Radiografia catalana de l’odi: les dades de les víctimes el 2021, ciutat a ciutat

El 4 de juliol del 2021, un home va agredir al metro de Barcelona una dona per motius racistes. Una altra agressió, en aquest cas a una dona trans, va tenir lloc el 12 de febrer: tres joves la van insultar i li van donar un cop de puny quan viatjava en un bus urbà de Sabadell. Una cosa similar li va passar a Barcelona a una altra dona trans, en aquesta ocasió en un taxi el 27 de desembre: el taxista li va proposar tenir relacions sexuals i ella es va veure obligada a baixar del vehicle. Els tres successos van culminar en denúncia policial i són alguns dels casos destacats pels Mossos d’Esquadra en el seu balanç anual de delictes d’odi i discriminació, el qual mostra un increment de les denúncies a Catalunya del 26% entre el 2020 i el 2021 –tot i que el 2020 la covid i el confinament van reduir durant mesos la mobilitat–, amb un 44,3% dels atestats relacionats amb l’LGTBI-fòbia, seguida de racisme i orientació política. Pel que fa als tipus delictius, els més denunciats són els d’exercici de drets fonamentals, lesions, amenaces, tracte degradant i danys. Sense perdre de vista que hi ha províncies espanyoles (Àlaba, Biscaia, Guipúscoa, Burgos, Navarra i Lleida, per exemple) amb més taxa de delictes d’odi per cada 100.000 habitants, Barcelona va ser del 2014 al 2019, per molta diferència, la província de l’Estat que va registrar més victimitzacions (total de fets denunciats per persones que manifesten ser víctimes d’infraccions penals relatives a l’odi), segons les estadístiques del Ministeri de l’Interior. El 2020, amb l’arribada de la pandèmia, Madrid va superar la província catalana quant a victimitzacions i el 2021, les dades del qual han sigut publicades per Interior aquest octubre, les victimitzacions de Barcelona van tornar a repuntar, tot i que Madrid segueix per davant. 2017, 2018 i 2019 van ser els anys amb més victimitzacions a Barcelona: 624, 432 i 353, respectivament, dades que, segons els Mossos, guarden relació amb el context polític català d’aquells anys: les denúncies que més van créixer van ser les de motivació política. Malgrat la prominència barcelonina a l’històric estadístic d’odi a l’Estat, «reivindiquem dades més enllà de l’àmbit policial i institucional», apunta Marta Murrià, responsable de Convivència i Seguretat Urbana de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB). Les tendències a l’alça, prossegueix Murrià, «no signifiquen necessàriament increments, ja que no sabem fins a quin punt hi ha ara més conscienciació o coneixement policial». Les dades, ciutat a ciutat A la ‘foto fixa’ del 2021 a partir de les dades de la província de Barcelona desagregades per ciutats, disponibles al Portal de Transparència de la Generalitata arrel de les denúncies aplegades pels Mossos d’Esquadra, Barcelona és de lluny (188) la ciutat catalana que més víctimes registra, seguida de l’Hospitalet de Llobregat (17); Badalona (17); Lleida (17); Sabadell (12); Girona (11); Santa Coloma de Gramenet (9); Manresa (9); Mataró (7); Reus (7); Tarragona (7) i Terrassa (7). A la següent taula es poden consultar el nombre de víctimes per grans ciutats catalanes que consten a les dades del Departament d’Interior, recopilades a partir de les denúncies registrades pels Mossos d’Esquadra [el valor 0 als municipis menys poblats es deu que aquests no registren una dada pròpia]. L’odi no acaba a Barcelona Tot i que Barcelona, per evidents raons poblacionals, és la ciutat que més víctimes reporta, l’odi no acaba a la capital: grans ciutats com Lleida (17), Girona (11), Reus (7) o Tarragona (7) també mostren xifres de víctimes d’odi a tenir en compte. Així ho corrobora l’últim (2021) informe anual de l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH), el qual conclou que si bé «el percentatge [d’incidències sobre LGTBI-fòbia registrades] va ser molt similar a Barcelona durant el 2021, en relació amb les províncies de Tarragona, Girona i Lleida hi ha hagut un augment respecte a anys anteriors, sobretot aTarragona, on s’ha doblat el nombre d’incidències». Per àmbits d’odi, d’acord amb el balanç anual dels Mossos, les dades per ciutats revelen que la LGTBI-fòbia (amb un increment significatiu en la transfòbia, segons l’OCH) i el racisme són les discriminacions que més presència tenen en les denúncies locals. Sense anar més lluny, Barcelona ciutat reflecteix un augment del 80% de víctimes d’LGTBI-fòbia en relació amb l’any anterior (109 el 2021 i 60 el 2020, any covid) i la segueixen l’Hospitalet (6), Sabadell (6) i Badalona (5). Pel que fa al racisme, més enllà de Barcelona (52 víctimes el 2021) destaquen els casos de Santa Coloma de Gramenet (6), Manresa (6), Badalona (6) i Sabadell (5). Dels àmbits d’odi restants, només l’orientació política (Barcelona, 17 víctimes; l’Hospitalet, 6) consigna dades consistents, sense oblidar les víctimes d’odi per aporofòbia, sexisme o discapacitat física o psíquica. Metodologia Llegeix totes les notícies de l’Hospitalet de Llobregat a EL PERIÓDICO l’Hospitalet

Radiografia catalana de l’odi: les dades de les víctimes el 2021, ciutat a ciutat

Barcelona, a molta distància, seguida de l’Hospitalet, Badalona, Lleida i Sabadell, són les ciutats catalanes que registren més víctimes via denúncies policials

La capital va liderar del 2014 al 2019 la classificació de províncies espanyoles amb més victimitzacions per odi, segons les dades del Ministeri d’Interior

El més llegit