«L’L-1 del metro de Barcelona és un forn»: claus per contextualitzar les queixes en plena onada de calor

L’onada de calor extrema d’aquest estiu ha propiciat que les queixes ciutadanes sobre l’aire condicionat al metro de Barcelona, presents a les xarxes socials cada juliol, es multipliquin. En aquest punt de l’estiu, ja no és infreqüent veure passatgers valent-se de l’últim reducte dels ventiladors portàtils als vagons per sobreviure a la calitja. Sense ànim d’exhaustivitat, una ràpida cerca avançada a Twitter mostra la tendència actual en relació amb els últims anys: entre l’1 de juny i el 31 de juliol, si el 2020 i el 2021 tan sols hi va haver un grapat de tuits sobre aire condicionat explícitament dirigits a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), operador que gestiona el transport públic metropolità, aquest estiu del 2022 la recerca mostra una trentena de resultats. Amb una especificitat: la majoria dels ‘tuits denúncia’ fan referència a la línia 1 (L-1), la vermella, amb un trajecte des de Fondo fins a Hospital de Bellvitge que recorre el territori de tres grans ciutats metropolitanes: Santa Coloma de Gramenet, Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, en què fan ús diari de la línia unes 232.000 persones en dies feiners, segons dades del 2021 de TMB. Marçal Guardiola, del Fòrum del Transport Català, corrobora les crítiques dels usuaris, que «es repeteixen estiu rere estiu». «La qüestió del metro de l’L1 inhumana: ¡suant com si estigués en un forn!», va tuitejar una usuària el 27 de juliol. «No és possible que dia rere dia, ja sigui matí o tarda, no funcioni l’aire condicionat en cap comboi de l’L-1 del metro mentre en l’L-4 sembla que estàs al pol nord», va publicar una altra usuària el 21 de juliol. «¿Hi ha cap explicació per no posar l’aire condicionat al metro L-1 quan estem en plena onada de calor?», es preguntava un altre usuari el 14 de juliol. Consultades sobre la possibilitat que la temperatura de l’L-1 pugui ser més alta que en altres línies en plena onada de calor, i sobre el fet que aquesta línia pugui ser especialment problemàtica en termes d’aire condicionat, fonts de TMB neguen que el sistema de refrigeració de la línia vermella tingui un funcionament diferent al de les altres. Però, ¿com funciona el sistema d’aire condicionat del metro de Barcelona?, ¿quines variables entren en joc per explicar les denúncies sobre la calor a l’L-1 en relació amb les altres línies? Algunes claus permeten contextualitzar les queixes ciutadanes sobre aquesta qüestió. L’antiguitat dels trens L’L-1 és la línia del metro de Barcelona que més trens antics té operatius. Aquest fet és rellevant perquè el sistema d’aire condicionat varia en funció de si els combois són antics o nous. En els antics, la temperatura es fixa en el control central de la climatització del tren amb tres possibles posicions: alta (25 graus), mitjana (23 graus) i baixa (21 graus). En els nous, en canvi, la regulació és més sofisticada: un algoritme té en compte també la temperatura exterior (en estacions i túnels), cosa que «facilita que la sensació sigui més agradable», en paraules de TMB. Hi ha cinc sèries de trens antigues, cada una vinculada a una línia: la 500 (L-11); la 2.000 (L-3); la 2.100 (L-4); la 3.000 (L-3), i la 4.000 (L-1). Segons dades del 2021 de TMB, la sèrie antiga que més trens té actius és la relativa a l’L-1, la 4.000, amb 24 combois. Per darrere se situen l’L-3 (18 trens); l’L-4 (15 trens); l’L-3 (6 trens), i l’L-11, molt residual. «Queda poc perquè els trens antics vagin al desballestament, i és probable que en els seus últims dies de servei no estiguin ja al cent per cent», assenyala Joan Carles Salmerón, director del Terminus, Centre d’Estudis del Transport, com a possible explicació als problemes d’aire condicionat a l’L1. Al factor de l’antiguitat dels trens al·ludeix també Ricard Riol, actual vocal i expresident de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, que assegura haver constatat com a usuari la diferència de temperatures en detriment de l’L-1. Uns 50 trens, puntualitza Salmerón, entre els quals hi ha els de l’L-1, seran substituïts «en pocs mesos». L’afluència de passatgers Una altra de les variables que potencialment pot influir en la diferència de temperatures segons les línies és l’afluència de passatgers: quantes més persones per vagó, més se n’eleva la temperatura. Segons dades del 2021 de TMB, l’L-1 és la que més passatgers diaris acull en dies festius (107.881) i en dissabtes (165.157), per davant de l’L-5 (blava), mentre que aquesta línia supera lleument l’import de passatge diari en dies feiners (235.275 persones, davant les 231.895 de l’L-1), a molta distància (uns 80.000 passatgers de diferència) de la tercera línia més freqüentada en dies feiners (l’L-3, amb una afluència de 155.070 viatgers diaris). Més obertura de portes Tot i que segons fonts de TMB no hi ha cap estudi tècnic sobre aquest punt, un altre factor que influeix en la temperatura dels trens, molt vinculat a l’afluència de passatgers, és l’obertura de portes dels vagons, fet que n’afecta la climatització. En les línies més freqüentades, les portes estan en constant moviment, sobretot si, com és el cas de l’L1 –a diferència d’altres, com l’L4–, hi ha un nombre considerable d’estacions amb andana central (Sant Andreu, La Sagrera, Clot o Plaça Catalunya, per esmentar-ne unes quantes), circumstància que potencialment incrementa l’obertura de portes a un costat i a l’altre del vagó. La incògnita dels 27 graus Llegeix totes les notícies de l’Hospitalet de Llobregat a EL PERIÓDICO l’Hospitalet

«L’L-1 del metro de Barcelona és un forn»: claus per contextualitzar les queixes en plena onada de calor

La calitja estiuenca ha avivat les denúncies ciutadanes de calor asfixiant en la línia vermella del metro, on ja no és infreqüent veure passatgers amb ventiladors portàtils

L’antiguitat dels trens i la gran afluència de passatgers a l’L-1 són variables que potencialment poden influir en la diferència de temperatures entre línies

El més llegit