El Barça té la clau per desbloquejar la reforma urbana del nord de l’Hospitalet

Una vegada encarrilat el Pla Director Urbanístic (PDU) que possibilita l’impuls del futur pol biomèdic de l’Hospitalet de Llobregat, la gran ciutat catalana divisa en l’horitzó dels pròxims anys una altra reforma urbana de pes que ve d’altres tantes dècades enrere: la de la seva zona nord, coneguda com a ‘sector Can Rigalt’ (gairebé 156.000 m2), a cavall dels barris de Pubilla Cases i Collblanc i adjacent a la carretera de Collblanc. Precisament allà hi ha prevista una reserva de sòl per al futur Hospital General de L’Hospitalet, reiterada reivindicació històrica del municipi per a les desenes de milers de veïns dels seus barris del nord, els més densos de la localitat, que compta amb el compromís de la Generalitat de Catalunya. El recent acord per ampliar l’Hospital Clínic als terrenys de la Universitat de Barcelona (UB), pròxims a Can Rigalt, ha generat, no obstant, incertesa sobre la forma definitiva que adquirirà el projecte, confirma Daniel Giménez, president de l’associació veïnal del barri de Pubilla Cases: «Temem que perilli». Però sigui quina sigui aquesta forma final, el desbloqueig de la futura reforma urbanade Can Rigalt té un escull que obstrueix qualsevol intervenció urbanística des de fa gairebé dues dècades: la subestació elèctrica de Collblanc, instal·lació destinada a regular els nivells de l’energia elèctrica propietat d’Endesa, l’inici de trasllat de la qual –amb obres que es prolongarien durant prop d’una dècada– està previst per abans de l’any 2027 en l’actual Pla de Xarxa Elèctrica, aprovat pel Ministeri per a la Transició Ecològica. Dels seus actuals 36.000 m2, passaria a ocupar després del canvi uns 8.000 m2 en un altre punt de Can Rigalt. «Moure la subestació elèctrica és la pedra angular que farà viable qualsevol transformació d’una zona que des del punt de vista urbanístic és prèmium», certifica Fran Belver (PSC), primer tinent d’Alcaldía de l’Hospitalet, en al·lusió a la centralitat metropolitana de Can Rigalt, on conflueixen els límits dels termes municipals de Barcelona, l’Hospitalet i Esplugues de Llobregat. Els motius que justifiquen el trasllat de la subestació són dos, segons es desprèn del Pa d’Ordenació Especial de la infraestructura, que va ser validat el novembre del 2007 en el ple municipal de l’Ajuntament de l’Hospitalet, liderat llavors per l’l’alcalde Celestino Corbacho (PSC): l’«exagerat» consum de territori en un entorn urbà residencial i la seva «poca» adaptació a les noves condicions ambientals. «El soroll del brunzit de l’electricitat és molt molest per als veïns que viuen a la carretera de Collblanc», remarca Giménez. Aquest trasllat, ara bé, està condicionat al fet que el costegin els propietaris del terreny on se situa la subestació.I és aquí on entra en joc el Futbol Club Barcelona (Barça), un dels tres grans propietaris de la superfície (35% del sòl total de Can Rigalt, uns 55.000 m2) juntament amb la promotora immobiliària Sacresa (32%), l’Ajuntament de l’Hospitalet (25,5%) i altres petits propietaris (7,5%). Mentre que els altres titulars es mostren en disposició de sufragar-ne els costos, la clau per desbloquejar el moviment de la subestació elèctrica, especialment tenint en compte la delicada situació financera del club, queda en mans del Barça, que en el seu moment va comprar –fallidament– els terrenys per a una Ciutat Esportiva que finalment va acabar a Sant Joan Despí. Consultades per EL PERIÓDICO sobre els plans culers a Can Rigalt, fonts del Barça al·ludeixen al «compromís» de la Junta amb la previsió que es traslladi la subestació, si bé admeten que hauran de reprendre’s «converses, negociacions i actualitzacions de projectes i pressupostos per veure quin impacte té en la viabilitat econòmica» relativa a Can Rigalt. Tot i que en l’actualitat es realitza un estudi per determinar el cost total de l’operació, s’estima que rondi entre els 50 i 60 milions d’euros, dels quals al Barça li tocaria assumir un import entre els 20 i 30 milions. És per això que el club es reserva la carta d’estudiar la viabilitat econòmica del projecte per determinar com es resoldrà l’embolic de Can Rigalt. Així mateix, des del Barça diuen «desconèixer» el resultat del procés de trasllat de la instal·lació elèctrica, tot i que asseguren que sigui «al més aviat possible» per tal que «es comenci a ordenar aquest punt crític d’encreuament» dels termes municipals de Barcelona, l’Hospitalet i Esplugues. Can Rigalt, vell conegut a l’Hospitalet La transformació urbana de Can Rigalt no és ni de bon tros nova per als veïns del nord de l’Hospitalet, tal com mostra el cansament i l’escepticisme amb els quals s’hi refereix Daniel Giménez, president de l’associació veïnal del barri de Pubilla Cases, que la cataloga de «pla megagran i megaimpossible» de l’Ajuntament de l’Hospitalet abans que la crisi financera del 2008 se’l carregués. «A més de l’hospital, van anunciar a so de bombo i platerets la remodelació de la masia de Can Rigalt, un parc com a zona verda de vuit hectàrees, la construcció d’unes 1.200 vivendes... I de moment no hi ha res d’això», lamenta Giménez. També es pronuncia sobre el futur de la zona Loli Colàs, presidenta de l’associació veïnal de Collblanc-la Torrassa, altres barris hospitalencs pròxims a Can Rigalt: «Volem que el futur hospital tingui al seu voltant una zona d’espais verds, no blocs d’alt standing». Consultades per aquest diari sobre el reimpuls urbà del sector, fonts de l’Ajuntament de l’Hospitalet insisteixen en la importància que s’emprengui el trasllat de la subestació elèctrica per afrontar el projecte d’intervenció integral previst des del 2006. Aquesta iniciativa, a més, compta amb l’aval d’una modificació del Pla General Metropolità (PGM), instrument –actualitzat després de quatre dècades el març d’aquest 2023– que marca les directrius urbanístiques de les 36 ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona. Pel que fa al Barça, l’embolic urbanístic de Can Rigalt tampoc és precisament de nou encuny. Després de la requalificació urbanística dels terrenys per construir una ciutat esportiva del club que finalment no va tenir lloc, el Barça els va vendre a la societat Inmobiliaria Mar, propietat de la promotora La Llave de Oro, per 35 milions d’euros. Anys després, el juliol del 2016, el Tribunal d’Arbitratge de Barcelona obligaria el Barça a revertir la compra per un total de 47 milions d’euros, interessos inclosos. Llegeix totes les notícies de l’Hospitalet de Llobregat a EL PERIÓDICO L’Hospitalet

El més llegit