L’Hospitalet i les ciutats al nord de Barcelona són les que menys català parlen a Catalunya

La normalització social de la llengua catalana ha estat històricament vinculada a les ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona. L’exemple paradigmàtic és Santa Coloma de Gramenet: l’escola Roselló Pòrcel, al colomenc barri del Fondo, va ser el primer centre educatiu públic que va impulsar la immersió lingüística del català en el mateix context en què es va desenvolupar lallei de normalització lingüística de Catalunya –coneguda popularment com la ‘llei del català’–, aprovada fa ara quatre dècades, l’abril de 1983. Quaranta anys després de l’entrada en vigor d’aquesta norma clau i de l’impuls de la immersió a l’escola pública catalana, l’ús del català continua protagonitzant una funció social fonamental a les urbs catalanes, en les quals les dades mostren tendències significatives sobre l’ús de la llengua. La més concloent: l’Hospitalet de Llobregat i els municipis de la zona del Barcelonès Nord (Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs), l’àrea ubicada al nord de Barcelona, són les ciutats on menys català es parla a Catalunya, tal com exposa l’últimaEnquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP), l’estudi més exhaustiu en la matèria. Aquesta estadística quinquennal elaborada per la Generalitat de Catalunya, amb una mostra de pràcticament 9.000 persones, va introduir el 2018 per primera vegada la segmentació territorial dins de l’àmbit metropolità, que ja el 2013 registrava la pitjor dada d’ús del català com a ‘llengua habitual’ de tot Catalunya. Malgrat que les dades són de l’any 2018, fonts del Departament de Cultura confirmen a aquest diari que es tracta de les més actualitzades i que fins a l’any 2024 no es disposarà d’un nou estudi. Específicament, l’EULP inclou la categoria de percentatge d’ús del català un dia qualsevol, la més representativa per analitzar l’ús quotidià de la llengua. En aquest apartat, l’Hospitalet registra el percentatge més elevat (44,8%) d’habitants que asseguren que no fan servir mai el català, seguit del Barcelonès Nord (Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià), amb el 39%, i del Baix Llobregat Sud (Cornellà, el Prat, Viladecans i Castelldefels, per exemple), amb el 36,6%. A totes aquestes ciutats la proporció d’enquestats que assegura que no utilitza mai el català és sensiblement superior a la mitjana metropolitana (27,5%) i barcelonina (26%). Explora a la següent taula l’ús quotidià del català a les diferents àrees territorials de Catalunya que analitza l’EULP. La diferència entre coneixement i ús Si se sumen les proporcions de persones que van afirmar que no utilitzen mai el català i la de les que van assegurar que l’utilitzen poc, el percentatge es dispara: el 71% dels enquestats tant a l’Hospitalet com al Barcelonès Nord utilitzen poc o gens el català. A l’extrem contrari en termes d’ús, només el 4% utilitza molt la llengua catalana a l’Hospitalet, pel 7% corresponent al conjunt de Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià. Però una qüestió és l’ús i una altra de diferent el coneixement de la llengua, més estès. En aquesta segona categoria, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) treballa amb dades actualitzades (2021) per ciutats de més de 50.000 habitants de quantes persones parlen «amb dificultat o bé» el català. Creuant les dades de l’INE amb les dels habitants de cada població, és possible observar que la tendència en relació amb el coneixement del català es correspon amb la de l’ús: Santa Coloma de Gramenet i l’Hospitalet de Llobregat, amb el 76,1% i el 78,3% respectivament d’habitants que diuen que parlen «amb dificultat o bé el català, presenten les taxes més baixes de coneixement del català per municipis. Les segueixen els municipis del Baix Llobregat. En el costat oposat de la taula, Vilanova i la Geltrú (89%), Manresa (88,8%), Girona (88,2%), Sabadell (87%) i Terrassa (86,7%) mostren les quotes més altes de coneixement del català a Catalunya. A la següent taula pots explorar les taxes de coneixement del català per grans ciutats catalanes. Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, fa referència a l’agreujat significatiu metropolità: «Es tracta de localitats amb un ús social ja debilitat l’any 1983 [quan va començar la immersió], on no hi ha hagut un increment de l’ús davant les noves migracions, que s’han acollit exclusivament en castellà.» En aquest mateix sentit, l’enquesta de la Generalitat incideix en la situació demogràfica de les àrees territorials estudiades i arriba a conclusions sobre l’ús de la llengua catalana. Un exemple: destaca que, dels 264.923 habitants a l’Hospitalet el 2019, 125.498 havien nascut a Catalunya, 57.739 a la resta de l’Estat i 81.686 han nascut a l’estranger; les persones nascudes fora de Catalunya superen, per tant, les ho han fet dins. De fet, a la segona ciutat de Catalunya es parlenactualment més de 200 llengües. La qüestió laboral A consultes d’aquest diari sobre la tendència a la gran ciutat catalana, fonts municipals de l’Hospitalet de Llobregat assenyalen que «desgraciadament, l’interès per aprendre o no català està molt arrelat al tipus de feina que desenvolupa la persona. És a dir, si una persona ha d’interaccionar amb altres persones durant la jornada laboral, per exemple una persona que treballi de cara al públic, el seu interès serà més gran que el d’una persona que treballi en altres condicions». Per la seva banda, el secretari Vila posa èmfasi en el fet que «les institucions no estan fent el seu paper». I ho exemplifica amb les empreses privades, que «abans eren llocs que estimulaven a aprendre català i ara hi ha multinacionals i cadenes que no es preocupen tant per fer-ho», valora Vila. Tant a Badalona com a Santa Coloma, fonts dels dos governs municipals asseguren que treballen conjuntament amb les seus locals respectives del Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL). Per exemple, als cursos de català del Centre de Normalització Lingüística (CNL) L’Heura de Santa Coloma s’hi inscriuen anualment unes 2.000 persones, tot i que el 2020 aquesta xifra es va reduir a la meitat a conseqüència de la pandèmia. A Badalona, malgrat els «pocs recursos» que disposa la seu del CNL, apunta el primer tinent d’alcaldia Àlex Montornès (ERC), a mitjans del mes d’abril hi va haver «una allau de peticions per entrar als cursos que faciliten l’accés al títol de nivell C de català», cada cop més necessari per treballar al sector públic. El repte dels joves «El repte està en la gent jove», opina Montornès. «Les noves generacions de vegades no veuen el valor que té el català, sobretot les que ja tenen el castellà com a llengua pròpia. Hem d’aprendre a mostrar el valor que té comunicar-se en català». La Fundació Germina atén cada dia més de 350 nens i joves, bona part d’ells en situacions de vulnerabilitat. Clara Pons és la directora de la seu de la fundació al barri del Raval, a Santa Coloma, tot i que també ha treballat en altres centres colomencs i de Badalona: «El posicionament que intentem explicar als nens és que saber parlar català els aporta més oportunitats, que el coneixement és riquesa. I tot i que hi ha excepcions, en general si els parlem en català molts contesten ‘parla’m en castellà, que és millor’». A l’altre costat de la piràmide poblacional, Matilde Marcé, històrica activista cultural i professora de català de l’Hospitalet, fa autocrítica i responsabilitza en bona mesura l’actitud dels catalanoparlants. L’expresidenta de l’Ateneu Cultura Popular de l’Hospitalet comenta als 94 anys que moltes persones no el parlen perquè «consideren que és una falta de respecte parlar en català si et responen en castellà». No obstant, Marcé diu que, «si l’altra persona t’entén, no hi ha cap problema». «I si no m’entén, ja canviaré: tampoc és qüestió que algú es quedi sense conèixer una adreça». «Hem desaprès a integrar lingüísticament: en les dècades dels 80 i 90 hi havia instal·lada la idea de l’obligació moral d’aprendre la llengua. Ara hem afluixat, com si fos una cosa que depèn de la voluntat individual. Si recuperéssim col·lectivament l’expectativa d’aprendre la llengua, guanyaríem molt», diu Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat.

L’Hospitalet i les ciutats al nord de Barcelona són les que menys català parlen a Catalunya

EL PERIÓDICO radiografia l’ús territorial de la llengua quan es compleixen 40 anys de la llei de normalització

El català resisteix amb dificultats a Barcelona: mínim històric del 38% d’ús

PREDICCIONS 28-M | ¿Qui guanyarà les eleccions a l’Hospitalet? Aquestes són les prediccions

El més llegit