"La nostra política no va dirigida contra cap país, ni cap doctrina, sinó contra la fam, la pobresa, la desesperació i el caos. La seva finalitat ha de ser restablir el funcionament de l'economia mundial per crear les condicions polítiques i socials en què puguin existir institucions lliures".
Aquestes paraules pronunciades fa 60 anys pel llavors secretari d'Estat dels Estats Units, el general George Marshall, a la Universitat de Harvard, van marcar l'arrencada del generós pla que va aixecar Europa de les ruïnes i la devastació causades per la segona guerra mundial. Sense el pla Marshall, la Unió Europea, la reunificació del continent, l'Europa del benestar, socialment i políticament estable, no haurien estat possibles.
Situació complexa
La primavera del 1947, Europa estava en una situació complexa de difícil resolució. L'incipient procés de reconstrucció s'havia paralitzat. Milions de persones no tenien feina ni vivenda. A la intensa sequera de l'any anterior havia seguit un hivern d'extrema cruesa i una pèssima collita. Els governs europeus eren incapaços de protegir la seva població contra la fam, el fred i la pobresa.
L'URSS i els diferents partits comunistes confiaven prosseguir els seus substancials avanços electorals a França i Itàlia gràcies a aquella conjuntura, mentre s'anaven apoderant dels ressorts del poder als països de l'Europa oriental. Així mateix, l'aixecament comunista amenaçava el Govern grec, l'URSS pressionava a les fronteres de Turquia i l'Iran i la guerra civil xinesa s'inclinava a favor de Mao.
Cop a Praga
La necessitat de contenir el comunisme, eix de la política exterior del president dels EUA Harry Truman, va fer possible vèncer les enormes resistències nord-americanes a aquella iniciativa econòmica sense precedents. Va ser precisament el cop d'estat comunista a Praga el febrer del 1948 el que va facilitar l'aprovació del pla al Congrés nord-americà. "Les necessitats d'Europa per als pròxims tres o quatre anys en queviures i altres productes essencials importats de l'exterior --principalment d'Amèrica-- són molt més grans que la seva capacitat de pagament, i per això es necessita urgentment una substancial ajuda o afrontar un deteriorament econòmic social i polític molt greu", va avisar George Marshall.
"El remei és restaurar la confiança dels europeus en el futur econòmic dels seus països i en el d'Europa en conjunt", va afegir el general, artífex de la victòria aliada sobre el règim nazi. L'objectiu dels EUA era conjurar els perills que planaven sobre les democràcies occidentals europees i reconstruir una Europa econòmicament sòlida que fos un contrapès a l'expansionisme soviètic. L'ajuda, després de la retallada aplicada pel Congrés al projecte de Truman, va pujar a 13.325 milions de dòlars de l'època per al període 1948-1951, dels quals el 89% van ser donacions. Aquella xifra equival a uns 80.000 milions d'euros actuals.
Coordinats
La gestió de l'ajuda va generar la primera coordinació europea entre els 16 països beneficiaris (França, Alemanya, Itàlia, la Gran Bretanya, Portugal, Grècia, Holanda, Bèlgica, Luxemburg, Àustria, Irlanda, Islàndia, Noruega, Dinamarca, Suècia i Turquia), amb la creació de l'anomenda Organització Europea de Cooperació Econòmica, que es va transformar l'any 1960 en l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE).
Espanya va quedar exclosa de les ajudes per la vinculació de la dictadura franquista amb el règim nazi i les pressions soviètiques van impedir als diferents països de l'Europa oriental participar en el programa, cosa que va consolidar la divisió europea.
L'aplicació del pla va ser un èxit total: Europa va viure entre el 1948 i el 1952 el període de creixement més ràpid de la seva història i la producció total de béns i serveis va superar en un 28% el 1952 el seu nivell del 1938. Però, avui, 60 anys després, els EUA i Europa estan més distanciats que mai per culpa de les divergències sobre la invasió nord-americana de l'Iraq, els diferents mètodes de lluita contra el terrorisme, l'escut antimíssils, el canvi climàtic i l'acumulació de conflictes comercials.