El Jaume i la Dolors, les cares rere l’‘adeu’ de L’Oncle Jack: «El venem per comprar la nostra llibertat»

«Ja hem escrit aquesta història, ara ens relaxarem i a muntar un comiat i uns concerts de puta mare per acomiadar-nos de tothom», explica el Jaume, que, junt amb la seva dona, la Dolors, ha decidit posar punt final a l’icònic local L’Oncle Jack de l’Hospitalet de Llobregat, meca per als amants del Jack Daniels i de la música en directe de petit format. «Em semblava molt dur tancar un local com aquest, que ha sigut tan personal, sense més ni més» diu el Jaume. El Jaume i la Dolors, els amos de L’Oncle, van anunciar dimarts que tancaran aquest 2023, tot i que ja van matisar que ho faran «sense presses». Tots dos han volgut anunciar amb temps el final del projecte per, mentre segueixin oberts, poder acomiadar-se de la seva clientela i dels músics que durant anys han vist tocar des de l’altre costat de la barra i amb els quals esperen tornar a comptar aquests mesos. A més, comenten que tenen l’objectiu de trobar una gerència que segueixi amb la seva aposta per la música en directe. «Si no ho aconseguim també ho traspassarem, tot i que tant de bo se’l pugui quedar algú que aposti per la música», indica el Jaume. «Hem disfrutat molt, però és temps de canvis i de plantejar-nos un altre futur. De tenir caps de setmana lliures, poder anar a concerts i que ens posin les copes a nosaltres i no al revés», explica el matrimoni, content per poder deixar el negoci abans d’anar coixos pel bar servint copes i quan tots dos encara se senten joves i amb energia –el Jaume complirà ara 60 anys i la Dolors, 58–. Un museu per jubilar-se L’Oncle Jack és emblemàtic perquè, a més del carisma que emanen la Dolors i el Jaume, és un museu dedicat al Jack Daniel’s i on dotzenes d’ampolles històriques, xecs originals o, fins i tot, armes omplen les parets i vitrines del petit local –ubicat al centre de l’Hospitalet–. «Darrere d’aquesta col·lecció sempre hi ha hagut la idea que estàvem fent una inversió de la qual treure una rendibilitat en algun moment. Com a subhastadors en el món del whisky hem vist que la revalorització del producte sempre ha sigut molt alta». Així, el Jaume confessa que la idea d’aquest any que s’han posat de marge per al traspàs del local és també per anar venent la col·lecció «perquè és la part que hem invertit com a retir per després viure tranquil·lament d’això». «Hem comprat la nostra llibertat», afegeix la Dolors. Tot i que el matrimoni, que ara viu a Arbúcies, incideix que no vendrà tots els objectes i que en conservarà alguns dels més preuats, com uns cartells originals d’‘Es busca’ dels bandolers del Far West Jesse James, Frank James i Cole Younger, un objecte de col·leccionista que van obtenir en una de les múltiples subhastes nord-americanes en què han participat durant anys. De casa familiar al negoci d’una vida Per al Jaume, L’Oncle Jack és més que el negoci de la seva vida, ja que el que és ara un bar-museu va ser abans la casa on es va criar. «Vam reconvertir la part de baix en un bar el 1989, quan vam muntar una granja en la qual treballàvem a tota hora», recorda la parella. Aleshores, els pares del Jaume continuaven vivint a l’immoble, instal·lats al pis superior de l’edifici. Va ser el 1996 quan van decidir donar-li una volta al negoci i reconvertir-lo en bar de copes. Va ser llavors quan el Jaume va trucar als representants de Jack Daniel’s i els va comentar el seu pla: fer de L’Oncle Jack el primer museu de Jack Daniel’s obert al públic a Europa. «Els delegats de Forman comentaven que seria molt difícil que ens guanyéssim la vida amb un local temàtic i jo ja els deia que com més temàtic més gent tindria que hi participés», defensa el Jaume. Tot i que als 90 ja comptaven amb una petita col·lecció de l’univers Jack Daniel’s, la seva capacitat per aconseguir peces es va incrementar quan a finals de la dècada van contactar amb el Toni, un noi que els va obrir el mercat de les subhastes per internet i que els va permetre aconseguir més ampolles i contactes. Així, recorden com en les primeres subhastes que guanyaven als Estats Units els venedors els «boicotejaven» perquè no volien arriscar-se que l’ampolla es trenqués en el trajecte cap a l’Hospitalet. Per sort, van conèixer un col·leccionista nord-americà a través de del qual canalitzar les subhastes que guanyaven: «Les hi passàvem i ell ens feia l’enviament». «Abans aquest moviment era més innocent, però ara hi ha veritables inversors», diu el Jaume. 18 anys de concerts Les més de tres dècades de vida de L’Oncle Jack avalen el projecte del Jaume, que fa 18 anys va començar també a apostar per la música en directe. L’Oncle va heretar cap al 2004 quatre dels concerts que llavors acollia el Bare Nostrum. En aquell moment, recorda que els concerts de petit format es feien sempre sense entrada. És a dir, que es guanyaven diners únicament en funció del que es consumia. Dani Flaco, poeta i cantautor de l’Hospitalet, rememora com, pocs anys després, el Jaume va apostar, de la seva mà, per un canvi en el model i va començar a cobrar entrada tot i que el seu fos un local per a petits formats: «Gràcies a ell, el model va començar a donar una rendibilitat per a sales i artistes». En aquests 18 anys de música en viu han passat centenars d’artistes, la majoria emergents, però també grans noms com Leiva, Fito, Pancho Varona o Pedro Guerra. «Amb 120 concerts anuals que fem ningú s’imagina tot el temps que hi has de dedicar: aus, hotels, entrades, quant necessito que consumeixi la gent, buscar espònsors... i després que no et falli la gent», adverteix el Jaume. L’amo de L’Oncle recorda que la primera vegada que van portar Pedro Guerra no consumia ningú: «La gent estava acostumada a veure’l en teatres. El primer dia, local ple i vam vendre cinc coca-coles, dues cerveses i dues aigües». Havien programat dues sessions amb Pedro Guerra i en les dues van acabar perdent diners, tot i que en el segon concert, expliquen la Dolors i el Jaume, el Pedro va fer l’impossible per animar la gent que consumís. «No es va moure ni Déu», comenta el Jaume entre rialles. «Tornem a parlar i em diu el Pedro: ‘Jaume, mai més pagaràs un caixet’, que a partir de llavors, quan vingués a L’Oncle, ell es quedaria l’entrada i jo el que vengués, però que mai tindria una pèrdua més amb ell. I així ha sigut, hem fet tres concerts més amb ell i mai hem tornat a pagar caixet», relata. «Vam perdre pasta, però després de tenir Pedro Guerra, les trucades de les agències de representants van ser al·lucinants. Ens van portar tothom. Vam perdre diners aquelles nits, però s’ha de saber perdre amb elegància», diu el Jaume. Llegeix totes les notícies de l’Hospitalet de Llobregat a EL PERIÓDICO l’Hospitalet

El Jaume i la Dolors, les cares rere l’‘adeu’ de L’Oncle Jack: «El venem per comprar la nostra llibertat»

Després de 33 anys de vida, la parella es dona un últim any per acomiadar aquest museu-bar dedicat al Jack Daniel’s

El matrimoni ha construït un espai emblemàtic per a la música en directe amb anys d’esforç i un carisma desbordant

El més llegit