REVÉS JUDICIAL

El TSJC anul·la el pla de l'Hospitalet per soterrar la Gran Via

La sentència declara la nul·litat del pla urbanístic per «vulneració del principi de jerarquia normativa» i per «una manca inesmenable de competència»

Marín ha assenyalat que l'anul·lació es fonamenta en una qüestió de forma i no de fons, i ha avançat que presentarà un recurs de cassació

La alcaldesa de L’Hospitalet, Núria Marín, y el consejero de Territorio y Sostenibilidad, Santi Vila, ante una maqueta de la Granvia, en la presentación del PDU. / AYUNTAMIENTO DE L'HOSPITALET

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat nul el Pla Director Urbanístic (PDU) Gran Via-Llobregat, aprovat pel Govern de la Generalitat el 2017 i que preveu la remodelació del sud de l’Hospitalet de Llobregat des de la plaça Europa fins al riu Llobregat. El Departament de Territori va anunciar aquest juliol passat l’aprovació definitiva del projecte, dotat amb un pressupost de 114,83 milions d’euros.

La sentència, en resposta a un recurs contenciós administratiu presentat el 2017 pel grup Canviem l’Hospitalet –integrat per ICV-EUiA i l’Alternativa Pirates–, declara la nul·litat del pla urbanístic per «vulneració del principi de jerarquia normativa» i per «una manca inesmenable de competència».

La sentència afirma que hauria de ser l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) –que està elaborant el PDU metropolità– i no Territori que dibuixi la gran Barcelona del futur. De fet, el planejament que projecta l’AMB està destinat a substituir l’antic Pla General Metropolità (PGM). I afegeix que el fet que el pla contempli «sinergies i efectes coordinats amb infraestructures sanitàries o de transport d’abast suprametropolità» no justifica l’anul·lació de competències urbanístiques de l’AMB.

Així, el text assegura que el PDU Gran Via-Llobregat no conté cap indicació rigorosa «susceptible de justificar la competència plena del Departament de Territori i Sostenibilitat en detriment de les competències urbanístiques metropolitanes», que, segons la resolució, s’han vist ignorades a través d’un acord a dues bandes –entre Territori i l’Ajuntament de l’Hospitalet–.

A més, assenyala que es podria defensar que l’AMB ha trigat molts anys a reaccionar, però afegeix que el departament «disposava de mecanismes legals per excitar el zel de l’ens metropolità, o per subrogar-se».

Entitats ho celebren; Marín recorrerà

Entitats veïnals i ecologistes s’havien queixat del projecte, al·legant que pretenia construir «26 gratacels i la destrucció de l’espai agrícola de Cal Trabal», segons havia denunciat el col·lectiu SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet. Per la seva banda, des de l’associació No Més Blocs de l’Hospitalet, un moviment veïnal nascut l’any 2015 amb l’objectiu d’aturar el PDU Gran Via-Llobregat, han celebrat la notícia i han exigit la dissolució immediata del Consorci per a la reforma de la Gran Via per ser «un ens públic sense competències».

Poc després de fer-se pública la sentència, l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, ha assenyalat que, a l’espera d’estudiar la sentència en detall, l’anul·lació es fonamenta en una qüestió de forma i no de fons, i ha avançat que presentarà un recurs de cassació. «Aquest és un projecte superimportant per a l’Hospitalet i per al conjunt del país i juntament amb el Departament de Territori treballarem perquè vegi la llum el més aviat possible», ha afegit en declaracions a l’ACN.

En concret, el PDU planifica una actuació al llarg d’un tram de 1.000 metres de longitud a l’entorn de la via, entre la Ronda Litoral i el nus de la Marina, i inclou la creació d’un parc de 27,9 hectàrees i la potenciació d’un pols d’investigació biomèdica, amb l’impuls de l’Hospital de Bellvitge i l’Institut Català d’Oncologia

Més notícies de l’Hospitalet a l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA