El quixotesc castell «medieval» que s’erigeix al costat dels gratacels de l’Hospitalet

A pocs metres dels gratacels que imperen a la plaça Europa de l’Hospitalet de Llobregat, el nucli del districte econòmic de la segona ciutat més poblada de Catalunya, s’amaga un castell «medieval» amb el qual els personatges interpretats per Robin Williams i Jeff Bridges a la pel·lícula ‘El rei pescador’ es lleparien els morros a la recerca del Sant Greal i de tota mena d’aventures cavalleresques. Però les aparences enganyen, i és que el suposat castell medieval té en realitat menys de cent anys d’història i la seva existència es deu a la quixotesca imaginació de Blas Fernández de Lirola, un llibreter del carrer Aribau de Barcelona amb devoció pel món medieval. Malgrat que el Castell de la Pepa o de Santa Eulàlia, com se’l coneix, no pertany a l’edat mitjana –a diferència del Castell de Bellvís, també ubicat a l’Hospitalet, que sí que data del segle XII–, aquesta edificació s’ha convertit en una de les icones del barri de Santa Eulàlia i, de fet, el seu creador ha donat nom al carrer en el qual actualment s’ubica. Així, l’Associació de Veïns i Veïnes Som Santa Eulàlia demana a l’ajuntament –titular de l’edifici– que el mantingui, que l’inclogui al Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic (PEPA) i que hi destini entitats de la ciutat. «Volem posar en valor el patrimoni del barri i reivindicar que es posi al servei dels veïns», explica Cristóbal Jaume Ortega, de la Vocalia de Patrimoni de l’agrupació veïnal Som Santa Eulàlia. «Potser, el Castell de la Pepa es podria destinar a ser la seu d’una entitat», comenta Ortega. Des del consistori de l’Hospitalet, consultat per aquestes demandes, assenyalen que «en aquests moments s’està treballant una proposta de renovació del Pla Especial de Patrimoni en la Comissió de Patrimoni» i que «apareixen un gran nombre d’elements que poden incloure’s en la revisió». «Aquest edifici és un dels que s’han proposat, però la seva inclusió o no serà necessari fer-la en aquest marc més general», apunten des del consistori. Però, pel que fa a una possible cessió, incideixen que «l’edifici no té cap mena d’accessibilitat i això dificulta, des d’un punt de vista tècnic, la seva cessió». El Castell de la Pepa Al no tractar-se d’un element protegit, la informació respecte a l’origen del castell és més aviat difusa. Un dels pocs escrits sobre l’immoble el va firmar l’historiador local Ramon Breu en un article de 1988 que recull el Centre d’Estudis de l’Hospitalet (CELH), titulat ‘El Barri de Santa Eulàlia de Provençana: Elements per a una crònica’. En ell, Breu defineix Blas Fernández de Lirola com un «personatge curiós». «Era un llibreter del carrer Aribau de Barcelona i posseïa alguns terrenys a Santa Eulàlia, a l’antic carrer de l’Agricultura, a prop de Granvia, on es va fer construir, per sorpresa general, un castell estrafolari, amb merlets i tot», afegeix l’historiador hospitalenc. L’escriptor i historiador vocacional Ireneu Castillo, que ja va recollir la història de l’immoble al seu blog, explica a aquest diari que, en realitat, es tracta d’un «edifici de vivendes com qualsevol altre» que Fernández de Lirola va encarregar construir entre 1935 i 1945 i, com diu la memòria popular, el va fer construir perquè «estava molt enamorat d’una noia –la tal Pepa– i li va fer un castell». Segons assenyala Castillo, per a l’edificació d’aspecte medieval el llibreter va utilitzar «materials de construcció provinents d’antics edificis enderrocats de l’Eixample barceloní» i diu que Fernández de Lirola no es va limitar a la façana, sinó que alguns elements, com els arcs ogivals i escuts que decoren la façana, es reprodueixen també en les diferents estades que componen el castell. Les polèmiques després de la seva cessió A més del de Ramon Breu, una altra de les poques fonts bibliogràfiques sobre el Castell de la Pepa i el seu creador es troba al llibre ‘Victoriosos i derrotats. El franquisme a l’Hospitalet (1939-1951)’, escrit pel doctor en Història Contemporània de la Universitat de Barcelona Carles Santacana i en el qual relata les tensions polítiques que va aixecar la cessió de l’immoble al consistori el 1952. Santacana explica com el llavors alcalde de l’Hospitalet, Enric Jonama, va haver d’afrontar una dura oposició inusual en ple franquisme en una ciutat gran com l’Hospitalet de Llobregat. Així, l’exalcalde Tomás Giménez, que encapçalava el grup de regidors més crítics, va censurar que Jonama hagués acceptat «la donació del castell de Blas Fernández de Lirola» i que hagués disposat que es destinés a una escola de Belles Arts «sense que ningú a l’ajuntament se n’assabentés». Al mateix llibre, el poeta i historiador de l’Hospitalet Francesc Marcé, ja mort, explica a Santacana que va ser una donació «ben curiosa» i amb «diverses contrapartides per al seu propietari, amb un incert joc de preteses influències polítiques més a prop de la fantasia que de la realitat», però, seguia Marcé, que en aquell món «fosc» podia funcionar. Finalment, el Castell de la Pepa no va arribar a acollir una escola de Belles Arts, sinó que, com explica Ireneu Castillo, entre els anys 60 i 70 el va ocupar l’Obra Social i Cultural Sopeña (OSCUS), «una oenagé d’arrel cristiana dedicada a la cooperació i voluntariat» les sigles de la qual encara perduren a l’entrada del castell, que, després de servir com a magatzem per al Museu de l’Hospitalet, ha sigut assaltat i pres pels coloms. Passeig pel patrimoni local Aquest dissabte, 28 de gener, l’AVV Som Santa Eulàlia ha organitzat un passeig «divulgatiu i reivindicatiu» per donar a conèixer, més enllà del Castell de la Pepa, també els elements patrimonials més representatius de la zona i «posar-los en valor». Així, la marxa començarà al costat del parc de l’Alhambra, on, explica Cristóbal Jaume Ortega, l’Ajuntament de l’Hospitalet té prevista «una reforma integral des de fa anys i que no s’ha dut a terme». Per la seva banda, des del consistori defensen que el parc és «un element referent de la ciutat i a causa de la pandèmia no hem pogut tirar endavant la reforma». «És voluntat del govern poder reprendre aquest projecte al més aviat possible», afegeixen. Ortega insisteix que esperen que aquest «pulmó verd del barri» perduri com un «espai lliure d’edificacions». Així, el passeig acabarà a l’antiga fàbrica tèxtil Godó i Trias, on els promotors de l’Hermitage negocien la cessió per 50 anys de l’ocupació de l’espai, també de titularitat municipal i amb protecció patrimonial, per desenvolupar The Factory Museum. «Aquí no aterra l’Hermitage; com a molt, un fons d’inversió que obté beneficis d’una sèrie de creacions audiovisuals», remarca Ortega, que insisteix que «falten espais a la ciutat i al barri com per anar cedint espais a tercers». «No estem en contra de l’arribada de l’entitat, però que lloguin a un privat», defensa. En aquest cas, des de l’Ajuntament de l’Hospitalet comenten que de moment no es plantegen cap altre ús per a l’espai i que, respecte al projecte ‘The Factory Museum’, la previsió és, una vegada finalitzat període d’al·legacions, que «a la junta de govern de la setmana vinent s’aprovin les bases i la licitació partint del projecte que es va presentar». Llegeix totes les notícies de l’Hospitalet de Llobregat a EL PERIÓDICO l’Hospitalet

El quixotesc castell «medieval» que s’erigeix al costat dels gratacels de l’Hospitalet

La seva existència es deu a Blas Fernández de Lirola, un llibreter del carrer Aribau de Barcelona que va manar construir-lo el segle passat

L’associació de veïns de Santa Eulàlia reclama a l’ajuntament que destini el patrimoni de la zona «al servei dels veïns»

El més llegit