Núria Marín: «La nova activitat econòmica fa que l’Hospitalet requereixi més mossos»

La vulnerabilitat agreujada després de la pandèmia, les transformacions urbanes i les zones verdes i el cas Consell Esportiu són algunes de les qüestions que han marcat aquest convuls mandat a l’Hospitalet de Llobregat. Sobre totes es pronuncia l’alcaldessa Núria Marín (PSC), que es presenta per revalidar la que seria la seva quarta alcaldia i que rep EL PERIÓDICO en el context d’un cicle d’entrevistes amb ‘alcaldes alcaldables’ davant les eleccions municipals del pròxim 28 de maig. Pregunta (P). La pandèmia, un nou Pla Director Urbanístic (PDU) i el cas Consell Esportiu. ¿Què ha sigut més determinant durant aquest mandat? Resposta (R). Sens dubte, el que més ens ha preocupat és la pandèmia. Gestionar-la a través d’un pacte de ciutat amb altres forces, sindicats i empresaris ens va ensenyar que, quan treballem junts, el resultat és molt positiu. P. La inseguretat continua sent la principal preocupació veïnal segons el Baròmetre municipal. ¿La solució és més policia, com va anunciar per al barri de la Florida el novembre? R. No hi ha una única solució. Tenim ja 400 agents a la Guàrdia Urbana i ara necessitem que Mossos d’Esquadra també doti de manera adequada la seva plantilla. Després, són necessaris canvis normatius en matèries com per exemple els patinets, que preocupen molt i per als quals he defensat l’obligació de matrícula i assegurança i que la Guàrdia Urbana els pugui immobilitzar. P. Recentment ha sigut molt crítica amb el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, amb qui va exhibir complicitat a la Florida. ¿Què reclamen a Interior? R. Avui els Mossos tenen menys dotació policial a l’Hospitalet que quan es van desplegar. I la ciutat ha canviat: per exemple, la nova activitat de La Fira no pot anar en detriment de presència de Mossos a la ciutat: la nostra nova activitat econòmica fa que es requereixin més mossos. Les ocupacions mafioses són un altre tema: la Guàrdia Urbana n’ha paralitzat en aquest mandat més de 700, però potser se n’haurien de produir més per part dels Mossos. P. ¿Ha assumit el discurs de seguretat per tal de treure’l de l’àmbit d’actuació de Vox? ¿Tem que entrin a l’ajuntament? R. Des de l’esquerra parlem de seguretat sense complexos perquè hem de dir clarament el que està passant. Sobre Vox, no m’agradaria en absolut que tinguessin representació a l’ajuntament. Mai acceptaré ser alcaldessa amb aquests vots: és la meva línia vermella en aquestes eleccions municipals i mai pactaré amb aquesta formació. P. ‘Eurostat’ va publicar recentment que estan a l’Hospitalet els dos quilòmetres quadrats més densos d’Europa. ¿Hi ha prevista alguna política per revertir-ho al nord de la ciutat? R. Moltes. Fa quaranta anys estàvem abocats a ser un suburbi de Barcelona. I, malgrat no haver aconseguit els estàndards mitjans d’Europa [de zones verdes], tenim grans projectes per revertir la barrabassada del franquisme. Per això la meva obstinació per soterrar les vies del tren, que significarà convertir la ciutat en un enclavament per a la mobilitat estratègica de l’entorn metropolità, a més de tenir 120.000 metres quadrats més de zona verda al mig dels barris de la ciutat. Un altre exemple és el projecte del bioclúster: on perseguim transformar urbanísticament i atraure empreses, però també aconseguirem 580.000 m2 de zona verda. P. Cinc ministres han promès ja el soterrament de les vies. ¿Per què aquesta vegada sí? R. Perquè mai el projecte ha estat com està avui. És cert que va quedar paralitzat com a conseqüència de l’arribada de la crisi econòmica el 2010. I en aquests moments no només tenim ja aquest compromís, sinó que ja tenim el primer projecte bàsic treballat de manera molt seriosa. També s’està realitzant el projecte executiu i en un any tindrem ja l’exposició pública. I a partir d’aquí la licitació. P. Tot i així, com a mínim, es va a una transformació a 10 anys vista. R. Sí, és possible que per al final de tot, des d’avui, puguem manejar aquest calendari. P. Parlem del cas Consell Esportiu. La causa contra vostè es va arxivar, no obstant s’hi mantenen imputats excàrrecs socialistes. ¿Han d’assumir responsabilitats penals? R. No emetré cap tipus d’opinió perquè crec que està en mans de la jutge i serà ella la que haurà d’opinar sobre aquests temes. P. L’ajuntament està personat en la causa com a acusació particular. ¿En quina mesura s’ha vist perjudicada la institució? R. No és un problema de veure’s perjudicat. Es va valorar en el seu moment que era procedent realitzar aquest procés i és el que s’ha fet. Hem de deixar treballar la Justícia. P. ¿Com definiria la seva actual relació amb Jaume Graells, avui alcaldable d’ERC i ex-PSC que va denunciar les suposades irregularitats? R. Simplement no existeix. P. Fa uns anys comentava a aquest diari que Puigdemont era un interlocutor a la Generalitat «dialogant». ¿Com és la seva relació actual amb la Generalitat? R. És cert que amb Puigdemont, quan era president de la Generalitat, vam establir un vincle de relació molt positiu per a la ciutat. Avui existeix un altre tipus de relació. P. ¿Pitjor? R. Diferent. Si el Govern escoltés més els municipis, crec que li aniria bastant millor. Hem arribat a acords com la construcció del nou centre d’atenció primària (CAP) de Sant Josep o les obres per al de la Florida. Però ara hem aprovat una partida de 2,5 milions per dotar les escoles de recursos econòmics per mitigar el tema del canvi de temperatura. La Generalitat ens va dir als municipis que no féssim absolutament res, que se n’encarregaven ells, i el resultat fins ara és que no s’ha fet res i que no hi ha res previst per donar resposta a la situació de calor que es produirà. Sol·licitem a la Generalitat que siguin lleials als municipis, com ho som nosaltres. P. Les manifestacions sobre el funcionament dels serveis socials són una constant. ¿Què falla en l’atenció als més vulnerables? R. Dediquem molt pressuposat a Serveis Socials. Per exemple, hem eliminat les ‘cues de la gana’ amb unes targetes que donen dignitat a les persones. Sobre el padró, l’Hospitalet compleix estrictament el que diu la llei. Som davant unes eleccions municipals i hi ha plataformes que tenen una tendència política clara. P. ¿Les enquestes que manegen davant les municipals els donen majoria absoluta? R. Ens donen un resultat raonable. Però hi ha molts components en una enquesta que sens dubte poden no matisar després la realitat. Jo estic animada, estic contenta. De moment no estic fent campanya perquè estic com a alcaldessa i hi ha molta feina. P. En cas de no aconseguir-la, ¿contempla reeditar el pacte de la Diputació amb Junts? R. La ciutadania de l’Hospitalet se sent majoritàriament d’esquerres. Nosaltres hem governat amb majoria absoluta i ho hem fet també en minoria i sols. I sempre hem intentat tirar endavant les coses importants amb un pacte que anés més enllà del Govern municipal estrictament. Caldrà veure quina és la disponibilitat de la resta de grups que tinguin representació per entrar.

Núria Marín: «La nova activitat econòmica fa que l’Hospitalet requereixi més mossos»

L’alcaldessa de l’Hospitalet fa balanç del seu mandat referint-se als reptes de la ciutat, la seva relació amb la Generalitat i el futur electoral

EL PERIÓDICO porta a terme un cicle d’entrevistes amb ‘alcaldes alcaldables’ en vista de les eleccions municipals del 28 de maig

CONTEXT | L’Hospitalet davant les municipals: un mandat marcat per la pandèmia, el PDU i el cas Consell Esportiu

El més llegit