L’àrea metropolitana impulsa vivenda protegida per l’onada d’inquilins que deixen Barcelona

Quan el lloguer puja a Barcelona es generen «importants fluxos de mobilitat residencial des de la capital cap a l’Hospitalet». Així ho té comprovat una i mil vegades l’ajuntament de la segona ciutat de Catalunya. Aquesta llei de vasos comunicants immobiliaris la coneixen bé tots els alcaldes metropolitans, des de l’Hospitalet i Terrassa, que de sobte es veuen amb la necessitat de disposar de més pisos a preu assequible per poder acollir les persones que emigren de Barcelona per l’alt preu de la vivenda i els seus propis veïns, víctimes d’un augment de preu no volgut quan es volen independitzar. Des de l’Hospitalet remarquen que el 2019, quan els preus del lloguer van tocar sostre, gairebé 7.000 persones provinents de Barcelona van traslladar el seu domicili a la ciutat, el que també fa que creixi el preu de l’arrendament. La falta d’un parc de vivenda públic és una de les principals causes de l’alt preu del lloguer a les grans urbs, ja que a molts de municipis els domicilis públics i/o protegits amb prou feines suposen entre l’1% i 2% del total. Per revertir aquesta situació, grans municipis de l’àrea de Barcelona estan impulsant, entre altres mesures, promocions urbanístiques protegides que contribueixin a abaixar els preus. Tot i així, des de L’Hospitalet asseguren que «és gairebé impossible arribar al 15% de solidaritat urbana (percentatge de vivenda pública en relació amb el parc total) que estableix la llei perquè el sector públic tingui influència sobre el mercat, però en l’àmbit metropolità sí que ho podem fer». En la mateixa línia s’expressa Christian Carneado, sisè tinent d’alcalde de Badalona, que diu que l’objectiu és que Badalona pugui disposar d’un parc de pisos públics dividits en vivenda d’emergència social, vivenda de lloguer social i vivenda en règim protegit. Per aconseguir-ho, Carneado remarca que és necessària la col·laboració de totes les administracions. Així, afirma que Badalona té la «determinació» de mobilitzar set milions d’euros d’inversió per construir vivenda pública. Promocions a les dues bandes de Barcelona En aquests moments, a l’Hospitalet hi ha vuit promocions de vivenda en marxa, amb 721 vivendes protegides previstes. D’aquestes, 21 seran dotacionals per a joves, 506 formen part del Patrimoni Municipal del Sòl, i seran de protecció de lloguer, i 194 seran de VPO. A la ciutat hi ha 3.422 vivendes amb algun tipus de protecció, 396 de les quals s’han fet durant l’últim mandat. De cara al pròxim mandat l’Ajuntament de Santa Coloma ha firmat un conveni amb l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl (IMPSOL), a través del qual cedeix parcel·les per desenvolupar actuacions de vivenda pública. En aquest marc es desenvoluparan dues promocions de vivenda protegida a Sant Pasqual, al Fondo, amb 90 vivendes, i al Front Fluvial del Raval, amb 168 més en règim de lloguer. Així, el nombre total de vivendes públiques obtingudes durant el mandat actual serà de 153. La previsió és acabar el mandat 2023-27 amb 378 noves vivendes públiques, el que suposaria que en dos mandats la ciutat hauria guanyat 531 vivendes públiques i, amb aquesta xifra, s’arribaria a l’1% de vivenda pública en el total de vivenda. Vivenda protegida al Vallès Per l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, les dificultats per accedir a una vivenda suposen «un dels problemes més greus de la nostra societat». «Sabadell és una de les ciutats de la nostra mida amb més vivenda de lloguer de titularitat municipal, però sabem que la xifra és insuficient. Per això tenim un pla molt ambiciós per construir 525 vivendes en els pròxims anys, que incrementaran en un 34% els pisos municipals de lloguer protegit», remarca Farrés. Quant a vivenda municipal, l’ajuntament està construint dues promocions de lloguer protegit. Aquestes dues són les primeres de les vuit promocions que l’ajuntament iniciarà, a través de Vimusa i SBD Lloguer Social, entre el 2021 i el 2023, i que comptaran amb un total de 528 pisos de lloguer protegit. Així mateix, a la Roureda es construirà un complex per a la gent gran. En total, d’un parc d’unes 80.000 vivendes a la ciutat, un 2% són de lloguer protegit públic. Lluïsa Melgares, tinenta d’alcalde de l’àrea de Territori de Terrassa, explica que les promocions previstes més aviat es faran a través del dret de superfície: dues amb conveni públic amb la Generalitat (suposaran 206 vivendes) i dues amb promotors privats (262), i que en aquest mateix mandat han adquirit 253 pisos via tempteig i retracte. En total, a Terrassa hi ha 2.824 pisos de titularitat pública, entre els que pertanyen a l’ajuntament i la Generalitat. A Sant Cugat, un dels municipis amb el preu de lloguer més car de l’Estat, expliquen que tenen 2 promocions en marxa i 13 propostes de diferent volum ja planificades. Francesc Duch, tinent d’alcalde de Vivenda, explica que un dels principals problemes que es troben és la falta de sòl públic per poder desenvolupar projectes de vivenda pública. No obstant, a Sant Cugat també treballen en la definició del que serà el primer ‘ecobarri ‘de la ciutat, on el 50% de les vivendes seran VPO i tindrà un volum aproximat de més de 1.900 vivendes en règim VPO. En total, es preveu incrementar el parc de vivenda assequible de lloguer a 3.000 nous domicilis, que tindran diferents graus de protecció.

L’àrea metropolitana impulsa vivenda protegida per l’onada d’inquilins que deixen Barcelona

Els preus van tocar sostre a l’Hospitalet el 2019, quan 7.000 barcelonins es van establir a la ciutat buscant un lloguer més assequible

El més llegit