L'exlíder serbobosnià Radovan Karadzic, de 63 anys, l'home més buscat des de la contesa de l'antiga Iugoslàvia i anomenat per molts el carnisser de Sarajevo, estava en parador desconegut des del 1996, quan va ser inculpat pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia com a criminal de guerra.

Karadzic és considerat responsable de genocidi i altres crims perpetrats durant la guerra civil bosniana (1992-1995).

Doctor en Psiquiatria

D'origen pagès, va néixer a Montenegro, el 1946. Doctor en Psiquiatria per l'escola de Jovan Raskovic i ferri seguidor del nacionalisme serbi, va ajudar durant els seus anys en exercici com a metge de la Federació de Futbol de Sarajevo malalts musulmans i croats, a qui posteriorment va considerar enemics.

El 1990 va aparèixer en l'escena política iugoslava, amb la formació del Partit Democràtic Serbi (SDS), per construir la Gran Sèrbia patrocinada des de Belgrad.

El 1991, abans d'esclatar la guerra, el seu partit va entorpir el referèndum celebrat a Bòsnia el 10 de novembre per votar si es desitjava o no estar en una federació iugoslava amb Sèrbia, Montenegro i els enclavaments serbis de Croàcia.

Amb els musulmans

Karadzic, líder de l'SDS, va col·laborar en un principi al Parlament bosnià amb els musulmans del Partit d'Acció Democràtica (SDA) d'Alija Izetbegovic i amb els croats.

Però el 1992 va abandonar el joc parlamentari, quan els musulmans bosnians, el 44% de la població, i els croats catòlics bosnians, el 17%, van votar a favor de la independència en el referèndum, l'1 de març, boicotejat pels serbobosnians, que eren el 32% de la població de Bòsnia.

Poc després, l'abril de 1992, va començar la guerra. Karadzic es va posar al capdavant de la força militar sèrbia de Bòsnia.

El 6 d'abril de 1992 la llavors Comunitat Europea i EUA van reconèixer la independència de Bòsnia.

Contra croats i musulmans

A partir d'aquest moment, els serbis van autoproclamar la seva "República" i es va iniciar una ofensiva contra objectius croats i musulmans dirigida per Karadzic, que va suposar una guerra per la conquista de territoris.

En pocs mesos, les tropes aliades de Karadzic havien assetjat militarment la capital, Sarajevo, i les grans ciutats.

Karadzic va violar repetidament les resolucions de l'ONU i es va negar a acceptar els acords de pau de Dayton (Ohio, EUA), firmats el novembre del 1995 entre el president iugoslau, Slobodan Milosevic, el croat, Franjo Tudjman, i el bosnià, el musulmà Alia Izetbegovic, amb EUA, Rússia i la UE com a mediadors.

El 14 de desembre de 1995 es va ratificar aquest acord a París.

Considerava víctimes els serbis

Karadzic considerava que els serbis eren víctimes de la perfídia musulmana i de la incomprensió occidental. A més, plantejava un estat serbi independent a Bòsnia o la unió en un sol Estat dels serbis bosnians amb la resta dels serbis.

El maig del 1995 es va anunciar per primera vegada que Karadzic podria ser jutjat amb dos dels seus col·laboradors pel Tribunal Internacional de l'Haia per delictes de genocidi contra la humanitat comesos el setembre del 1992 i el juny del 1993, quan es van accentuar les ofensives sèrbies.

Després de mesos d'investigacions, el TPII va dictar l'11 de juliol de 1996 una ordre de recerca i captura contra Karadzic i el general Ratko Mladic que els convertia en "pròfugs de la justícia internacional".

Aquest tribunal va confirmar per unanimitat els càrrecs de crims contra la humanitat i genocidi que pesaven contra ells.

Cinc milions de dòlars de recompensa

En diverses ocasions, helicòpters de la força multinacional (SFOR) han distribuït a Bòsnia octavilles amb la foto del presumpte criminal de guerra, Karadzic, i la recompensa de cinc milions de dòlars per la seva captura.

El 22 de març del 2002, la força de l'OTAN destacada a Bòsnia va instar Radovan Karadzic a entregar-se voluntàriament a la Justícia internacional.

Qualificat per uns com el carnisser de Sarajevo i per altres com a "criminal de guerra" per la seva apologia de la neteja ètnica, paradoxalment està en possessió de diferents distincions per la seva faceta literària, ja que ha publicat cinc llibres de poesia.

L'agost del 1993 va obtenir el premi literari més prestigiós de Montenegro, el Risto Ratkovic, pel seu llibre-recopilació de poemes El convidat eslau.

Diversos llibres publicats

El juny del 1994 va ser guardonat amb el premi Mikhaïl Solokhov, que li va atorgar la Unió d'Escriptors de Rússia "en el reconeixement públic dels mèrits artístics i l'elevada moral de les seves obres".

El denominat "Comitè per a la Veritat sobre Radovan Karadzic" ha publicat diversos llibres de l'exlíder serbobosnià, que es troba en parador desconegut. Membres d'aquesta agrupació han anunciat que estan preparant la publicació de diversos llibres amb les seves cartes, declaracions, discursos, assajos i entrevistes.

El 2002, a Belgrad, es va presentar un llibre de poesies per a nens; el juny del 2003 van editar el llibre Ordres de guerra de Radovan Karadzic; i el 5 de març del 2004 alguns dels seus seguidors van presentar un nou llibre, Cartes de guerra, que recull les cartes escrites per Karadzic a alts càrrecs internacionals durant la guerra de Bòsnia, datades entre el 1992 i el 1996.

Segons alguns cercles periodístics, era un assidu dels casinos, on es gastava fortunes en una sola nit.

Està casat amb Liljana Zelen i és pare d'un fill i una filla, Sonia, que el 1993 va protagonitzar un escàndol quan va bufetejar públicament la suposada amant del seu pare, Clara Mandic, quan tots dos es trobaven en un restaurant de Belgrad.

El seu fill, Aleksandar (Sasha), va ser interrogat i posat en llibertat el juliol del 2005 per militars de l'OTAN.