ls. A moltes ciutats de majoria bosnianomusulmana, croats i serbis també van dir que les protestes anaven contra ells, quan tots sabem que el gran problema de Bòsnia és el seu mig milió d'aturats [per a 3,8 milions d'habitants]. El sou mitjà és de 450 euros al mes, i la pensió mitjana és de 160 euros. Aquests són els problemes reals.
-¿El problema de fons segueix sent l'odi i la rivalitat interètnica?
-Sí, i la situació s'està enfortint. A Bòsnia sempre hi ha hagut dos discursos extrems: el de la unitat i el del separatisme. En l'aspecte polític existeix una guerra verbal, moltes paraules d'odi entre els diferents grups enfrontats en la guerra, acusant-se de tot el que no funciona. El problema són els partits polítics que fa 20 anys que estan en el poder i que realment no han fet res per millorar les coses.
-¿Cap on va Bòsnia? ¿Cap a la integració o la disgregació?
-Existeixen forces contraposades. La RS té el suport de Sèrbia i de Rússia per separar-se de Bòsnia. No han permès que entrés a l'OTAN. El futur de Bòsnia és a Europa, però després de tants enfrontaments interns, em pregunto quant de temps dedicarà Europa a ajudar Bòsnia a integrar-se a la UE.
-¿Quants anys han de passar per tancar les ferides de la guerra?
-En política no se sap mai. Entre França i Alemanya van passar fins a 40 anys. El problema de Bòsnia persisteix entre els nostres pobles, tres nacions amb tres religions. Hauríem d'admetre errors i deixar d'acusar els altres. Ni el Parlament de Bòs-
nia-Hercegovina ni el de Sèrbia han reconegut encara el genocidi comès a Srebrenica. Per això croats i musulmans tampoc han volgut admetre altres atrocitats i demanar disculpes.
-Manté que el futur del seu país està en mans dels joves.
-Sí, per això vam crear l'associació d'ajuda als nens víctimes de la guerra. Ja hem atès més de 5.000 orfes sense mirar-ne els orígens. Hem assignat més de 50.000 beques, i hem distribuït material escolar als que ho necessitaven.