Islam i Amèrica no són termes simètrics: l’un es refereix a una religió universal, i el segon, a una àrea del planeta. Pensar en una oposició és pensar en l’islam com si fos una entitat política, cosa que no és en cap cas. Dit això, no crec que la política d’Obamasigui gaire diferent de la deBush. Aquest ja havia dit abans el mateix: l’islam és una religió de pau, els EUA no estan en guerra contra l’islam, sinó contra els extremistes. Tot plegat ha estat repetit perObamaal costat del tirà i aliatMubàrak, després d’una visita als tirans saudites, fidels aliats, en el moment en el qual s’envien més tropes a l’Afganistan i s’està provocant una guerra civil al Pakistan.Obamaactualitza la guerra contra el terrorisme mitjançant bones paraules i petites concessions. Però el discurs bàsic és el mateix: les invasions de l’Afganistan i l’Iraq van ser una legítima reacció a l’11-S. A partir d’aquesta falsa premissa, llança un missatge de concòrdia. Però se’ns oculta la veritat: la violència segueix sent característica de la política nord-americana, que dóna suport a dictadors que defensen els seus interessos econòmics a tot el món islàmic.

.