El ‘qui és qui’ de l’Hospitalet de Llobregat: així són els alcaldables de les municipals del 28M

L’Hospitalet de Llobregat (el Barcelonès) és una de les grans ciutats catalanes que es juguen el futur en les eleccions municipals del 28 de maig. Governat pel PSC que lidera l’alcaldessa Núria Marín des de l’any 2008, l’Ajuntament de l’Hospitalet disposa d’un Ple municipal de 27 regidors integrat pel PSC (14 regidors); ERC (5), Ciutadans (4), En Comú Podem(3) i PP (1). EL PERIÓDICO radiografia en aquesta sèrie el ‘qui és qui’ de les candidatures que actualment compten amb representació municipal a les principals urbs de la regió metropolitana de Barcelona. Núria Marín (PSC) Pocs dubten que l’actual alcaldessa i candidata del PSC a l’Hospitalet, Núria Marín, és la favorita per tornar a liderar l’ajuntament hospitalenc. Marín ha dedicat una vida sencera al consistori de l’Hospitalet de Llobregat: hi va entrar com a funcionària el 1985, va sortir elegida regidora el 1995 i va accedir a l’alcaldia el 2008 amb la marxa del seu predecessor, Celestino Corbacho, per ser ministre de Treball en el Govern de Zapatero. Des d’aleshores, ha guanyat les tres eleccions locals a què s’ha presentat com a candidata: el 2011, el 2015 i el 2019, aquesta última, en la qual va recuperar la majoria absoluta, per la mínima, per al PSC –l’última l’havia aconseguit Corbacho el 2007. A més, també és presidenta de la Diputació de Barcelona des del juliol del 2019, on governa de la mà de Junts, i vicepresidenta del PSC –a l’inici del mandat n’era la presidenta, però amb l’arribada de Salvador Illa al càrrec de primer secretari, es va reestructurar la formació. A més de les crisis derivades de la covid-19 i la guerra d’Ucraïna, Marín ha hagut de gestionar les investigacions sobre una possible desviació de subvencions en el Consell Esportiu, un cas pel qual va arribar a estar imputada, tot i que finalment la seva causa va ser arxivada. Com el seu antecessor Corbacho, Núria Marín centra les seves polítiques i el seu discurs en els grans plans urbanístics pendents, com el PDU Biopol-Granvia, un projecte que continua el model de ciutat que els socialistes ja van implementar amb la transformació de la plaça Europa: atraure-hi economia per «reinvertir-la als barris i generar ocupació». Jaume Graells (ERC) Fa tan sols un any, Jaume Graells encara militava en el PSC. Va ser precisament el maig del 2022 que el candidat d’ERC va abandonar la formació socialista per vincular-se, en qüestió de dies, a la republicana, amb què es presenta a les municipals com a independent. Tot i que al llarg de la seva carrera política Graells havia mantingut una posició més aviat discreta, la seva figura va sortir a la palestra després de denunciar la suposada corrupció al Consell Esportiu de l’Hospitalet, una investigació que ha acabat amb la dimissió de dos regidors del PSC durant el mandat: Cristian Alcázar i Cristóbal Plaza –els quals encara continuen investigats–; i que el mateix Graells i els republicans esgrimeixen com una de les seves principals cartes per erigir-se en l’única alternativa a un nou govern de Núria Marín. El candidat d’ERC va ser regidor a l’Ajuntament de l’Hospitalet de la mà del PSC des del 2011 fins fa un any, quan, a més de trencar amb el partit, va abandonar el consistori de la segona ciutat de Catalunya. Així, abans de la immersió en la política local, Jaume Graells va ocupar el càrrec de director general d’Educació Bàsica i Batxillerat a la Generalitat entre el 2007 i el 2010, una etapa en què va coincidir amb el també ex-PSC i ara candidat a l’alcaldia –de Barcelona, en aquest cas– per ERC Ernest Maragall, que llavors era el conseller d’Educació. Miguel García (Ciutadans) Miguel García suposa l’‘última bala’ de Ciutadans per aconseguir mantenir-ne la representació en el consistori. Després d’anys militant en el PSC –tot i que sense arribar-ne a ser càrrec electe–, va deixar el partit fa uns 14 anys, en bona mesura perquè considera que el PSC va deixar els catalans «orfes» a l’hora de defensar la relació amb Espanya durant l’auge del procés independentista. Amb tot, ja de la mà de Ciutadans, García va arribar a liderar l’oposició després de les eleccions del 2015, quan va aconseguir quatre regidors, els mateixos que té ara. El gran suport de García per mantenir la representació de Ciutadans és que, abans d’iniciar el seu periple per la política municipal, ja era conegut a la ciutat perquè havia sigut president del Centre Esportiu de l’Hospitalet, ‘l’Hospi’, durant gairebé 20 anys i, a més, havia col·laborat com a tertulià en el programa ‘Punto Pelota’, de Josep Pedrerol. De fet, conscients que bona part de les seves possibilitats de mantenir-se passaven per la continuïtat de García, pesos pesants del partit com Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa li van insistir que es presentés de nou, una cosa que Miguel García va acabar acceptant malgrat que, als 72 anys, la seva idea inicial era deixar enrere la política al finalitzar el present mandat. Així, amb un estil més aviat planer, Miguel García manté la seguretat i la neteja entre els seus principals cavalls de batalla de cara a les municipals. Manuel Domínguez (En Comú Podem) Tot i que en comicis anteriors Manuel Domínguez ja havia anat en llistes electorals, aquesta és la primera vegada que acudeix a les municipals com a candidat d’una formació –d’En Comú Podem, concretament. L’arribada de Domínguez a la primera línia política es va produir el febrer d’aquest any després de «mesos de debat intern», segons van comunicar llavors les dues formacions. Una decisió que, per contra, va suposar que qui fins ara és líder del grup a l’ajuntament, Ana González, s’hagi distanciat de la formació i es presenti a les eleccions amb una altra candidatura. Encara avui, Manuel Domínguez, llicenciat en Geografia i Història, és professor d’Història a l’institut Margarida Xirgu, ubicat al barri de Collblanc. Així, malgrat no haver sigut abans regidor, Domínguez, sempre crític amb la política urbanística dels socialistes a la ciutat, entre altres temes, és una persona coneguda al municipi gràcies a la seva vinculació amb el Centre d’Estudis de l’Hospitalet, entitat que va presidir fins al nomenament com a candidat, i per les seves col·laboracions a la televisió local, on repassava la història dels barris de l’Hospitalet. De cara a les eleccions, Manuel Domínguez i els comuns se centren a apostar per un canvi en el model urbanístic de la ciutat amb els dos quilòmetres més densos de la Unió Europea, l’augment de les zones verdes i la lluita contra el canvi climàtic. Sonia Esplugas (PP) La presència del PP a l’Ajuntament de l’Hospitalet es va anar diluint en els últims comicis locals, i va passar de ser la segona força més votada i sumar sis regidors el 2011 a ser la quarta força el 2015 (2 regidors) i a ser-ne la cinquena el 2019 (amb una única regidora). Així, durant aquests últims quatre anys de mandat, Sonia Esplugas ha sigut l’única veu dels populars a l’hemicicle hospitalenc i ara s’hi torna a presentar com a candidata –per tercera vegada. Malgrat el mal resultat de les últimes eleccions, la seva presència en el Ple li ha valgut perquè la veu del PP no es desdibuixés del panorama local i li ha permès, entre altres qüestions, canalitzar per la via política les principals queixes de l’ SPL-CME, el principal sindicat de la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet. Amb un discurs centrat en la seguretat i la neteja, Esplugas aspira a trencar la mala ratxa dels populars i recuperar així la presència del PP a l’Hospitalet, sobretot veient la mala situació en què es troba, a tot arreu d’Espanya, Ciutadans, un partit que li va arrabassar bona part dels votants en les dues últimes cites electorals. Dotze candidats més A la segona ciutat de Catalunya s’hi han presentat un total de 17 candidatures a les eleccions municipals del 28M. Així, a banda de les cinc acabades d’exposar, les que actualment compten amb representació, 12 candidats més aspiren a aconseguir representació en el Ple hospitalenc. Un repte gens fàcil, ja que la fragmentació política afecta tant formacions d’esquerres com de dretes, que tindran complicat aconseguir el 5% de vots necessari per aconseguir cadira. D’aquesta manera, entre aquestes 12 formacions, tot i que no com a candidata, hi ha la portaveu actual d’En Comú Podem al consistori, Ana González, que es presenta com a número 2 en la llista de Decideix l’Hospitalet, just per darrere de Pau Taxonera (Aliança Rebel), cap de llista i que també havia estat vinculat a candidatures anteriors dels comuns a l’Hospitalet de la mà de Pirates.

El ‘qui és qui’ de l’Hospitalet de Llobregat: així són els alcaldables de les municipals del 28M

EL PERIÓDICO radiografia en aquesta sèrie les cares visibles de les candidatures que compten amb representació

CONTEXT | L’Hospitalet davant les municipals: un mandat marcat per la pandèmia, el PDU i el cas Consell Esportiu

ENTREVISTA | Núria Marín: «La nova activitat econòmica fa que l’Hospitalet necessiti més mossos»

¿Qui guanyarà les eleccions a l’Hospitalet de Llobregat aquest 2023? Aquestes són les prediccions més enllà de les enquestes

El més llegit