L’Hospitalet clama contra la saturació escolar al nord de la ciutat: «Estem al límit»

La saturació a les escoles del nord de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) ha revoltat diversos agents de la comunitat educativa pública de la segona ciutat catalana. Ajuntament i sindicats concorren a reclamar més recursos i equipaments al Departament d’Educació per donar sortida a les necessitats dels barris de Collblanc-Torrassa, Pubilla Cases i la Florida-les Planes. «En la totalitat d’escoles del nord de la ciutat estem al límit», adverteix Carles Nadal, delegat sindical de CCOO Educació a l’Hospitalet, que explica que, des del sindicat, ja fa tres anys que van declarar l’«emergència d’escolarització» als barris de la part nord del segon municipi més poblat de Catalunya. Així, a principis d’aquest curs 2022-23, l’ajuntament estimava que, després de portar a terme la ‘matrícula viva’ restant del mes de setembre –referent a les matriculacions que es produeixen fora de termini–, l’Hospitalet tornaria a una ocupació pròxima al 99% –tenint en compte tant pública com concertada–, amb excessos del 103%-104% als barris del nord de la ciutat, on la pressió és més elevada. Aquest escenari, reconeixien fonts municipals, deixava la localitat pràcticament sense coixí per a la resta de la ‘matrícula viva’ que es produeix al llarg del curs, especialment durant els mesos de gener i febrer, després que el curs escolar arribi a la seva fi a Llatinoamèrica i quan es concentra l’arribada d’alumnes d’origen migrant a l’Hospitalet i, principalment, als barris del nord. «Tothom veu la necessitat d’arreglar això, però no s’arregla», lamenta Nadal. Així, segons CCOO, a la zona nord, les escoles [públiques] ja estan tocant el 110% d’ocupació [el màxim permès], una cosa que es tradueix en el fet que si un grup té 25 alumnes per classe, al sumar-hi un 10% d’alumnes que hi arriben per matrícula viva, passa a tenir-ne 27 o, en el cas dels centres de màxima complexitat, de 22 alumnes passa a 24. El regidor d’Educació de l’Ajuntament de l’Hospitalet, David Quirós, remarca que «evidentment, hi ha una necessitat importantíssima de places». «Podem anar abaixant ràtios, que amb la ‘matrícula viva’ que tenim les acabem superant», incideix. Més grups ‘bolets’, menys espais «Falten espais. Tenim mestres fent reforços als passadissos perquè no hi ha aules», remarca Enric Ràfols, mestre de l’escola Pau Casals de l’Hospitalet, ubicat al districte la Florida-les Planes. Ràfols explica que al centre on treballa hi ha ja quatre grups extraordinaris, popularment coneguts com a ‘bolets’, aquells creats una vegada la demanda en un curs i una zona és tan alta que obliga a crear una classe extra. «Són massa nens i hi ha poc professorat per grup», apunta la Sally al costat de l’entrada de l’escola Pau Casals. «Ens han anat traient espais. Ja no hi ha gimnàs de psicomotricitat perquè els han convertit en una aula», afegeix per la seva part la Neli. Totes dues tenen fills que estudien a la Pau Casals i reclamen més professors i reforços per a l’escola. Sílvia Ortiz, directora dels Serveis Territorials d’Educació a Barcelona Comarques, recorda que els problemes de ràtios venen d’anys enrere, i tot i que comenta que totes les grans ciutats metropolitanes tenen una ‘matrícula viva’ «destacable», reconeix la «casuística concreta» de l’Hospitalet, on, segons les dades del Departament d’Educació, en els últims anys s’han obert 15 grups ‘bolets’, cinc dels quals durant aquest curs. Per la seva banda, des de CCOO assenyalen que la situació de la Pau Casals no és extraordinària i es reprodueix al llarg de la zona nord. Així, defensen que actualment són 18 els grups ‘bolets’ oberts. «Aquests grups extraordinaris ocupen dues escoles senceres, ja que en una escola d’una línia, si comptes els tres grups d’infantil i els sis de primària, et surten nou grups per escola», emfatitza el delegat sindical de CCOO Carles Nadal, que, atès el nombre de grups extraordinaris i els alts percentatges d’ocupació, reclama a Educació tres noves escoles al nord de la ciutat per apaivagar l’alta demanda. Falta d’espais Els barris de Collblanc-la Torrassa, Pubilla Cases i la Florida-les Planes són una de les zones més densament poblades d’Europa, cosa que suposa un gran inconvenient a l’hora de trobar ubicacions per, per exemple, construir aquestes noves escoles que reclamen des de CCOO «Les administracions es passen la pilota. L’ajuntament facilita uns espais que la Generalitat considera que no li serveixen i així estem des de fa tres anys», assevera Carles Nadal. D’aquesta manera, Nadal planteja que, si el problema són els terrenys, «es modifiquin les lleis que facin falta de manera que permeti que espais més petits creixin en altura». «El departament té uns criteris, que és totalment lògic, però quan et trobes una ciutat densa i poc espai no pot ser que no s’ajusti a aquesta necessitat», reafirma David Quirós. A més, el delegat sindical de CCOO explica que, més enllà de la saturació, a aquests centres hi arriben molts alumnes d’altres països i que requereixen un procés d’adaptació. «Per exemple, nanos que venen de l’Equador i que, pels motius que sigui, no s’han escolaritzat en dos anys. Llavors venen i per edat els toca fer cinquè de primària, però fa any i mig que no van a classe; això suposa una dificultat molt gran», comenta. De fet, els barris del nord de la ciutat tenen tots un percentatge de població estrangera superior al 35%, a molta distància de la mitjana de la ciutat (21,86%). Així ho explica també Enric Ràfols, de l’escola Pau Casals: «Les classes extraordinàries s’omplen d’alumnat nouvingut i et trobes que has d’ensenyar català a 20 alumnes alhora. Un alumnat que ve del Brasil o el Senegal i que necessitaria una atenció més personalitzada. Ràfols assenyala que a l’‘aula d’acollida’ del seu centre, l’encarregada d’ensenyar català a l’alumne nouvingut i on ell mateix fa classes, «hi ha 45 alumnes i tenim un professor i mig». Per la seva banda, David Quirós demana asseure’s amb el Departament d’Educació perquè «hi hagi un compromís real de construir noves escoles, perquè necessitem més places». Preguntada per la possibilitat de construir noves escoles, la directora dels Serveis Territorials d’Educació a Barcelona Comarques, Sílvia Ortiz, diu que ho estem estudiant. «Ens estem trobant amb l’ajuntament per veure com estem pel que fa a solars», afegeix. Així, com a alternativa a l’obertura de noves escoles, tant Ortiz com Quirós expliquen que treballen en una nova zonificació educativa de la ciutat, no tan marcada per les fronteres dels diferents barris, i que «permetria aconseguir més places educatives i lluitar contra la segregació escolar», explica Ortiz. A infantil no abaixen les ràtios Un exemple significatiu de les conseqüències de la saturació de les escoles de l’Hospitalet es troba en els alumnes per classe a infantil 3 –abans conegut com a P-3– de les escoles públiques. Així, el Departament d’Educació va anunciar al febrer que, per segon any consecutiu, reduirà la ràtio a I-3, una mesura que «beneficiarà ja més de 87.700 alumnes». D’aquesta manera, del total de 2.125 grups d’oferta pública, el 91,3% sortiria amb ràtio a 20 o menys, xifra que l’any passat va ser del 86,1%. A l’Hospitalet, en el curs 2022-2023, les classes d’I-3 es van mantenir amb una ràtio de 22 alumnes per classe per l’elevat nombre d’alumnes. Per al curs vinent, bona part de la ciutat sí que podrà sortir a 20 alumnes per classe, però no els barris del nord de la ciutat, que mantindran, com a mínim durant un curs més, un I-3 amb 22 nens a l’aula –sense comptar la ‘matrícula viva’–. «Gairebé tot Catalunya estarà el curs que ve amb I-3 a una ràtio de 20 alumnes per classe i en alguns municipis, com Castelldefels, l’abaixen encara més», remarca Carles Nadal.

L’Hospitalet clama contra la saturació escolar al nord de la ciutat: «Estem al límit»

CCOO exigeix tres nous centres per donar cobertura als barris de Collblanc-Torrassa, la Florida i Pubilla Cases

El més llegit