El 1960, els estrategs d'un jove senador de Massachusetts que aspirava a arribar a la Casa Blanca van ser conscients que en estats clau com Texas o Illinois la victòria, si s'aconseguia, seria per pocs vots. Cada un comptava, incloent-hi els d'un grup que avui representa el 17% de la població als Estats Units però que llavors només era el 3,2%. El senador era John F. Kennedy. L'anhelat grup eren els llatins.
I l'estratègia va funcionar: en la seva victòria sobre Richard Nixon, JFK va guanyar un percentatge del vot llatí que ningú havia aconseguit abans ni ha igualat després: el 85%. Va ser el triomf d'una tàctica ben dissenyada. La convenció demòcrata havia recolzat els drets civils, el final de la segregació, la igualtat d'oportunitats, l'accés a la vivenda i els drets de vot, temes que ressonaven amb els llatins, llavors predominantment mexicans-americans.
Kennedy comptava amb un estrateg hispà al seu equip, James Carlos McCormick, que va impulsar la col·laboració amb grups com el GI Forum, compost per veterans de guerra hispans i activistes, i va promoure els clubs Viva Kennedy, organitzacions comunitàries presents en nou estats que van començar a mobilitzar el vot.
>> Llegiu el reportatge complet ¡Qué viva Kennedy! a e-Periódico.