La tan reclamada reforma del Pont d’en Jordà de l’Hospitalet, un pas més a prop

Els veïns dels barris de la Torrassa i Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat reclamen des de fa anys que s’actuï per restaurar l’històric Pont d’en Jordà –també conegut com a Pont de la Torrassa–, una costura que uneix aquestes dues zones de la segona ciutat de Catalunya i que deu el seu nom a l’impulsor de les obres, José Jordà Polls, propietari de terrenys en l’entorn del pont i que va arribar a ser alcalde de l’Hospitalet durant un molt breu període de temps –del 28 de gener al 26 de febrer de 1930–. Ara, l’anhelada restauració comença a entreveure’s després que aquest dilluns 20 de febrer l’Ajuntament de l’Hospitalet publiqués l’anunci de la licitació per realitzar les obres de rehabilitació i conservació del viaducte, convertit en tot un símbol de la unió entre la Torrassa i Santa Eulàlia, dos barris contigus, però separats per un desnivell i el pas de les vies del tren des que es van instal·lar a mitjans del segle XIX. Així, el pressupost base de licitació és de 385.111,82 euros (IVA inclòs) i està previst que, una vegada s’adjudiqui i firmi el contracte, les obres s’allarguin uns cinc mesos. Per ara, les empreses interessades tenen fins al pròxim 9 de març per presentar les seves ofertes. Malgrat l’anunci, les associacions veïnals de Santa Eulàlia i Collblanc-Torrassa mostren cert escepticisme i esperen a veure com es materialitzarà per celebrar l’èxit de les seves queixes. «Està bé que per fi posin diners i s’arregli», diu Cristóbal Jaume Ortega, de la vocalia de patrimoni de l’Associació de Veïns i Veïnes Som Santa Eulàlia, qui afegeix que, precisament aquest dissabte 25 de febrer tenen programat un passeig per reivindicar i donar a conèixer el patrimoni del barri i que arrencarà des del Pont d’en Jordà. Per la seva banda, Roser Piñol, de la vocalia de patrimoni de l’Associació de Veïns i Veïnes de Collblanc – la Torrassa, explica que des de finals dels vuitanta hi ha peticions perquè es conservi l’estat del pont i que des d’aleshores tan sols «s’han anat fent arranjaments». Així, recorda que les reclamacions es van intensificar fa entre quatre i cinc anys, quan a l’exigir la cura de la sitja de la Torrassa –ubicat junt amb el pont i l’origen del qual es vincula a un assentament iber– i van veure el mal estat de la infraestructura. Us convidem a participar de la 2a passejada divulgativa/reivindicativa, per diversos elements del #PatrimoniLH del barri. Dissabte 25 11h | Pont d'en Jordà Itinerari: #PontdenJordà-#CanTrinxet, resseguint el cr. #SantaEulàlia Ens estimem el nostre #Patrimoni😍#SomSantaEulàlia pic.twitter.com/9IZ18DrdNu — Associació de Veïnes i Veïns Som Santa Eulàlia (@AVVSomSEulalia) 21 de febrero de 2023 El soterrament de les vies i el pont Més enllà de la restauració, tant Ortega com Piñol expressen dubtes sobre el futur del pont una vegada es porti a terme el soterrament de les vies de l’Hospitalet –per al qual la ministra Raquel Sánchez va anunciar avenços fa un parell de setmanes, però per al qual continua sense haver-hi dates sobre la taula–: «En una de les recreacions sobre la cobertura de les vies, el Pont d’en Jordà no surt», comenta Ortega. «Tenim cert escepticisme respecte al futur del pont i el del soterrament», denuncia per la seva banda Piñol, qui critica que no «ens han explicat exactament què passarà amb el pont una vegada arribi el soterrament». De fet, aquests mateixos dubtes es van plantejar recentment en una presentació del Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana per explicar com s’havia previst, tècnicament, portar a terme el soterrament de les vies de tren. Un dels objectius del soterrament és, precisament, recosir la fissura urbana que van provocar i provoquen les vies de tren, de manera que el pont deixaria de tenir un ús pràctic. Els dubtes creixen a causa que l’enterrament de les vies s’iniciarà en un tram més interior de l’Hospitalet i que a l’altura del Pont d’en Jordà està previst que es produeixi un cobriment de les vies a tall de prolongació de l’actual ‘calaix’ de Sants. Així, algun dels tècnics d’Adif present en l’acte va especular amb una possible incompatibilitat amb la cobertura i el pont, però tant des de l’Ajuntament de l’Hospitalet com des del Ministeri van insistir que el projecte del soterrament no interferirà amb la conservació de la infraestructura: «El Pont de la Torrassa no es toca», va dir l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, sobre aquesta estructura catalogada com a bé cultural d’interès local (BCIL). Memòria històrica Una vegada arribi el soterrament de les vies, un projecte perquè encara falten anys, veïns i consistori volen mantenir el Pont de la Torrassa com a símbol local i element constructor de la identitat local, malgrat la pèrdua de la seva funcionalitat. Un cas similar al del Pont del Petroli de Badalona, a l’altre costat del Besòs. El catedràtic i doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, Carles Santacana, explica en el seu llibre ‘Victoriosos i derrotats: El franquisme a l’Hospitalet’ que als anys trenta l’Hospitalet ja presentava grans divisions urbanístiques que permetia percebre en els plans de la ciutat «la separació física entre els tres nuclis principals» que componien la ciutat aleshores. Així, Santacana descrivia ja les vies de tren com una de les dificultats més grans per creuar la ciutat. «I tot això sense a passos a nivell ni ponts», remarca Santacana. De fet, a idea original per a la construcció del pont va ser del 1907, sobre les vies del tren –instal·lades el 1855–, però va ser a la dècada del 1930, coincidint amb l’arribada del metro a Santa Eulàlia el 1932, quan el projecte va rebre l’impuls definitiu. Així, les obres van començar el 1934 i el viaducte va ser inaugurat tan sols un any després, establint així la connexió entre els barris de la Torrassa i Santa Eulàlia. Així, el viaducte, definit en el catàleg municipal com «l’element singular més important d’obra pública que trobem a l’Hospitalet», és obra de l’enginyer Santiago Rubió i va comptar amb una intervenció «puntual» de l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt. Les obres a realitzar El projecte per a la rehabilitació del Pont d’en Jordà explica que, després d’una «observació detallada de l’estructura», es percep un envelliment de les capes de protecció de pintura de l’estructura, així com una certa degradació per exfoliació de l’acer, en zones localitzades, afavorides per acumulació de la pluja. En termes generals, l’estudi detalla que l’estructura presenta «seguretat suficient davant les accions derivades de la sobrecàrrega d’ús», però que, no obstant, localment presenta problemes d’inestabilitat elàstica amb la normativa actual. «Això s’atribueix a l’enduriment de les restriccions normatives en comparació amb les existents en els anys 30, data de la passarel·la», diu el text. Així, entre els objectius de la rehabilitació de la infraestructura hi ha: recuperar en l’estructura un estat de les seves superfícies metàl·liques i de formigó compatibles absent d’oxidació i despreniment dels materials; reforçar l’estructura amb aquells elements que, a judici del projectista, siguin necessaris per dotar el pont de prou capacitat per al seu ús amb plenes garanties de seguretat i confort; reposar un nou paviment compatible amb un bon drenatge de l’estructura; i actualitzar l’enllumenat amb un sistema a base de leds, sostenible i de menor consum energètic. Així, les obres incloses en aquest projecte es desenvoluparan, en bona part, en jornades nocturnes, i, a priori, no hi haurà afectacions en els serveis, tot i que s’ha previst una partida en el pressupost per «eventuals reposicions que es manifestessin necessàries per al desenvolupament de les obres».

La tan reclamada reforma del Pont d’en Jordà de l’Hospitalet, un pas més a prop

L’Ajuntament ha publicat l’anunci de licitació de les obres de rehabilitació, que tindran una durada d’uns cinc mesos

Les entitats veïnals encara es mostren escèptiques, sobretot, respecte al futur del pont una vegada arribi el soterrament de les vies

El més llegit