Les ciutats metropolitanes que pitjor reciclen exploren fórmules per acostar-se a l’estàndard europeu

Un dels grans interrogants que planteja la crisi climàtica global és com es pot materialitzar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) en realitats locals tan heterogènies. Ciutats molt diferents entre si –en urbanisme i en renda– s’enfronten al repte d’aplicar fórmules ambicioses amb el medi ambient però molt exigents per al dia a dia de la ciutadania. En el context de la Barcelona metropolitana, fa un parell de dècades que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) impulsa polítiques de prevenció i conscienciació sobre la recollida selectiva de residus. Ara bé, les ciutats metropolitanes, entre les quals es troben les urbs més poblades de Catalunya, continuen registrant nivells encara molt allunyats de l’estàndard que pretén la Unió Europea: un 55% de recollida selectiva l’any 2025. Sense anar més lluny, les conclusions de l’últim balanç de l’Agència Catalana de Residus situen en un escenari molt negatiu municipis com l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. Una conjuntura ecològica que es veu agreujada per la pressió que suposarà per a les ciutats la nova llei catalana de recollida de residus, tot i que després de diversos retards encara no hi ha una data concreta perquè s’implementi. Tot d’un plegat, el principal dilema que la nova regulació plantejarà als ajuntaments és quina fórmula específica es pot implementar als carrers per millorar les dades de reciclatge, tenint en compte que el marc normatiu català apostarà amb contundència pel sistema ‘porta a porta’, en primer lloc, i pels contenidors intel·ligents, en segon terme. I és que fa temps que tant el Govern de la Generalitat com entitats ecologistes diuen que les campanyes de conscienciació han tocat sostre i que l’única manera de millorar-ne les dades és apostar per nous sistemes. Expansió del porta a porta «Hi ha una diferència abismal en els resultats de recollida selectiva entre els contenidors oberts i el porta a porta. Aquest sistema fa corresponsable el ciutadà de la correcta gestió dels residus», expliquen en l’Associació de Municipis Catalans per la recollida porta a porta, integrada per un total de 168 municipis de Catalunya. De fet, atenent les últimes dades de l’ARC, tots els municipis metropolitans amb millors dades de recollida selectiva, i que ja s’acosten o superen els estàndards europeus, compten amb un sistema porta a porta o amb contenidors intel·ligents, ja sigui en la totalitat del municipi o en algun dels seus barris. D’entre les urbs amb pitjors dades, algunes com Viladecans, Santa Coloma de Gramenet i Sant Andreu de la Barca expliquen que estudien –tot i que per ara només Viladecans ja té una planificació per barris– la implantació dels dos models en algunes zones; aquests sistemes hauran d’arribar amb la finalització dels contractes de neteja que tenen vigents i que expiraran en els pròxims mesos o anys. Per exemple, en el cas de Viladecans està previst que el porta a porta aterri principalment als barris amb vivendes unifamiliars i al nou barri en construcció de Llevant, tot i que a la resta de la ciutat es recolliran per aquest sistema només els envasos i els residus no reciclables. A més, contempla instal·lar contenidors intel·ligents –amb identificació de l’usuari– a la resta del municipi, tot i que només per a la matèria orgànica. Els dos models s’iniciaran a mitjans del 2025 i s’estendran en «diverses fases per barris fins al 2029». Amb tot, malgrat la predisposició a aplicar aquests sistemes, els diferents consistoris adverteixen que implantar-ho comporta dificultats urbanístiques i problemes pressupostaris. Des de Viladecans expliquen que l’increment de costos és «significatiu» i que també deriva en més pressió fiscal per als ciutadans. Densitat i augment dels costos Tiana és el municipi metropolità amb millors dades de recollida selectiva, gairebé un 80%. Va ser una de les tres primeres urbs catalanes a instaurar el porta a porta –fa ja més de 20 anys– i preguntat pels resultats, l’ajuntament reconeix que la clau de l’èxit va ser la «configuració geogràfica» del municipi. «Tiana, afortunadament, té molta vivenda plurifamiliar o multifamiliar i pocs blocs de pisos», apunta el consistori. I és que els municipis metropolitans amb millors dades de recollida selectiva comparteixen que, a més d’utilitzar el porta a porta o contenidors intel·ligents, són urbs amb una densitat de població molt baixa i amb rendes superiors a les de les ciutats amb pitjors registres. L’excepció és Cervelló, el municipi amb pitjors dades (23%), però amb una densitat baixa i una renda per sobre dels 35.000 euros. A diferència de Viladecans o Santa Coloma, altres ciutats amb també nivells baixos de recollida selectiva com l’Hospitalet, Badalona, Cornellà i Sant Boi de Llobregat descarten apostar en els pròxims anys pel porta a porta domèstic. Des de l’Ajuntament de l’Hospitalet, una de les ciutats més densament poblades d’Europa, diuen que, a causa de la seva realitat urbanística, «no és viable tècnicament» i que augmentaria els costos «notablement». Els mateixos arguments que esgrimeixen des de Cornellà. Des de l’Hospitalet comenten que el 2025, quan arrenqui el nou contracte de neteja, es preveu que el porta a porta es pugui fer només a nous edificis que tinguin una cambra de contenidors pròpia, però destaquen que compten amb 15 contenidors intel·ligents en fase de proves i que la seva idea és tancar els contenidors d’orgànic per als grans productors. Per la seva banda, des de Badalona i Sant Boi sí que assenyalen que apostaran per instal·lar contenidors intel·ligents al llarg del seu territori abans del 2025, mentre que Cornellà va començar amb aquest sistema l’any passat, tot i que «encara no els tenim funcionant al 100%». Continuar avançant Tant els municipis que preveuen implantar el porta a porta, com els que no, incideixen també en les dificultats que suposa exigir als veïns que canviïn els seus hàbits en un acte tan rutinari com és treure les escombraries. Malgrat això, la Generalitat i les entitats ecologistes insisteixen en la necessitat de canviar el model de recollida per continuar avançant. «Fa anys que estem estancats. Si no fem aquest salt, no arribarem al 50% que marca Europa i al qual ja hauríem d’haver arribat», adverteix Joan Pons, coordinador de l’àrea de residus d’Ecologistes en Acció. Des de l’Associació de Municipis Catalans per la recollida porta a porta reconeixen que és més fàcil implantar el sistema en llocs amb menys densitat de població, però asseveren que a les grans urbs també es pot. «El sistema no es pot copiar d’un lloc a l’altre, fa falta un estudi del municipi i adaptar-ho a la realitat del lloc», diuen des de l’entitat, que també incideix que l’aspecte «veritablement clau» és que hi hagi consens polític, així com fer un seguiment «real i comunicatiu de les incidències» que puguin sorgir. En aquesta línia, des de l’associació i des d’Ecologistes en Acció reivindiquen els resultats «excel·lents» de la implantació del porta a porta en els nuclis antics dels barris de Sant Andreu i Sarrià de Barcelona, els únics de la capital catalana que arriben als nivells que recomana Europa. Malgrat les dures queixes d’alguns veïns de Sant Andreu, des de la plataforma ecologista critiquen que si el sistema no s’ha estès a altres zones de Barcelona és perquè «no hi ha voluntat política».

Les ciutats metropolitanes que pitjor reciclen exploren fórmules per acostar-se a l’estàndard europeu

La Generalitat i les entitats ecologistes insten a apostar pel porta a porta, tot i que alguns municipis ja ho descarten

L’Hospitalet, Badalona i Santa Coloma posaran a punt els nous contractes de neteja el 2024

El Govern apressa a implantar el porta a porta per millorar les pèssimes dades de reciclatge de Barcelona

Aplicar el porta a porta no serà barat per als ajuntaments: «Hem d’assumir-ho i explicar-ho bé»

El més llegit