Els novaiorquesos han fet un gir al timó de la ciutat després de 20 anys de mandat conservador i governs enfocats en els negocis. Bill de Blasio ha estat elegit aquesta matinada alcalde de Nova York en una contundent victòria sobre el republicà Joseph Lhota. I amb ell arriba a l'ajuntament de la Gran Poma una agenda marcadament progressista, que té establerta com a prioritat la lluita contra la creixent desigualtat econòmica i social i que promet convertir Nova York en un laboratori estudiat amb atenció.
"Compatriotes novaiorquesos; heu parlat alt i clar a favor d'una nova direcció per a la ciutat", ha dit un radiant De Blasio en la festa de la victòria a Park Slope, el seu barri de Brooklyn, acompanyat per la seva dona i els seus dos fills, una família biracial que ha estat fonamental a l'hora d'establir les seves credencials com a representant de la classe mitjana i de la diversitat de Nova York. "La gent de la ciutat ha elegit una via progressista i avui la comencem a recórrer, junts", ha subratllat el nou alcalde.
Idealista i pragmàtic
De Blasio va ser activista d'esquerres en la seva joventut, és tan idealista com pragmàtic i té 16 anys d'experiència en política. Va començar la carrera cap a l'alcaldia des del càrrec de defensor del poble i a principis d'estiu no figurava entre els favorits a succeir Michael Bloomberg. Però el seu missatge denunciant la divisió rampant entre rics i pobres va començar a calar en una població fastiguejada de l'estil i les polítiques de Bloomberg. Sota els tres mandats del republicà convertit en independent s'ha consolidat la transformació de Nova York en una ciutat segura i neta i s'ha mantingut el creixement econòmic i de construcció, però s'ha accentuat la bretxa entre rics i pobres. Gairebé el 46% dels novaiorquesos viuen avui sota l'índex de pobresa o escassament per sobre.
De Blasio també ha denunciat tàctiques policials que els tribunals han acusat de racistes, ha anunciat que posarà el focus en temes com l'accés a ajudes socials i ha promès la construcció o manteniment de 200.000 vivendes de protecció oficial. Una altra de les seves propostes de campanya, per a la qual necessitarà l'aprovació de la legislatura estatal, és apujar els impostos a les rendes de més de mig milió de dòlars per finançar amb el que es recapti guarderies públiques i programes extraescolars.