VIOLÈNCIA AL FUTBOL FRANCÈS

Un seguidor de l'Olympique, considerat una víctima després d'una condemna de la justícia espanyola, és detingut a França

El seguidor va apallissar un aficionat rival

Santos Mirasierra, al centre, en un partit de l’Olympique, a Lió.

Santos Mirasierra, al centre, en un partit de l’Olympique, a Lió. / AFP / FRED DUFOUR

Santos Mirasierra, popular seguidor de l’Olympique de Marsella, ha passat de màrtir a criminal en un temps rècord. Cinc mesos després d’abandonar la presó de Soto del Real, on va complir una condemna per agressió a l’autoritat, durament criticada a França, l’aficionat del club marsellès va ser detingut a Lilla per apallissar un jove que portava una samarreta del París Saint-Germain, principal rival del club dels seus amors.

Corpulent, cabells llargs recollits en una cua, masclet, pírcing al llavi inferior i a la part superior de l’orella, braços coberts de tatuatges… Aquest seguidor de 34 anys havia convençut bona part de l’opinió pública francesa que, darrere de la seva fera imatge, hi havia un seguidor apassionat, però pacífic. Mirasierra va ser detingut l’1 d’octubre del 2008 després que el seu equip perdés el partit de la Lliga de Campions davant l’Atlètic al Vicente Calderón (2–1). Els altercats a les grades li van suposar a l’estadi madrileny la suspensió per als tornejos europeus.

Condemna inusual

A l’ultra d’origen extremeny –famós per animar infatigablement, megàfon en mà, el seu equip– li va suposar una condemna inusual en l’àmbit esportiu. Acusat de llançar una cadira a un policia, de poc li va servir declarar-se innocent. El fiscal va demanar vuit anys de presó per un delicte d’agressió a agents de l’autoritat amb ús d’instrument perillós i per lesions. El 4 de desembre del 2008, el Jutjat Penal número 20 de Madrid va dictar una pena exemplar: tres anys i mig de presó.

L’afició marsellesa es va posar les mans al cap, animada per la direcció del club, que va demanar insistentment l’alliberament de l’aficionat. L’advocat de Mirasierra, Gilbert Collard, no va dubtar a qualificar el seu defensat de «presoner polític». Coincidint amb el 200è aniversari de la revolta del 2 de maig a Madrid contra Napoleó, l’advocat va construir la teoria d’una suposada venjança espanyola.

«Santos paga el preu de tot el rebuig de la societat espanyola que vol mostrar la seva esplendor, la seva autoritat», va clamar Collard, que va titllar la pena d’«escandalosa». En el seu esforç per presentar Mirasierra

–que té passaport espanyol– com un màrtir francès, l’advocat va arribar a considerar la pena com una mostra «de l’orgull, de la petita vanitat espanyola». «La justícia espanyola vol salvar la imatge de la seva policia, que va carregar contra ell, que es va comportar de forma brutal, inacceptable. I l’única forma és condemnar aquest home», va insistir el lletrat.

Des de la seva cel·la de Soto del Real, Mirasierra es va lamentar d’haver estat utilitzat com a «cap de turc». «Des de fa 10 anys m’he dedicat a la meva penya ultra, he donat tota la meva vida, les meves vacances, els meus diners, per seguir l’equip per Europa. Sóc un ultra, però no un hooligan ni un criminal», va declarar al diari As.

Llibertat per a Santos, deien les pancartes dels seguidors de l’Olympique, que van llançar una campanya de suport a l’ultra, recolzada pel president del club, Pap Diouf. Per a disgust de l’afició, Diouf acaba de ser destituït per les seves diferències amb l’accionista majoritari de l’equip.

Mirasierra va sortir de la presó sota fiança de 6.000 euros el 9 de desembre passat, el mateix dia que es jugava a Marsella el partit de tornada contra l’Atlètic (empat a 0). L’alliberament va relaxar la forta tensió que envoltava el matx, celebrat sota fortes mesures de seguretat. Lluny de refredar la seva passió, la presó va impulsar Santos a «tornar a l’estadi igual que el nen que cau de la bicicleta».

Trucades anònimes

Això va fer el 26 d’abril quan es va desplaçar a Lilla (al nord de França) per animar el seu equip en un partit de Lliga. Hores abans del matx, es va creuar a l’estació de tren amb un jove de 25 anys que duia una samarreta del París Saint-Germain, club amb què el Marsella manté una històrica rivalitat similar a la que enfronta el Barça i el Reial Madrid.

Mirasierra i dos seguidors més van ser detinguts per haver bufetejat amb acarnissament el seguidor de l’equip parisenc. Per justificar-se, Santos va explicar que rep regularment trucades anònimes i al veure que el noi el mirava amb un telèfon a l’orella dient-li que tornés a la presó va tenir un «atac de paranoia». La condemna, de tres mesos de presó sense compliment de pena, no va ser tan dura com la de la vilipendiada justícia espanyola, però va acabar amb la seva llegenda de víctima.