Goyas 2023: l’any del miracle, del recanvi generacional i de les dones

Aquesta 37a edició dels premis de l’Acadèmia de Cine quedarà amb tota seguretat per al record. Aquest ha sigut l’any de la recuperació després de la pandèmia, ha sigut l’any de la presència internacional de la nostra cinematografia als festivals, ha sigut l’any del recanvi generacional i ha sigut l’any de les dones. Ha sigut l’any en què el públic ha tornat a recuperar la confiança en les pel·lícules espanyoles gràcies a la qualitat i la varietat de les propostes. Ha sigut l’any d’‘As bestas’, d’‘Alcarràs’, de ‘Cinco lobitos’, de ‘Cerdita’ i de tantes altres que han contribuït a ampliar l’espectre de temes i estils. Ja no hi ha comèdies per a tots els públics, ara els fenòmens se circumscriuen al cine d’autor que correspon amb tota una nova fornada que està sacsejant la nostra indústria. Encara hi ha espai per al cine de gran producció, però amb aura de prestigi, com el d’Alberto Rodríguez, que amb 51 anys es converteix en el veterà de la llista dels directors nominats i l’únic que ja té a les seves mans el Goya a la millor pel·lícula, que va aconseguir gràcies a ‘La isla mínima’. Amb la seva nova pel·lícula, ‘Modelo 77’, compon un ‘thriller’ històric i polític entorn de les condicions infrahumanes que patia la penitencieria catalana encara en temps de la Transició i amb ella ha aconseguit un total de 16 nominacions, només una menys que la gran favorita, ‘As Bestas’, de Rodrigo Sorogoyen, que en té 17. En aquesta ocasió, el director abandona les històries urbanes que l’havien caracteritzat i es trasllada a un llogarret gallec per compondre un ‘thriller’ tens entre les postures antitètiques que representen els personatges autòctons i els estrangers, interpretats pels francesos Marina Foïs i Denis Menochet. Luis Zahera i Diego Anido, que parteixen com a faorits en la categoria de millor actor de repartiment, realitzen dos memorables papers. Rodríguez i Sorogoyen són pràcticament les úniques presències masculines que lideren les nominacions, a excepció de Juan Diego Botto, que debuta en la direcció amb la cinta de cine social i reivindicatiu entorn dels desnonaments, ‘En los márgenes’, i Mikel Gurrea, director de ‘Suro’. Però, fora d’això, són les dones les que s’imposen en la major part de les categories tant en producció (mai hi havia hagut una presència tan rotunda) com en direcció (també en l’apartat de novell). Darrere de les càmeres totes debuten o han presentat la seva segona pel·lícula, com és el cas de Carla Simón amb ‘Alcarràs’, que atresora onze nominacions, les mateixes que la revelació de la temporada, ‘Cinco lobitos’, d’Alauda Ruiz de Azúa, que parteix com a favorita en diverses categories, com les que corresponen a les seves dues protagonistes, Laia Costa i Susi Sánchez. Dues pel·lícules que desprenen una mirada molt particular al nostre entorn i que aborden temes com les tradicions, la família i les relacions de manera profunda. Aquesta temporada també hi ha hagut sorpreses com la de ‘Cerdita’, de Carlota Pereda, que, a més d’abordar el gènere d’horror a través de l’‘slasher’, posava de manifest la grassofòbia que està instal·lada en la nostra societat. Laura Galán plena de sang corrent per les carreteres comarcals s’ha convertit de manera instantània en una imatge icònica del nostre cine. També Elena López Riera ha utilitzat material autòcton per al seu film ‘El agua’, basat en una llegenda popular de la regió en la qual va néixer, la Vega Baja del Segura, a través de la qual aborda el costumisme des d’una perspectiva imaginativa i fantasmagòrica. Aquest retorn als orígens, a la terra, als pobles, ha marcat sens dubte aquesta edició. Mai hi havia hagut tantes pel·lícules que se situessin en l’entorn rural (‘El agua’, ‘Cerdita’, ‘As Bestas, ‘Alcarràs’ i ‘Suro’, però també ‘Cinco lobitos’ es desplaça fora de la ciutat), com si els efectes de la pandèmia i de les successives crisis econòmiques haguessin portat els directors a canviar d’escenari i a reflexionar sobre això d’alguna manera. Hi ha una altra dona protagonista, Pilar Palomero, absoluta triomfadora del 2021 amb ‘Las niñas’, la seva primera pel·lícula. El seu segon llargmetratge, ‘La maternal’, té menys nominacions, només tres, però és sens dubte un dels treballs més valents de l’any per la manera com s’acosta a la realitat de les mares adolescents i és protagonitzat per una devastadora Carla Quílez que no pot estar nominada perquè no arriba l’edat requerida. En aquest sentit, també hi ha un nombre més elevat d’interpretacions naturals nominades d’intèrprets no professionals, com és el cas de tres dels protagonistes d’‘Alcarràs’, Anna Otín, Jordi Pujol Dolcet i Albert Bosch, tots ells que parlen en català, i tampoc tenia experiència prèvia Luna Pàmies, la jove revelació d’‘El agua’. Aquest any la cerimònia se celebrarà a Sevilla, amb Clara Lago i Antonio de la Torre com a conductors, i comptarà amb la direcció de Tinet Rubira i Ángel Custodio (Gestmusic Banijay Iberia). S’han revelat ja els noms de ñles persones que entregaran els premis, entre els quals trobem Carmen Maura, Penélope Cruz, J.A. Bayona, Isabel Coixet, Blanca Portillo, Maribel Verdú, Jordi Évole i C. Tangana. En les actuacions musicals participaran Natalia Lafourcade, Manuel Carrasco, Pablo López, Israel Fernández, Guitarricadelafuente i Bely Basarte. A més, s’entregarà el Goya d’Honor a Carlos Saura i el Goya Internacional a Juliette Binoche. Que la gala no passi de les tres hores segurament serà un miracle. Per primera vegada, l’Acadèmia ha establert un protocol de seguretat per evitar situacions d’assetjament o agressió que es van produir en la passada edició dels premis Feroz. D’altra banda, els espectadors, des de casa, podran fer la porra dels Goya que ha posat a disposició l’Acadèmia a la seva pàgina web.

Goyas 2023: l’any del miracle, del recanvi generacional i de les dones

‘As bestas’, de Rodrigo Sorogoyen: una tensió asfixiant

‘Model 77’: Alberto Rodríguez porta al cine el gran motí i la fuga de la Model

‘Alcarràs’, de Carla Simón: el perfum serè d’una obra mestra

‘Cinco lobitos’: desmuntant mites sobre la maternitat

‘La maternal’, de Pilar Palomero: ningú et prepara per a això

El més llegit